La mà de ningú (Proa, 2011) s’ha definit com el debut en la novel·la negra de Vicent Usó(Vila-real, 1963). I podríem dir que, formalment, és així. Però el lector habitual d’aquest autor també ha de saber que el canvi de registre no suposa una renúncia als trets més marcats de la seua narrativa. La combinació, en qualsevol cas, fa bona lliga.
També podríem dir que aquesta novel·la és una afortunada derivació del volum col·lectiu en què Usó va participar, Subsòl (Edicions Bromera, 2010), una nova (i no fàcil) immersió en una realitat propera però aliena, la d’una França sense grandeur. El personatge que Usó assumia en Subsòl, el que fóra, deixa pas ara a una novel·la coral que ben aviat s’endevina de vides encreuades: un jubilat, una okupa, un parell d’immigrants d’origens divesos, un metge i una dona amb la vida desballestada composen el repertori humà que l’autor fa entrar en acció.
De l’estructura crida l’atenció el temps de la narració: tan sols un parell de jornades que l’autor alterna per fer intrigants salts temporals. Les històries parcials van atrapant el lector, amb més o menys intensitat, i els girs argumentals, alguns brillants, uns altres més de transició, fan consumir els fulls quasi sempre amb avidesa. La prosa en aquesta ocasió és més directa que evocativa, més funcional que emotiva, però el to escollit s’ajusta a les demandes del relat. Res no sembla sobrer. I malgrat el distanciament del narrador, hi ha passatges d’innegable capacitat de xoc, d’una cruesa racionada que remou l’intern com l’instrumental quirúrgic de separar les vísceres.
Tot, des de l’ambientació fins la forma en què es va trenant el relat, funciona com un rellotge, ens condueix a una resolució sorprenent, sobretot pel que fa a una de les trames. Una bufetada argumental que flirteja airosament amb els cànons del gènere. Com l’aptitud per traçar el mapa social d’un món, el de la vella Europa, en procés de combustió interna. Tot i la closca de sèrie B, La mà de ningú ens proporciona novament un Usó de sèrie A.
Periodista independent i escriptor, amb dues novel·les publicades, "Si no ho dic, rebente" i "Els neons de Sodoma". També faig tertúlies de ràdio i televisió, guions i gestió de comunicació.
Des de la Mediterrània 
Doncs, amb el fred que està fent aquests dies, estar-se una estona llegint a casa, calentons, un bon llibre com el que ens recomanes, crec que és una molt bona opció.