El post tindrà dues parts. En la primera us parlaré de l’Obesitat i del Sobrepès des del punt de vista d’un informe de l’OMS, i en la segona part personalitzaré el tema.
Primera Part – L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va advertir del perill quan va decidir qualificar l’Obesitat com la Pandèmia del segle XXI. Un estudi fet en 199 països ha confirmat que aquesta malaltia presenta una clara tendència a l’alça.
La revista mèdica Lancet ha publicat un estudi la conclusió del qual és que l’obesitat, el colesterol i la hipertensió ja no són únicament problemes d’Occident o de les nacions riques. Ara, aquests trastorns estan presents també en països amb mitjans i baixos nivells d’ingressos. Es tracta d’una amenaça global per a la salut pública.
Uns 500 milions de persones (200 d’homes i 300 de dones) presenten Obesitat al món. Mentre que uns altres 1.500 milions tenen Sobrepès. En total 2.000 milions de persones.
En 1980, un 5% dels homes i un 8% de les dones de tot el món presentaven obesitat. Ara, aquestes taxes se situen en el 10% i en el 14% respectivament.
Una altra dada que ens pot interessar diu que a Espanya, les persones acumulen, entre els 30 i el 50 anys, un promig de 400gr. més cada any.
Un dels sistemes més elementals per saber si estàs més enllà del teu pes habitual és per la roba. De seguida es nota si t’has engreixat o no al posar-te la roba que uses normalment. Una altra manera és mirar-se al mirall o pesar-se. Aquests sistemes bàsics tenen el costum cruel de no enganyar.
Podem també recórrer a l’Índex de Massa Corporal (IMC). Mètode usat per estimar la proporció de grassa corporal. Es calcula dividint el pes de la persona en Kg pel quadrat de la seva alçada en mtrs.
L’OMS estableix els següents valors:
- IMC de 18,5 – 24,9 – pes normal.
- IMC de 25,0 – 29,9 – sobrepès.
- IMC de 30,0 – 34,9 – obesitat classe I.
- IMC de 35,0 – 39,9 – obesitat classe II.
- IMC de 40,0 o més gran – obesitat classe III, severa o mòrbida.
En un marc clínic, es tindrien també en compte la raça, l’ètnia, la massa magra (muscularitat), l’edat, el sexe i d’altres factors que poden alterar la interpretació de la taula.
Segona part – La part personal i dolorosa del tema, en la qual parlaré de mi, cosa que faig en comptades ocasions (quan escric la nissaga de posts “Tenim Manies”, en alguna de les respostes als vostres comentaris o, en ocasions, quan comento als vostres Blocs).
I què és el que us vull dir? Doncs que porto un temps dient-me que estic gras. Aquest és només el primer problema, el segon és que no faig gaire per solucionar-ho.
Sento que cada dia que passa perdo l’oportunitat de començar a posar-hi remei.
No penseu que és una paranoia, no ho és. Faig 1,73mtrs i peso 81,5Kgr, la qual cosa dona un IMC = 27,23 que traduït a les taules indica Sobrepès. És a dir: Tinc Sobrepès.
No calia que m’ho digués la taula, però és una constatació més.
Fa 15 mesos vaig deixar el gimnàs i les curses en les quals participava (normalment les típiques de 10Km). Llavors pesava 74Kgrs, que tampoc era per tirar coets, però…
En 15 mesos he guanyat 7,5Kgr. Potser és per al Guinness, no ho sé. A raó de 500gr per mes o de 16,7gr al dia.
En la primera part del post es deia que a Espanya s’acumulen uns 400gr per any. Bé, jo he demostrat que es pot fer, i no per anys, sinó per mesos!!!
No soc de massa menjar, si bé menjo algunes coses que no hauria de menjar (gelats, xocolata, pa, de vegades vi per sopar…).
Crec que la raó principal és la manca d’exercici i els excessos que us he comentat. Hi penso posar remei des d’avui mateix.
Si visqués a USA i fos un “good american boy”, segur que aniria al Psicòleg o a un d’aquests llocs d’ajut en els que un se seu formant una rotllana amb d’altres persones que tenen el mateix problema, m’aixecaria i diria en veu alta: em dic Tomàs i tinc Sobrepès.
Atès que no es donen les circumstàncies indicades he pensat en utilitzar el bloc. Penso que pot ser un al·licient saber que he d’explicar com van les coses.
Així, a partir d’ara, cada 3 o 4 posts que publiqui inclouré una petita nota amb les novetats, canvis de rutines, progressos o retrocessos que hi hagi al voltant del tema.
S’admeten consells, ànims, opinions o crítiques a aquest experiment.
Tomàs Ramos – http://trt2009.wordpress.com
Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.
Des de la Mediterrània 
També empraré, com tu, les seccions per al comentari.
