Els i les models venen a ser els “estris” que els creadors, estilistes i publicistes utilitzen per ensenyar al mercat els seus productes, sigui roba, complements o joieria.
En aquest món de la moda estem acostumats a veure quasi bé de tot.
Hi ha models infantils perquè hi ha moda infantil, revistes i publicitat especialitzada en aquest sector (segment d’edat). És clarament un mercat i no deixa de ser un negoci més.
Ara bé, del que us vull parlar és de la utilització de nenes molt joves, pre-púbers, en el món de la moda i amb una intenció no del tot clara.
La revista Vogue Paris Cadeaux, va treure en portada i en un reportatge interior, a tres models, Lea, Prune i Thylane, totes elles menors de 10 anys, lluint roba de Versace, Gucci i Yves Sant Laurent, joieria de Cartier, Boucheron i Bvlgari i sabates amb taló d’agulla de Balman i Christian Louboutin.
Com es pot veure a les fotos, tot això anava acompanyat d’uns pentinats i d’un maquillatge, que no es corresponen amb la seva edat.
Sembla doncs que no s’ha utilitzat a les models per vendre productes a d’altres nenes de la seva mateixa edat, la qual cosa no oferiria la mateixa polèmica (o els mateixos dubtes), sinó que la intenció de la revista ha estat una altra.
A la vista de les fotos, s’aprecia una sexualització prematura de les menors que han fet el reportatge.
No són les úniques, ni segurament seran les primeres a les que els passa. Ara bé, són de les més joves que han estat utilitzades amb aquesta finalitat.
Altres joves i famoses models, com Elle Fanning, de 13 anys (estrella de la campanya per a Marc Jacobs), o Hailee Steinfield, de 14, (per a Miu Miu), si més no, publiciten roba més acord amb persones de la seva edat.
Un cas a banda i que es va fer molt famós, que pot ser similar en part al que tractem, va ser el protagonitzat per la coneguda Brooke Shields, quan als 10 anys i amb el permís patern va ser fotografiada despullada. Als 13 anys va participar a la pel·lícula Pretty Baby (de Louis Male, amb Susan Sarandon i Keith Carradine), on en diverses escenes sortia també despullada i als 15 anys va protagonitzar “El lago azul”.
Recentment, el govern britànic ha reforçat les restriccions front el contingut sexual a la publicitat i sobre la sexualització prematura dels nens.
Algú podrà dir que és com el joc d’unes nenes que en obrir l’armari de la germana gran o de la mare i s’emproven la roba, es maquillen, es pentinen i s’enjoien, tot per “jugar” a ser grans. Bé, és una possible manera de veure el tema, però estem parlant de que això ha passat en un entorn superprofessionalitzat, en que tot està pensant i valorat, com és el de la moda i la publicitat, motiu pel qual m’inclino a pensar que la intenció era una altra.
Crec que és un abús. Els pares i la revista s’han equivocat. No és necessari sotmetre aquestes nenes a escenaris més propis dels adults.
Ja tindran temps, si volen, per transitar per aquests camins i gaudir o no d’aquestes experiències.
Tomàs Ramos – http://trt2009.wordpress.com
Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.
Des de la Mediterrània 
Jo tampoc no ho trobo adequat.
Estem d’acord doncs. Hi ha una explotació laboral infantil i, a més, un ús inadequat d’aquestes nenes en un negoci que no els pertoca.
El que “venen” no és per a la seva edat.
Els pares són els darrers responsables.