
Per catorzena vegada, un grup de gent, més de 110, hem pujat a l’Alt de Guisop, a Castalla, per recordar i homenatjar Enric Valor en el 113 aniversari del seu naixement. És increïble com a les cinc i mitja del matí van apareixent cotxes i gent procedent de moltes comarques del País Valencià i va reunint-se a prop del portell de Catí per a procedir a l’ascens de l’espai mític novel·lat per l’escriptor de Castalla.
Convocats per l’Ateneu Republicà de Petrer i pel Centre Castellut de Castalla, i amb el suport d’entitats com El Tempir, d’Elx, El Teix, d’Ibi, La Cívica-Alacantí/EV, la Coordinadora de l’Alcoià i el Comtat pel Valencià-EV, la Colla de dolçainers i tabaleters “El Terròs”, de Petrer, la Coordinadora Terres del Vinalopó-EV, el Centre Muntanyenc de Mutxamel, la Muixeranga de les Valls del Vinalopó, la Càtedra Enric Valor, de la UA, i el col·lectiu Gent de Valor, la trobada té un component festiu, però sobretot reivindicatiu, tant de la figura de Valor com, enguany, del poeta Vicent Andrés Estellés i el periodista Vicent Ventura, dels quals celebren el centenari del seu naixement, entre altres efemèrides.
En aquest sentit, i de la mà de Vicent Brotons i de Carles Durà com a mestres de cerimònies, s’han tornat a reivindicar diverses mesures que dignifiquen la figura de l’escriptor castallut i la nostra pròpia llengua i cultura, com ara la creació de la Fundació Enric Valor, la rehabilitació de la Casa-museu Enric Valor, situada al carrer Major de Castalla, així com la recuperació del mas de la partida de Planisses com un espai de convivència mediambiental i cultural, i especialment la difusió de l’obra valoriana a les plataformes audiovisuals i sobretot a “la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, que la volem ara i sempre només en valencià i de qualitat”.

A més a més, hui ens ha acompanyat la Muixeranga de les Valls del Vinalopó, que ha dut a terme diverses figures, i el grup Els albadencs, de Castalla, que han interpretat diverses peces acompanyats pels dolçainers del Terròs, entre elles la Malaguenya de Barxeta. Per altra banda, també hem comptat amb la presència de l’alcoiana Natàlia Gisbert, guanyadora del XXIX Premi Enric Valor de Novel·la amb l’obra Després del salt, i la seua parella i la seua filla, de només deu mesos, sens dubte l’excursionista de menor edat que ha assistit a la ja clàssica pujada a l’Alt del Guisop. El brindis final ha anat a càrrec de Natàlia, que ens ha dirigit unes encoratjadores i reivindicatives paraules: “Brindem per la nostra llengua, per la nostra cultura, pel nostre poble, pels cent d’Estellés, pels 113 de Valor i perquè ningú puga aconseguir la desmemòria”.

Hem llegit textos de Valor i poemes d’Estellés, i altres propis, per part de diverses persones, com ara Assumpta i Rosa Mira i Esteve, tants que l’acte s’ha allargat més de dos hores al caramull del Guisop, i hem fet unes fotografies espectaculars de l’eixida del sol. Finalment, com no podia ser d’una altra manera, hem esmorzat reposadament a Castalla, calia recuperar forces, i ben a gust que ho hem fet.
A més a més, hui ens ha acompanyat la Muixeranga d’Alacant, que ha dut a terme diverses figures, i el grup Els albadencs, de Castalla, que han interpretat diverses peces acompanyats pels dolçainers del Terròs, entre elles la Malaguenya de Barxeta. Per altra banda, també hem comptat amb la presència de l’alcoiana Natàlia Gisbert, guanyadora del XXIX Premi Enric Valor de Novel·la amb l’obra Després del salt, i la seua parella i la seua filla, de només deu mesos, sens dubte l’excursionista de menor edat que ha assistit a la ja clàssica pujada a l’Alt del Guisop. El brindis final ha anat a càrrec de Natàlia, que ens ha dirigit unes encoratjadores i reivindicatives paraules: “Brindem per la nostra llengua, per la nostra cultura, pel nostre poble, pels cent d’Estellés, pels 113 de Valor i perquè ningú puga aconseguir la desmemòria”.

Hem llegit textos de Valor i poemes d’Estellés, i altres propis, per part de diverses persones, com ara Assumpta i Rosa Mira i Esteve, tants que l’acte s’ha allargat més de dos hores al caramull del Guisop, i hem fet unes fotografies espectaculars de l’eixida del sol. Finalment, com no podia ser d’una altra manera, hem esmorzat reposadament a Castalla, calia recuperar forces, i ben a gust que ho hem fet.