El boom dela Televisió Digital Terrestre (TDT) va propiciar l’aflorament de canals digitals de televisió com si fossin xampinyons.
Semblava que muntar una televisió d’àmbit local o de cobertura a tot l’estat espanyol fos tan fàcil com comprar un forn a terminis. De sobte, tothom en volia tenir una.
Així, en varen néixer de tota mena, moltes d’elles com a alter ego d’emissores de ràdio, de grups empresarials associats a la premsa i d’altres dependents d’ens públics. Algunes o moltes d’elles amb una alta càrrega ideològica o posades al servei de grups de pressió o de partits polítics directament.
La crisi ha comportat que hi hagi una menor capacitat d’inversió, menys diners per publicitat i a la vegada han sorgit altres necessitats més importants que cal cobrir amb uns pressupostos cada vegada més minsos.
A més, moltissimes d’aquestes teles no han aconseguit una quota de pantalla que els garanteixi uns ingressos suficients per poder sobreviure.
Si algú pensava que d’això se’n podia fer un negoci, en aquests moments ha d’estar pensant que les coses no són com algú els hi va explicar.
Com sempre, a Espanya se n’ha fet un gra massa. Hi ha més de 1.000 emissores operatives. El segon país d’Europa, només per darrera d’Anglaterra.
Això dona una visió, de la poca visió de tots plegats.
El pastís és el que és i no hi ha ingressos publicitaris per a tothom. Sobretot pensant que han de competir amb les grans cadenes, Antena 3 i Telecinco, que entre les dues acumulen el 70% dels ingressos publicitaris totals (1.200 milions d’Euros). La qual cosa deixa molt poc marge per a tota la resta.
Han de competir també amb les Teles autonòmiques, algunes de les quals són potents a nivell d’audiència o de suport del govern respectiu.
Tampoc el panorama és millor per algunes televisions públiques. Així, la televisió de l’Ajuntament de Madrid ja ha tancat. La de l’Ajuntament de Mallorca ja ha anunciat el proper tancament. Canal 9 arrastra un dèficit superior als 1.300 milions d’Euros, amb una plantilla de personal que supera les plantilles de Telecinco i d’Antena 3 juntes. TVC, es finança, en part, via pressupostos dela Generalitat, 260 milions d’Euros per aquest 2011.
A més, les audiències tampoc avalen unes inversions tant elevades. Canal 9, amb un 4,2% i Telemadrid, amb índex entre el 5 i el 6%, en són clars exemples.
Vist això, cal explicar que els ingressos per publicitat no donen a algunes cadenes ni per poder pagar els drets de connexió, com li passa a Intereconomia, que davant la situació, ha demanat l’ajut econòmic desinteressat als seus televidents! Si, tal com sona.
Veo (El Mundo i Marca), ha reconvertit la seva graella que ara es dedica a Teletienda.
El proper gener de 2012 compartirà la senyal amb Discovery Networks.
Popular TV (de la conferència episcopal), ha estat substituïda per 13TV, amb unes audiències del 0,5%.
10 TV (grup Vocento), té una audiència del 0,6%.
Segons la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), el conjunt de les TV Públiques, inclosa TVE, consumeix 2.288 milions d’Euros en subvencions públiques, mentre que en els darrers 6 mesos, els ingressos per publicitat han baixat un 22%.
La combinació entre un alt cost de manteniment, uns baixos índex d’audiència i uns ingressos minvants de la publicitat aboquen a una bona part de les TDT i a algunes de públiques a desaparèixer o a fer forts ajustaments.
En definitiva, algú podia pensar que en un país com Espanya es podien mantenir 1.000 cadenes de televisió?
Hi ha algú que s’encarrega d’ordenar el sector i de donar els permisos?
Tomàs Ramos – http://trt2009.wordpress.com
Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.
Des de la Mediterrània 
Si els indignats van recuperar el lema “no hay pan para tanto chorizo” aquí podríem dir que no hi ha televidents per a tants canals de televisió. Alguns canals aguanten perquè els seus grups mediàtics els suporten malgrat les perdues, seria el cas d’Intereconomía, altres s’han hagut de reconvertir en una Teletienda, però ara anuncien que tornen a emetre els seus peculiars debats polítics clarament dretans amb motiu de les proximes eleccions per donar suport a Rajoy, parlo de Veo7.