1.- M’alegra que hagis decidit posar-hi remei! Felicitats!
2.- Assenyales dues raons, amb una estic absolutament d’acord, has deixat de fer exercici i com que possiblement has mantingut el mateix estil alimentari; continuaves menjant el mateix però, en no fer exercici, l’energia que no empraves, la desaves i s’ha transformat amb aquest increment de pes.
3.- Apuntes alguns aliments com a culpables (gelats, xocolata, pa, de vegades vi per sopar…). Amb aquest punt no hi estem d’acord. Diverses investigacions afirmen que el que compta no és el tipus de dieta o els aliments en concret, sinó el balanç calòric diari: què mengem, què gastem, per aprimar-nos ens interessa gastar una micona més del que mengem.
4.- Et recomano participar en el proper taller Vols aprimar-te? Fes-ho amb salut!
T’hi convido!
El taller posa el centre en adoptar un estil de vida saludable.
I si hi estàs d’acord, podem pautar un seguiment que t’ajudi a aconseguir-ho.
Recuperar el nostre pes saludable, no és fàcil, però és possible, si sabem com.
Hola Shopia, gràcies per d’interès,
1.- Ja era hora, portava uns quants mesos en que estava enfadat amb mi mateix per no fer el que havia de fer. Ara ja he començat.
2.- Segur que un dels motius és haver reduït l’exercici. De tres vegades d’anar al gimnàs per setmana a cap. I si, he continuat menjant el mateix o més, si bé dins els paràmetres que deia, no menjo massa.
3.- També estem d’acord. Soc molt conscient en que el balanç entre calories guanyades al dia i les perdudes al dia ha estat durant molt de temps a favor de les primeres i això m’ha fet anar guanyant pes.
Posava exemples com aquests per il•lustrar la meva realitat, unes quantes galetes amb xocolata poden aportar fàcilment més de 300 calories, que per “cremar-les” en un gimnàs es necessita una bona estona corrent per la cinta o anat en bici.
M’he mira’t l’enllaç que has deixat i sembla molt interessant. Sobretot en allà on fas referència al component estrès. Sense cap mena de dubte aquest aspecte també hi ha jugat un paper important en el meu cas. Els 2 darrers anys han estat complicats en molts aspectes i hi ha hagut moments en que el Bloc m’ha servit de taula de salvació.
La meva cunyada és nutricionista i m’està “cuidant” (com diu ella) en aquest aspecte. Així què seguiré els seus consells (ja que durant molt de temps no ho he fet, com és evident) i ara m’hi he compromès.
Gràcies de nou per comentar i per l’interès.
Et desitjo èxit amb aquest objectiu!
D’aqui uns mesos penso explicar amb detall com han anat les coses.
Gràcies de nou Sophia.
No sé si t’hauria de dir això però fa cinc mesos vaig decidir aprimar-me (inclús vaig escriure al bloc un article amb un cert to irònic perquè em vaig adonar que constantment rebem estímuls per acabar amb la nostra força de voluntat). No he fet cap taller (tot i que segur que són molt efectius; especialment amb aquelles persones que han de perdre molt de pes). Això sí, vull animar-te perquè tan sols eliminant els greixos (embotits, gelats, pastissos, etc.) i fent esport de manera regular s’aconsegueix perdre pes en poc temps (en el meu cas uns nou o deu quilos). També t’he de dir que em surt el pollastre, el gall dindi, l’enciam i les fruites per les orelles. Vaig tres o quatre dies a la setmana a nedar i et puc dir que surto sempre com nou. Inclús el menjar porqueria m’ha començat a fer una mica de fàstic. Veig els Whoppers amb uns altres ulls. En definitiva, sort i ànims. Ah, hi ha gelats sense sucre amb tan sols un 3% de greixos. Alguna alegría hay que darle al cuerpo de vez en cuando! Per cert, felicitats pel teu article.
Felicitats Álex.
Nou o deu quilos. són quilos.
Necessitava prendre la decisió i verbalitzar-la i ja que ara tinc bloc vaig pensar, que pensin el que vulguin “jo ho explico”, i la veritat és que tothom que ha comentat (tant aquí com en el meu bloc) han estat encantadors.
No he estat mai de menjar grasses animals o embotits (per sort, d’altra manera estaria en els 100Kg), per tant, el que faré amb l’ajut de la meva cunyada (que és nutricionista i que fins ara mai li he fet massa cas en aquest aspecte), és intentar menjar de tot, en les quantitats adients. Incrementaré la quantitat de fruita que fins ara menjava.
També penso donar-me capricis, i tant!
Has estat molt amable.
Estic segur que ho aconseguiràs, Tomàs, ànims.
Sou molt amables. Sempre va bé rebre ànims de persones amb les quals es comparteixen algunes emocions i algunes inquietuds.