L’11 de febrer, se celebra el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència. L’11F és una bona oportunitat per prendre consciència de l’escassa visibilitat de les dones en el món de la recerca científica. Enguany, des del blog Des de la Mediterrània estem celebrant aquesta efemèride amb una trilogia d’articles dedicats a visibilitzar científiques destacades al llarg de la història.
Si en el primer article vam retre un homenatge a les dones de ciència que havien obtingut un premi Nobel, i en el segon article ens vam fer ressò de la vida i l’obra de 30 dones de ciència que han fet aportacions destacades a la ciència i la tecnologia al llarg de la història (des de l’antiguitat fins al segle XX), en el tercer i darrer article de la trilogia us presentem tot un seguit de dones rellevants de la ciència i les humanitats dels territoris de parla catalana que han fet aportacions ben destacades al coneixement científic i humanístic: Creu Casas i Sicart en l’àmbit de la briologia, o Rosa Sensat, en el de la pedagogia, en són dos exemples emblemàtics.
Reginó de Barcelona (s. XIV)
Jueva barcelonina autoritzada a practicar la medicina com a metgessa i llevadora per Pere III el Cerimoniós.
Ceti de València (s. XIV)
Llevadora jueva que va rebre el privilegi del reconeixement reial per exercir-hi.
Francesca de Barcelona (Francesca ça Torra) (s. XIV)
Autoritzada per Joan I a prescriure medicaments a prenyades i parteres, també als nens i als adults.
Blanca (s. XIV)
També autoritzada per Joan I a prescriure medicaments a prenyades i parteres, també als nens i als adults.
Antònia de Sancta Suffia (s. XV)
Autoritzada a practicar la medicina com a metgessa i llevadora per Martí I l’Humà.
Sança (s. XV)
Sanadora barcelonina molt popular durant l’edat mitjana.
Beatriu de Pinós (1433-1485)
Gran protectora dels ensenyaments de Ramon Llull.
Juliana Morell (1594-1653)
Doctora en ciències i lletres, i única dona que apareix al Paranimf de la UB.
Maria Elena Maseras i Ribera (1853-1900)
Primera dona matriculada a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona el curs 1872-73.
Dolors Aleu i Riera (1857-1913)
Primera llicenciada en medicina per la Universitat de Barcelona (20 d’abril de 1882) i primera doctora de l’Estat espanyol (6 d’octubre de 1882).
Martina Castells i Ballespí (1852-1884)
Segona doctora en medicina de l’Estat espanyol (9 octubre 1882).
Manuela Solís i Claràs (1862-1910)
Ginecòloga, primera dona que obté la llicenciatura en medicina a la Universitat de València.
Montserrat Garriga Cabrero (1864-1956)
Botànica, deixeble del Dr. Pius Font i Quer.
Rosa Sensat i Vilà (1873-1961)
Impulsora de la renovació pedagògica a Catalunya.
Rosa Viñals i Lladós (1883-1945)
Cirurgiana i llevadora de la Beneficiència Municipal de Barcelona.
Maria Montserrat Capdevila d’Oriola (1905-1993)
Matemàtica i professora de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona durant la II República.
Margalida Comas Camps (1892-1973)
Biòloga i pedagoga, vicedirectora de l’Escola Normal de la Generalitat republicana.
Maria dels Àngels Ferrer i Sensat (1904-1992)
Naturalista i educadora.
Creu Casas i Sicart (1913-2007)
Introductora de la briologia a Catalunya i a l’Estat espanyol.
Adela Simon i Pera (1919-1979)
Infermera, directora del Departament d’Infermeria dels hospitals de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.
Margarita Brender Rubira (1919-2000)
Arquitecta, durant molts anys fou l’única dona que va exercir aquesta professió a Barcelona.
Maria Lluïsa Canut Ruiz (1924-2005)
Física, exercí tasques de direcció al CSIC.
Maria Assumpció Català i Poch (1925-2009)
Matemàtica i astrònoma. Va ser la primera dona a obtenir el doctorat en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona, amb la tesi Contribució a l’estudi de la dinàmica dels sistemes estel·lars a simetria cilíndrica.
Maria Teresa Ferrer i Mallol (1940-2017)
Historiadora medievalista catalana. Va ser directora de la Institució Milà i Fontanals del CSIC i presidenta de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
Maria Àngels Cardona i Florit (1940-1991)
Biòloga vegetal, especialista en citotaxonomia.
Xavier Lasauca i Cisa
Blog L’ase quàntic
Anotacions relacionades:
- Dones de ciència rellevants al llarg de la història (del segle III al segle XX)
- Dones de ciència guardonades amb el Nobel
- Josefina Castellví, pionera de la recerca a l’Antàrtida
- Igualtat de gènere en la ciència: l’estratègia catalana
- La bretxa de gènere al sector de ciències de la vida i la salut: situació, reptes i recomanacions
- 11 científiques per celebrar l’11F, Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència
- Indicadors sobre dones i ciència 2021: “en procés d’assoliment”
- Què podem fer per celebrar el Dia de les Dones i les Nenes en la Ciència 2022?
- Què podem fer per celebrar el Dia de les Dones i les Nenes en la Ciència 2021?
- Què podem fer per celebrar el Dia de les Dones i les Nenes en la Ciència 2020?
- Karen Uhlenbeck, la primera dona que guanya el Premi Abel
- Què podem fer per celebrar el Dia de les Dones i les Nenes en la Ciència 2019?
- 15 documents sobre dones i ciència
- Dones i ciència: 11 estudis que cal tenir en compte
- 10 articles sobre dones i ciència que cal llegir avui
- Dones i ciència: 40 documents
- Dones i ciència: trenquem el sostre de vidre!
- La meva filla? Abans científica que estrella de pop!
Nascut a Barcelona (1965), on visc a cavall de Sant Genís dels Agudells i la Vila de Gràcia. Soc físic teòric de formació (Universitat Autònoma de Barcelona, 1988), i actualment treballo com a responsable de Gestió del Coneixement i Sistemes d’Informació en R+D a la Direcció General de Recerca (Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya). La meva experiència professional se centra fonamentalment en els àmbits de la gestió del coneixement i la comunicació en el sector de l’Administració pública.
Des de la Mediterrània 