Periodicament resintonitzo la TDT i he vist que han aparegut alguns canals nous, entre ells un que emet l’escriptori del Windows. Ja veiem que això de la TDT segurament és car i que hi ha gent disposada a tirar els seus diners per emetre l’escriptori del Windows. Un altre cas seria els canals de tarots i els dels predicadors.
Si, tal i com diem des de l’àmbit polític o des d’algun grup de pressió suporten algun d’aquests canals, creats segurament ja amb aquesta intenció.
M’has fet recordar que mai resintonitzo la TDT. Ho hauré de fer, segurament veure més canals que ara.
El tema dels tarots, màgia… i telepredicadors dona per a molt. No en tinc massa informació però crec que el que han de pagar per cada hora d’emissió són molts diners. Una hora d’emissió és molt cara. El tema rau en saber si els ingressos que guanyen en vendre els seus “serveis” per la tele són els suficients per pagar totes les despeses d’emissió. Atès que sembla que és així, cal preguntar-se quantes persones paguen per aquests serveis. Això també ens hauria de fer pensar en quina mena de societat ens trobem.
No coneixia tantes dades,amb la meitat ja ho veia tot com un escàndol, imagina’t ara!
Ja veus que la realitat supera les teves expectavies.
És com una pel·lícula de terror en que esperes sigui suau i acaba sent una gore de “mucho cuidado”.
És evident que és més rendible un canal de tarots i bruixes que no pas un canal de fatxes, i si no fixa’t la proliferació dels canals de tarots que sembla que han substituit els call tv. Creia que amb l’arribada de la TDT implicava que la despessa necessaria per mantenir un canal augmentaria fins fer molts d’aquests canals que emetien des de telepredicadors, tarots i programació una mica d’estar per casa desapereixerien. Els canals analògics permetien amb una infraestructura molt bàsica emetre, per això van proliferar els canals pirates que emetien programes molt delirants. Per un temps va ser així, però ara veig que tornen a apareixer aquests canals.
Sembla que la tecnologia necessaria per emetre per la TDT s’ha abaratit molt.
Veig que n’estàs al corrent i saps molt més que jo d’aquests temes.
En a mi també m’ha sorprès el nombre d’espais i la llarga durada dels programes dedicats a la màgia i similars. Imagino, per una banda el que tu dius respecte que l’hora d’emissió s’ha d’haver abaratit molt i per una altra banda, que han de recaptar prous ingressos com per haver-ne tants.
Així i tot, encara no ho acabo d’entendre del tot el negoci d’aquests programes. Si trobo informació miraré d’esbrinar una mica més sobre el tema.
Abans els call tv i els programes de tarot ocupaven la franja horària de la matinada, però ara hi ha canals que emeten aquests programes, els tarots vull dir, tot el dia. Crec que els call tv han desaparegut del mapa, eren tots una estafa.
Si et refereixes als programes de tarots el negoci està en les trucades telefòniques, fixa’t els números, són dels de tarificació especial.
Llegeixo avui que la 10 ha suprimit la programació d’elaboració pròpia i es limitaran a emetre només sèries, sacrifiquen tots els programes inclosos els informatius, deixant 14 periodistes al carrer. Aquesta cadena és del grup Vocento i pel que llegeixo és la víctima de les dificultats per les que passa aquest grup. Vocento és l’ABC, el gratuït QUè i Punto Radio.
No sabia el que dius de la “10″, bé tampoc m’estranya. Els moments són difícils i no crec que Vocento estigui per tirar coets.
Ja m’hi fixaré més en el tema dels telèfons de tarificació especial. Així i tot hi ha d’haver moltes i moltes trucades per cobrir les despeses d’emissió. Estic segur que és un negoci, però em costa d’entendre que se suporti solament amb les trucades.
Així tot, al món de les nostres TDT encara no han arribat del tot els Telepredicadors. Aquesta és una febre que en un moment o en un altre haurem de passar. Aquest és un altre negoci que es sustentarà igual que el dels tarots o mitjançant almoines que els deuen enviar els seus seguidors.
Respon – E
Ara hi ha molts més canals de TV que fa uns anys, però la qualitat global ha baixat molt. Cada cop hi ha més gent que prefereix passar el seu temps d’oci davant del PC que davant de la TV, almenys pot trobar més diversitat de continguts i punts de vista i escollir una mica més.
Realment tens una molt bona part de raó.
