Sant Jordi ja és aquí! En aquest article us recomano un còmic sobre Albert Einstein, la darrera novel·la de Xavier Duran i un assaig sobre la contribució de les dones en l’àmbit de la salut i la medicina a Catalunya entre els segles XV i XX.
- Einstein, de Jim Ottaviani i Jerel Dye
La novel·la gràfica Einstein (Norma Editorial), escrita per Jim Ottaviani i il·lustrada per Jerel Dye, ens permet endinsar-nos en la vida i l’obra d’Albert Einstein, un dels científics més influents del segle xx. Aquesta obra no només explora els seus descobriments científics, sinó també la seva complexitat personal i el context històric en què va viure.
La narració abraça des de la infància d’Einstein a Alemanya fins als seus darrers dies als Estats Units, tot travessant les dues guerres mundials, l’ascens del nazisme i la caça de bruixes durant la guerra freda. Ottaviani utilitza una estructura no lineal, amb salts temporals que reflecteixen la naturalesa complexa de la vida d’Einstein. Aquesta tècnica permet al lector comprendre com les experiències personals i professionals del científic estan interconnectades.
És particularment original la multiplicitat de veus narratives. Diversos personatges que van formar part de la vida d’Einstein, com ara col·legues, amics i familiars, actuen com a narradors en diversos capítols. Entre els col·legues amb qui Einstein interactua cal destacar Niels Bohr, Werner Heisenberg, Paul Ehrenfest o Paul Dirac. Aquesta polifonia de veus ofereix una perspectiva rica i variada sobre la personalitat i les accions d’Einstein, i eviten una visió unidimensional del personatge.
La novel·la tracta els principals assoliments científics d’Einstein, com ara la teoria de la relativitat especial, la relativitat general i l’efecte fotoelèctric, pel qual va rebre el Premi Nobel de Física el 1921. Ottaviani aconsegueix simplificar conceptes complexos sense perdre la seva essència, i els fa accessibles als lectors sense una formació científica elevada. Per exemple, la representació de l’equació E = mc² es presenta de manera que el lector pugui comprendre’n la importància revolucionària en la física moderna. A més, es mostren les implicacions filosòfiques i pràctiques d’aquests descobriments, així com la seva relació amb el desenvolupament de l’energia nuclear. En relació amb això, la novel·la no s’allunya dels dilemes ètics que Einstein va afrontar, com ara la seva oposició inicial al desenvolupament de la bomba atòmica i la seva participació posterior en la carta al president Roosevelt per advertir-lo sobre els riscos de la utilització de l’energia nuclear.
A més del vessant científic, s’exploren les seves relacions personals, incloent-hi els matrimonis amb Mileva Marić i amb la seva cosina Elsa, i la seva relació amb els fills. La novel·la mostra com la seva dedicació a la ciència sovint va afectar la seva vida familiar, la qual cosa ofereix una imatge més humana del geni. Un dels passatges més emotius de l’obra (i desconeguts de la vida d’Einstein) és el que fa referència a la seva primera filla, Liesserl, de qui no se sap si va morir o va ser donada en adopció quan tenia dos anys.
Quant a l’il·lustrador, Jerel Dye, utilitza un estil que combina realisme amb elements més abstractes per representar conceptes científics complexos. L’ús de diferents paletes de colors d’Alison Acton ajuda el lector a distingir entre diverses èpoques i atmosferes i, alhora, facilita la comprensió temporal i emocional de la història.
En conclusió, a través d’una estructura narrativa innovadora i il·lustracions evocadores, la novel·la, traduïda per Ernest Riera, ofereix una visió completa d’Albert Einstein, tant en la seva faceta de científic revolucionari com en la d’ésser humà amb llums i ombres, i és una lectura recomanada per a aquells que desitgen comprendre no només les aportacions científiques d’Einstein, sinó també el context personal i històric que les va envoltar.
