Més enllà de San Francisco (Viatge per Califòrnia tot esperant Obama)

La literatura de viatges no és especialment prolífica a casa nostra. Per això va ser destacable el curs passat la coincidència de dos volums com ara El camí de les estrelles (Carena Editors, 2010), d’Emili Piera, del qual ja havíem parlat, i el llibre del sociòleg i periodista Toni Mollà Més enllà de San Francisco (Bromera, 2010), subtitulat amb el suggeridor Viatge per Califòrnia tot esperant Obama. Perquè, de fet, el llibre ens parla d’un viatge pels Estats Units que coincideix amb la il·lusionant (aleshores) campanya electoral que portà a la Casa Blanca el primer president de color (negre).

Mollà no té la destresa per a la prosa de Piera, però desplega al llarg del llibre les seues dots com a sociòleg en un context, a més, que requereix capacitat d’observació i interpretació. I complementa les anècdotes i relats amb un considerable repertori de referències literàries, musicals i cinèfiles, que oscil·len entre l’obvietat necessària i il·lustrativa (la generació Beat, l’abundós material sobre la mítica Route 66 o la cançó sobre San Francisco d’Scott McKenzie) a les al·lusions menys evidents (Els ceps de la ira, d’Steinbeck, el film Entre Copes, la descripció del desert de Jean Baudrillard…)

El llibre combina aquestes cites amb el relat personal del viatge, un itinerari plaent i entretingut de pinzellades paisatgístiques, gastronòmiques o evocatives (viatges anteriors, vivències) i reflexions diverses. Escriptura amena, funcional en molts trams, però també amb espai per a l’emotivitat o la digressió més literària. Sense grans sotracs: ja ens imaginàvem que San Francisco és una ciutat més interessant que Los Ángeles. Però alguna sorpresa: sobta la visió festiva i sense prejudicis de Las Vegas, tota una lliçó contra els apriorismes i el puritanisme d’esquerres.

Però parlàvem de sociologia. Sense grans profunditats que hagueren derivat en un altre tipus de llibre, Mollà ens ubica en plena campanya, en els anhels i il·lusions dels partidaris d’Obama, en el seu activisme (cau un mite: Internet, sí, però per sobre de tot molt, però que molt treball de camp) i les seues ganes de canvi. De forma superficial però suficient. Una pena que els fets recents donen la raó a l’escèptic personatge del relat de Toni Cucarella La nit que Obama va guanyar les eleccions (Hòmens i falagueres i altres relats, 3i4, 2011) i no a l’efervescència i l’esperança d’aquell moment. Això, tanmateix, no va en detriment d’un llibre que és, en realitat, un relat de viatges amb una interessant foto fixa d’un moment històric. Una rara avis a celebrar.

Xavier Aliaga

sotalacreueta.blogspot.com

Quant a xavieraliaga

Periodista independent i escriptor, amb dues novel·les publicades, "Si no ho dic, rebente" i "Els neons de Sodoma". També faig tertúlies de ràdio i televisió, guions i gestió de comunicació.