Pareu la Terra que m’hi vull baixar. És un bon desig?

Potser heu dit en alguna ocasió allò de: Pareu la Terra que m’hi vull baixar.

Doncs veiem una mica que és el que passaria si aquest desig cridat a la babalà es fes realitat.

Malgrat a penes ho percebem, la Terra es mou de manera constant, tant en un moviment de Translació al voltant del Sol, com en un moviment de Rotació al voltant del seu propi eix.

La gravetat fa que tant l’atmosfera, com nosaltres mateixos girem a la mateixa velocitat que la Terra, la qual cosa ens ajuda a no percebre aquest moviment constant. En canvi, si mirem més enllà, cap a les estrelles, si que podem percebre que tot es mou.

Malgrat aquesta sensació de quietud, ens movem a una velocitat de 30 Km/seg., en el sentit de translació i a 465 metres/seg., en rotació, mesurada a l’Equador. El moviment de rotació no és el mateix a tots els punts del Planeta. En el gràfic podem veure les diferents velocitats que es donen en els diferents punts.

Tornem però a l’objectiu del post. Imaginem que allò que hem cridat de: pareu la Terra que m’hi vull baixar passa de veritat.

Aquesta “aturada” del Planeta podria ser gradual o sobtada.

Veiem que passaria si l’aturada fos gradual

Si la Terra tingués un fre i el petgéssim de manera constant per a que l’alentiment de gir fos d’1 segon per dia, en passar 10 anys la Terra s’hauria aturat del tot.

Així, els dies i les nits s’anirien allargant també de manera constant. Les nits més llargues anirien sent més fredes i per contra, els dies més llargs es convertirien en més calorosos.

A mesura que l’alentiment en el gir progressés, els efectes climàtics serien més dràstics. Les estacions deixarien de ser com les coneixem, les pluges, les turmentes, les sequeres i les gelades es farien més violentes. Els dies i les nits es farien més llargs i per tant la major part de la terra es convertiria en un desert a causa d’estar tant de temps sota els efectes del Sol, combinat amb llargs períodes de nits molt fredes.

Poc a poc, tota l’aigua coneguda bulliria a l’estar exposada per períodes tant llargs al Sol, la qual cosa generaria núvols gegants que ocultarien la llum solar i generarien un enorme efecte hivernacle que encara complicaria més les coses.

Aviat els recursos es malmetrien o moririen. Sense recursos i amb aquestes condicions climàtiques extremes, tota la vida s’aniria extingint.

Veiem ara que passaria si l’aturada fos sobtada

Tots hem experimentat el que passa quan anem en un vehicle en moviment i hi ha una frenada sobtada, imaginem doncs el que podria passar en una frenada sobtada del Planeta.

En el cotxe, sinó portem el cinturó de seguretat posat podem arribar a sortir disparats. La inèrcia que actuaria en el cas dela Terra faria que tot allò que no estes fortament arrelat al terra sortís impulsat amb una enorme força.

Fins i tot la mateixa atmosfera sortiria impulsada del voltant dela Terra cap a l’espai.

Mentrestant, els mars i els oceans ocuparien les terres amb tsunamis inimaginables.

Sense l’atmosfera que ens protegeix, una bona part de l’aigua s’evaporaria per l’acció solar i per no estar sota la pressió de l’atmosfera.

En instants, per a nosaltres seria la fi. Al poc, el Planeta seria molt diferent a com el coneixem.

L’Institut de Recerca de Sistemes Mediambientals (ESRI), ha treballat en un programa informàtic capaç de simular els efectes i les conseqüències que es produirien a la Terra si deixes de girar de sobte.

Com podem veure a la foto, les aigües es desplaçarien cap als Pols, allà on la força gravitatòria és més forta i se la pot atrapar.

La conclusió de l’ESRI és que al final hi hauria dos grans oceans al voltant dels Pols i un gran continent únic situat al voltant de l’Equador.

Podríem concloure que de vegades més valdria que alguns desitjos no es complissin.

Tomàs Ramos – http://trt2009.wordpress.com