El dissabte passat al vespre vam anar al cinema a veure “Lo imposible”.
En un moment especialment emocionant del film apareix al cel nocturn, ben reconeixible, l’Óssa Major.
Aquest matí he rebut dos emails amb consultes sobre si és possible observar aquesta constel·lació circumpolar nord, des de Tailàndia.
La resposta és que sí, molt baixa sobre l’horitzó i amb una perspectiva força diferent de la que estem acostumats des de la nostra latitud.
La seva representació al film és absolutament correcte i és un bon detall de l’acurada producció d’aquesta interessant pel·lícula. Sovint a les pel·lícules no es dóna importància a la representació realista del cel, en aquest cas sí, el que em va alegrar molt!
Comparteixo amb vosaltres aquesta simulació que acabo de fer. Correspon al dia 27 de desembre de 2004, a les 06:40 del matí, des de Khao Lak, l’escenari de la tragèdia que mostra el film.
Rafael Balaguer.
Prehistoriador i astrònom amateur, especialment interessat i compromès amb la divulgació científica, em centro en la tasca de comunicació de l'Astronomia i de la Paleoantropologia impartint cursos i conferències, en les què destaquen els suports audiovisuals, així com realitzant observacions astronòmiques públiques, especialment amb Astrogirona, Associació Astronòmica de Girona, de la què en sóc president. Fruit de la meva vocació integradora de l'Astronomia amb altres ciències, actualment estic realitzant una investigació totalment pionera en el camp de l'Arqueoastronomia que estudia la relació entre la ubicació i l'orientació dels monuments megalítics amb el camp magnètic de la Terra.
Des de la Mediterrània 
Potser algun afeccionat a l’astronomia va participar en la producció d’aquesta pel·lícula…
Un dels nens protagonistes potser ho deu ser, ho ignoro, però si el film és fidel a la realitat un dels regals que rep a la pel·lícula per Nadal és un telescopi…