La tapeta

Fou dijous o dimecres. Tornàvem a casa. En obrir-se la porta de l’ascensor a Dídac se li caigué una mena de camió de joguet amb un compartiment. El camionet és de plàstic roí, de poca qualitat, però per a ell és molt valuós, perquè li permet guardar joguets més menuts a dintre i transportar-los quan eixim. Hi hagué mala sort: la tapeta del joguet caigué de l’única forma possible en què podia esmicolar-se cap al buit. En fer-li veure que no podíem recuperar la tapa, el disgust fou majúscul.

Per tractar de minvar la petita tragèdia, a mamà se li ocorregué una idea: li deixarem una nota al tècnic de l’ascensor perquè te la torne quan vinga. I quan vindrà? No ho sabem. I quan vindrà? No ho sabem, etcètera. Però vindrà. I em donarà la tapeta? Segur que sí. Amb una convicció no massa ferma, i amb l’ajuda de sa mare, Dídac va fer la nota. Però li degué semblar poca cosa. Sense dir res, anà a la seua habitació. I, una bona estona més tard, tornà amb un dibuix del senyor tècnic amb una tapeta a la mà. Tot ajuda, degué pensar.

Aquest matí, ha tocat a la porta el senyor tècnic. I amb un somriure d’orella a orella, m’ha lliurat l’objecte del desig. El dibuix se l’ha quedat, per penjar-lo en la delegació, m’ha dit. Abans, li he dit que me’l deixara per escanejar-lo, per tindre’l com a record. Perquè, aquesta vesprada, en tornar del col·legi, un xiquet s’hi trobarà a casa un objecte molt pobre però molt valuós que el farà molt feliç. Ben mirat, no sé si tant com el senyor tècnic d’ascensors de somriure ample i accent saforenc que, hui almenys, li haurà trobat un al·licient insospitat al seu treball.

sotalacreueta.blogspot.com.es

Quant a xavieraliaga

Periodista independent i escriptor, amb dues novel·les publicades, "Si no ho dic, rebente" i "Els neons de Sodoma". També faig tertúlies de ràdio i televisió, guions i gestió de comunicació.