Per què les guerres i les batalles d’aquests darrers anys tenen els noms que tenen? Ho heu pensat alguna vegada?
Abans, la resposta era més fàcil: Gettysburg, Stalingrad, Lepant, normalment el nom d’on tenien lloc, denominava la guerra o la batalla.
No acostumaven a utilitzar nom massa complicats per explicar-ho: la guerra dels cent anys, la guerra del te, la primera guerra mundial, la guerra civil, la de la independència…
Si més no, en la majoria dels casos era així.
Ara bé, des de fa uns anys es venen utilitzant noms més complicats per explicar el mateix fet.
Segons ha declarat Washington, des de 1975 un programa informàtic participa en el procés de decisió per escollir nom a la propera operació, batalla o guerra.
El comandaments militars disposen de grups de lletres dobles de – JS a JZ, de NS a NZ i d’OA a OF-, amb una sèrie de paraules predeterminades que escull l’ordinador. De la combinació de lletres escollides per l’ordinador amb les paraules predeterminades es confecciona el nom definitiu.
Es va prendre aquesta decisió després que el tema es comencés a sortir de mare. Així, una operació de la guerra de Corea s’havia denominat “Killer” o al Vietnam una amb el nom de “Masher” (trituradora).
Les paraules avui en dia escollides són, presumptament, neutres. Veiem però que ha passat des de llavors:
Invasió a Panamà (1989) amb el nom de “Causa Justa”
Intervenció a Somàlia (1993), amb el nom de “Restaurar l’Esperança”
Guerra del Golf (Irak i Kuwait). Primer, al 1991, va ser “Tempesta del Desert”, el 1998 era “Guineu del Desert”, el 2003, “Llibertat Iraquiana” i des del 2010 “Nova alba”.
La Tempestadel desert la varen batejar els Iraquians, de la ma de Saddam Hussein, com la “Mare de totes les batalles”. I sense ordinadors que hi intervinguessin.
La Guerrad’Afganistan (2001), va ser “Operació Llibertat Duradora”.
Intervenció a Libia (2011), amb el nom de “Alba de l’Odissea”.
Si féssim cas a les fons oficials, en aquests noms no hi hauríem de veure més que noms tècnics, sense cap missatge.
Fins i tot en això han de mentin?
Ja en tenen un de nom per a totes, aquell se Guerra Preventiva.
El que passa és que en fan tantes d’aquestes que les haurien de numerar, Guerra Preventiva I, Guerra Preventiva II, Guerra Preventiva III…, i des de màrqueting els han dit que això no es pot vendre.
En la majoria de les darreres operacions o guerres, hi ha un fil conductor:
Tenen Petroli i no es deixen controlar
Hi entrem i arrasem
Canviem el govern
Sortim com podem
Tornem a controlar
Reconstruïm
….I fins la propera.
Tomàs Ramos – http://trt2009.wordpress.com
Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.
Des de la Mediterrània 
Sí, efectivament, el fil conductor hi és. Són guerres, com gairebé totes, de rapinya.
El control és un esport que aviat serà olímpic. Qui controla guanya.
A aquestes guerres els hi diuen preventives, perquè pensen entren abans que es descontrolin massa i perdem algun llençol en aquesta bugada.
Aquests codis corresponen a aspectes tàctics i estratègics que han de ésser guardats en secret davant l’enemic.Ho sé per experiència pròpia que no us puc detallar.
Hola Xavier.
Gràcies per la teva aportació de primera ma. És interessant el que expliques malgrat no puguis, tal i com dius, anar més enllà i entrar en detalls.
Així i tot, segueixo pensant que alguns dels noms escollits no deixen de ser molt curiosos i de cridar l’atenció,