El passat 2011, Any Internacional de la Química, la cristal·lografia o més ben dit la “quasi cristal·lografia” va tenir el seu paper destacat a la química internacional. El 5 d’octubre s’anunciava que el Premi Nobel de Química 2011 seria atorgat a Daniel Shechtman pel descobriment dels quasicristalls (i des d’aquest bloc ens en fèiem ressò). I enguany la cristal·lografia torna a ser notícia ja que s’ha anunciat que el 2014 serà l’Any Internacional de la Cristal·lografia (AICr 2014; IYCr2014, en anglès).
Crystals – familiar to all in gemstones, glittering snowflakes or grains of salt – are everywhere in nature. The study of their inner structure and properties gives us our deepest insights into the arrangement of atoms in the solid state – insights that advance the sciences of chemistry, solid-state physics and, perhaps surprisingly, biology and medicine. A century has passed since crystals first yielded their secrets to X-rays. In that time, crystallography has become the very core of structural science, showing us the structure of DNA, allowing us to understand and fabricate computer memories, showing us how proteins are created in cells, and helping us to design powerful new materials and drugs.
That is why in July 2012, following a proposal from Morocco, the General Assembly of the United Nations adopted the resolution that 2014 should be the International Year of Crystallography, 100 years since the award of the Nobel Prize for the discovery of X-ray diffraction by crystals.
This website will provide an opportunity for organizations worldwide to coordinate their activities and initiatives.
Bonic pòster que trobem al web http://www.iycr2014.org/ amb una espectacular foto feta a l’impressionant cova de Naica.
Aprofitant l’anunci de l’AICr2014 i tot mirant un dels pòsters que s’han editat per a la difusió, voldria presentar un dels indrets més meravellosos del planeta. Es tracta de la Cova dels Cristalls Gegants la qual està situada a 300 m sota la superfície de Naiaca (Chihuahua, Mèxic). La cova va ser descoberta l’any 2000 amb gran sorpresa d’un grup de miners i, posteriorment, de la comunitat científica internacional. A la seva cambra principal s’hi han trobat els cristalls naturals més grans descoberts a la natura fins a dia d’avui. Són cristalls de selenita (CaSO4·2 H2O), els més grossos de 12 m de llarg, 4 m de diàmetre i una massa de fins a 55 Tones! Realment és un escenari digne dels Viatges de Gulliver. Ara bé, les temperatures de fins a 58 ºC i uns nivells d’humitat relativa entre el 90 i 99 % fan que no sigui gens confortable i que els investigadors que hi accedeixen ho hagin de fer protegits i amb pocs minuts de permanència. Trobareu molta més informació al web del Projecte Naica.
Naica és espectacular, ara bé, a escala més petita la cristal·lografia segueix essent una ciència apassionant. fixeu-vos, sinó, amb quin experiment podeu fer ara mateix, amb cristalls de quars molt més petits que els mexicans i sense necessitat de moure-us de casa. Al següent vídeo (que vaig gravar el 2009) us mostro com podeu descobrir el fenomen de la triboluminescència, és a dir, el fenomen pel qual un material emet llum a l’aplicar-li energia mecànica, concretament fricció.
En definitiva, que ens espera un 2014 apassionant (ep! i només parlo de ciència, que si anem més enllà… pot ser massa! ;)). Us animo a deixar-vos enamorar per la cristal·lografia, tot descobrint-la al nostre dia a dia i encomanant aquesta passió als qui us envolten.
Pep Anton Vieta
Des de la Mediterrània 
Serà una molt bona ocasió per descobrir alguns dels secrets que amaguen els cristalls.
Maquissim, que es divulgui!… i sii que se´n desvelin les propietats…