2. L’endemà d’ahir, de Xavier Duran
L’endemà d’ahir (Editorial L’Albí), la darrera novel·la del periodista científic i químic Xavier Duran, entrellaça magistralment la ciència, la tecnologia i les relacions humanes al llarg de gairebé dos segles d’història. La trama gira al voltant d’Antoni Palau, un periodista científic que s’embarca en una relació amb Rosa Galvany, l’esposa de l’enigmàtic editor August Xirau. Aquesta trobada fortuïta no només desencadena un idil·li, sinó que també impulsa l’Antoni a investigar els secrets que s’amaguen darrere del peculiar matrimoni entre la Rosa i l’August, qui li dobla l’edat.
Respecte a la galeria de personatges que desfilen per l’obra, cal destacar que encarnen l’esperit d’innovació i adaptació. Entre ells, trobem un editor que aprofita les noves tecnologies per incrementar el seu poder i riquesa, un inventor visionari que passa de treballar en un petit garatge a convertir-se en un empresari milionari, i un hacker avant la lettre que comença manipulant màquines d’escriure.
Duran empra una estructura narrativa innovadora que, amb un equilibri excel·lent entre rigor científic i trama novel·lesca, transporta els lectors a través de diverses èpoques, des del 1870 fins al 2040. Aquesta tècnica li permet explorar com els avenços tecnològics han modelat profundament tant les relacions interpersonals com l’estructura social al llarg del temps i construir una història que, tot i ser ficció, es fonamenta en conceptes reals de neurociència, física i tecnologia. La novel·la esdevé així un espai de diàleg entre la recerca científica i les seves implicacions humanes, socials i ètiques.
A més, els lectors amb coneixements científics apreciaran les referències precises i ben documentades a invencions i descobriments clau que han transformat la societat i han alterat la nostra manera de comunicar-nos, treballar i relacionar-nos: des del ferrocarril i el telèfon fins a l’ordinador, entre altres.
L’endemà d’ahir és una obra ben executada que fusiona de manera elegant la ciència, la història i la ficció. Xavier Duran demostra la seva habilitat per crear una narrativa captivadora que no només entreté, sinó que també educa i provoca la reflexió sobre el paper de la ciència i l’ús de la tecnologia i el seu impacte en la privacitat i les relacions humanes, temes molt actuals i que probablement continuaran sent rellevants en el futur proper. En conclusió, aquesta novel·la ofereix una experiència de lectura enriquidora que combina el rigor científic amb una trama absorbent i personatges ben desenvolupats.
3. Dones sàvies. Herbolàries, llevadores, infermeres, metgesses…, d’Elisenda Albertí
El llibre Dones sàvies. Herbolàries, llevadores, infermeres, metgesses… d’Elisenda Albertí (Albertí Editor) destaca la contribució de les dones en l’àmbit de la salut i la medicina a Catalunya entre els segles XV i XX. L’autora ens presenta un recorregut històric per la vida de dones que, malgrat les restriccions socials i culturals de la seva època, van exercir professions relacionades amb la cura i el benestar de la comunitat.
El llibre s’estructura en diversos capítols, cadascun dedicat a un perfil professional diferent: herbolàries, trementinaires, guaridores, remeieres, infermeres, llevadores i metgesses. A través d’aquestes pàgines, Albertí ens introdueix en la vida de dones que van desafiar les normes establertes per exercir la seva activitat, havent de superar les limitacions que la societat els imposava a causa del seu sexe.
Són particularment interessants els capítols dedicats a les herbolàries i les trementinaires. Les primeres eren dones que coneixien les propietats medicinals de les plantes i les utilitzaven per guarir diverses malalties. Aquest coneixement, transmès de generació en generació, les convertia en figures respectades però també temudes, ja que sovint eren acusades de bruixeria. Un exemple destacat que recull l’obra és el de Margarida Rugall, herbolària del segle XVI, que va ser acusada de practicar bruixeria a causa dels seus coneixements en plantes medicinals. Les trementinaires, per la seva banda, eren dones que es dedicaven a la recol·lecció i venda de remeis naturals, especialment la trementina, una resina utilitzada per tractar diverses afeccions. Aquestes dones viatjaven per tot Catalunya oferint els seus productes i coneixements, i esdevenien figures clau en la medicina popular de l’època. En connexió amb aquests capítols, també destaca el capítol dedicat a la briòloga Creu Casas i Sicart, la primera dona de l’Estat espanyol que va ser catedràtica de Botànica i la primera dona membre de l’Institut d’Estudis Catalans.