Jo ho he notat en mi mateix. Per a mi la tele era una distracció, però des de que tinc Bloc que veig molt menys la tele i també llegeixo molt més (entre d’altres coses els vostres posts).
La quantitat i la qualitat no van unides en el cas de les TDT i d’algunes Públiques.
Hi estic d’acord, el PC et dóna una gran varietat de possibilitats, pots veure la televisió d’altres països, però també tens la possibilitat d’interactuar i participar. L’aparició de tants canals hauria d’haver servit per provocar una competència que els obligués a crear productes millors, però com molt bé has dit, Oriol, els continguts de la televisió és cada dia més dolent, i quants més canals n’hi ha sembla que la qualitat en surt perjudicada.
La meva esperança és que algun dia els canals Odisea i Historia decideixin emetre també per la TDT i no només per les plataformes de pagament com ara succeeix.
El tema de La 10 venia avui als diaris, és normal, crec que no hi ha tants fatxes a Espanya com per repartir-se’ls entre Intereconomía, Veo7, La10, 13 i Canal Català. El grup Vocento tenia un mercat de lectors que tots aquests nouvinguts de El Mundo, La Razón i La Gaceta li han anat robant.
De fet crec que els únics canals que competeixen són els que són prou grans. Les grans cadenes fins i tot es contraprogramen.
Això que proposes és difícil. Les cadenes de pagament han arribat per no marxar.
Molt bo això de no hi ha tants fatxes. Crec que n’hi ha molts però segur que es dediquen a veure alguna de les grans cadenes que ja els atrau prou.
Si, la dreta en els darrers anys ha crescut i s’ha fet forta en el món mèdia. Sempre han pensat que el PSOE dominava els mitjans i s’han preocupat molt de créixer en aquest àmbit.
Tens raó, només cal veure com fa uns mesos Telecinco i Antena 3 van dedicar-se durant dues setmanes a canviar d’hora i dia els seus programes per poder-se fer la competència i passant-se pel folre la normativa que obliga a les televisíons a fer pública la seva graella amb alguns dies per endavant.
Ho sé, i és una llàstima que la gent prefereixi veure a la Esteban bramant i dient tonteries sobre les pedres trencades d’Atenes que veure un bon documental.
Fan molt soroll però una trompeta i un timbal no fa un exèrcit, això si, fa molt soroll.
Veient els canals que tenim crec que canals esquerranosos n’hi ha pocs, n’hi que són de dretes i molt de dretes, i després estan els esotèrics. El panorama televisiu és delirant: Horcajo, Belén Esteban i les bruixes del tarot, però si sembla una fira ambulant plena de friquis.
Saltar-se la normativa és una mena d’esport per a les grans cadenes, tant en la contraprogramació, com en el temps de publicitat que emeten, ja que les penes són mínimes comparades amb els guanys que obtenen al saltar-se-la.
Si, el panorama televisiu no està per tirar coets. És una pena que amb tantes teles n’hi hagi tant poques que ofereixin programes alternatius als concursos absurds, els magazins de televisió rosa o a aquesta mena de programes on sotmeten persones a situacions denigrants.
Agrada molt el morbo. Aquesta inclinació humana és utilitzada per les televisions per enganxar les persones.
Totalment d’acord. La televisió ha acabat convertint-se en el veritable opi del poble.
Allò tant antic que es deia de “pan y circo”, doncs és això. Morbo i tele.
Més circ que pa, i el pitjor és que els pallasos són molt dolents.
Almenys si volen distreure el personal que reparteixin espases i llances i així veurem un circ romà.
M’has fet riure amb ho dels pallasos!
Un dels pocs circs que quedaven ja s’ha acabat amb la darrera cursa de braus a la Monumental.
El concepte de circ ha canviat molt, la consciència social va canviant i un circ amb animals té cada dia més dificultats per realitzar el seu espectacle. A Barcelona crec que ja no poden actuar circs tradicionals, ara són espectacles com el del Cirque du Soleil.
Relacionat amb el tema de la televisió i les cadenes conservadores recomano que feu una ullada a l’últim programa del Telemonegal, especialment els primers deu minuts.
http://www.btv.cat/alacarta/
Certament, a Barcelona en els circs no hi poden actuar animals que visquin en captivitat en el propi circ.
Vaig veure’l l’enllaç en el seu dia i en canvi se’m va passar tornar-te el comentari. Em va semblar molt bo i molt ben trobat per la teva part.