Estic molt content perquè recentment m’han atorgat el primer premi de l’edició d’enguany del Concurs de Microrelats sobre ètica i ciència del Punt Científic de Montbau. En aquest article podreu accedir al microrelat guanyador: espero que us ho passeu tan bé llegint-lo com jo escrivint-lo!
El passat abril, i gràcies a la hiperactiva llista de distribució de l’Associació Catalana de Comunicació Científica, em vaig assabentar de la convocatòria d’una nova edició del concurs de microrelats que organitza el Punt Científic de la Sala Polivalent de Montbau, enguany dedicat a la temàtica d’ètica i ciència. Tot i que la temàtica semblava d’entrada un xic complexa, les muses em van donar un cop de mà: havia de barrejar-hi intel·ligència artificial i robots. I és així com es va gestar Prevarica-bot, el relat guanyador.
El relat pretenia obrir el debat sobre algunes qüestions, ara molt emergents en plena ebullició dels motors d‘intel·ligència artificial (IA) generativa:
- Fins a quin punt la IA és un recurs útil per generar obres literàries que puguin fins i tot ser presentades a un concurs (i guanyar-lo)?
- Els robots amb aparença externa i funcions que recorden el cos humà (androides/ginoides) estaran ben aviat molt més presents entre nosaltres? I podrien arribar a prevaricar, tot vulnerant les lleis de la robòtica d’Isaac Assimov?
Prevarica-bot, el relat guanyador
Quina il·lusió em va fer, la convocatòria d’un concurs de microrelats sobre ètica i ciència! Frisava per participar en aquell concurs, ara que la intel·ligència artificial havia esdevingut un tema tan emergent. Estava ben convençuda que podria guanyar el primer premi, però per culpa d’aquest malaurat hàbit meu de deixar-m’ho tot per a última hora, vaig acabar escanyada de temps i només disposava d’una hora per presentar-m’hi… Què podia fer? Se’m va acudir petar la xerrada amb el ChatGPT, el genial bot conversacional que ho resol tot, perquè em donés un cop de mà:
– Bona nit!
– Bona nit! En què et puc ajudar?
– Voldria un relat de 200 paraules sobre ètica i ciència.
– Aquí el tens! En un laboratori, un científic de renom contemplava la seva creació: un robot altament intel·ligent anomenat Sophia (…)
El relat em va entusiasmar i el vaig enviar tot seguit. Al cap d’uns dies, em trucava un membre del jurat per notificar-me que m’atorgaven el primer premi! Lluny d’alegrar-me’n, penedida, vaig confessar-li la meva malifeta i li vaig dir que renunciava al premi. Inexplicablement, em va demanar que no ho fes i que ens trobéssim al seu despatx per parlar-ne. Només arribar-hi, l’androide més atractiva que mai no havia vist m’etzibà, somrient:
– Ja sé que el teu relat l’ha escrit un col·lega meu… Accepta el premi i serà el nostre secret!
Sobre Montbau Punt Científic i l’acte de lliurament dels premis
Montbau Punt Científic ofereix activitats de caràcter cultural i científic al barri barceloní de Montbau, a tocar de casa meva, a Sant Genís dels Agudells. Diverses entitats del barri, com ara l’escola Monturiol, la biblioteca Albert Pérez Baró o la Sala Polivalent, col·laboren en aquest projecte que involucra tant veïns i veïnes com escoles, i enforteix el teixit sociocultural de Montbau.
L’acte de lliurament dels premis del concurs de microrelats sobre ètica i ciència es va dur a terme el passat dimecres 4 d’octubre, just abans del Cinema a la Fresca i dins del programa de Festa Major de Montbau. En el podi em van acompanyar Neus Moyano, guardonada amb el segon premi, i Isabel Gallardo, guanyadora del tercer premi: moltes felicitats, Neus i Isabel!
En el meu cas, el primer premi va consistir en un trimestre al taller d’escriptura de la sala Taller Levreriano, en la possibilitat de fer de ponent a les Aules d’extensió universitària (cosa que em fa molta il·lusió!) per un xec de 100€, en un llibre proporcionat per Montbau Noir (El ritme de Harlem, de Colson Whitehead) i en la publicació del relat en una magnífica i acurada revista del barri, Ressò de Montbau. Moltes gràcies per tot, Montbau Punt Científic!
Xavier Lasauca i Cisa
Blog L’ase quàntic
Altres articles relacionats:
- 8 estratègies per llegir més llibres
- Poesia 2.0 al TERMCAT
- El blog “L’ase quàntic”, guardonat a la categoria de ciència dels Premis Blogs Catalunya 2011
Nascut a Barcelona (1965), on visc a cavall de Sant Genís dels Agudells i la Vila de Gràcia. Soc físic teòric de formació (Universitat Autònoma de Barcelona, 1988), i actualment treballo com a responsable de Gestió del Coneixement i Sistemes d’Informació en R+D a la Direcció General de Recerca (Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya). La meva experiència professional se centra fonamentalment en els àmbits de la gestió del coneixement i la comunicació en el sector de l’Administració pública.
Des de la Mediterrània 
Ens queda el dubte de si el relat el va escriure una IA o una IN.
Ha ha ha, Dídac, el va escriure una intel·ligència natural, naturalment! :-D