Amb el pas del temps, algunes d’aquestes professions es van institucionalitzar. Les infermeres i llevadores van començar a rebre formació específica i a ser reconegudes pel sistema sanitari. Adela Simó i Pera és un exemple d’infermera innovadora que va contribuir a la professionalització de la infermeria a Catalunya. Rosa Viñals i Lladó, per la seva banda, va ser una llevadora titulada que va exercir la seva professió amb gran dedicació, assistint nombrosos parts i formant noves generacions de professionals.
L’obra també tracta sobre l’accés de les dones a la universitat i a la formació mèdica superior, un procés lent i ple d’obstacles. No obstant això, algunes dones van aconseguir trencar aquestes barreres i esdevenir metgesses reconegudes. Dolors Aleu i Riera va ser la primera dona que va obtenir el títol de doctora en medicina a Espanya, i va exercir la seva professió amb gran èxit, especialitzant-se en ginecologia i pediatria. L’empordanesa Trinitat Sais i Plaja i la gironina Cecília Marín i Gratacós són altres exemples de dones que van destacar en el camp de la medicina.
Elisenda Albertí, a través d’aquest llibre, ens ofereix una mirada profunda i respectuosa a la contribució de les dones en l’àmbit de la salut al llarg dels segles. Aquest llibre no només rescata de l’oblit figures femenines rellevants, sinó que també ens convida a reflexionar sobre la importància de reconèixer i valorar el paper de les dones en la construcció del nostre sistema sanitari i en la cura de la comunitat. És una lectura imprescindible per a aquelles persones que vulguin comprendre la història de la medicina des d’una perspectiva de gènere i apreciar la tenacitat i la saviesa de les dones que van obrir camí en aquest camp.
Xavier Lasauca i Cisa
Blog L’ase quàntic
Altres recomanacions de llibres publicades per aquest autor:
“Lliçons de química”, de Bonnie Garmus
“Barcelona, ciència i coneixement”, de Miquel Carandell
“Las raíces cósmicas de la vida”, de Josep Maria Trigo
“La Terra en perill. L’impacte d’asteroides i cometes”, de Josep M. Trigo
“Los secretos del bosón de Higgs”, d’Antonio Pich
50 coses que cal saber sobre física
Sobre supercordes, Feynman i un llibre de Brian Greene
“Química”, de Weike Wang, o la dura vida del doctorand
8 estratègies per llegir més llibres
Poesia 2.0 al TERMCAT
Sant Jordi 2015: tres recomanacions i 32 piulades de poesia
Sant Jordi 2013: tres recomanacions
Logicomix, una recerca èpica dels fonaments de les matemàtiques
Nous contes de la Laura i en Joan: acostem la ciència als més petits!
Fem ciència jugant… amb els contes de la Laura i en Joan!
Altres articles sobre Albert Einstein publicats per aquest autor:
- Ressenya del llibre “Quan Albert Einstein passejà per la Rambla (1923)”, d’Antoni Roca Rosell
- Una exposició a la UAB sobre la visita d’Einstein a Catalunya (1923)
- Descoberts nous manuscrits d’Einstein
- Einstein, Barcelona i anarquisme (1923)
- Faves a la Lorentz i faisà a la Minkowski: sopant amb Einstein a can Campalans
- Catalans antirelativistes a la Barcelona dels anys 20
- “L’espera”, un relat sobre l’idil·li que va viure Einstein a Barcelona
Nascut a Barcelona (1965), on visc a cavall de Sant Genís dels Agudells i la Vila de Gràcia. Soc físic teòric de formació (Universitat Autònoma de Barcelona, 1988), i actualment treballo com a responsable de Gestió del Coneixement i Sistemes d’Informació en R+D a la Direcció General de Recerca (Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya). La meva experiència professional se centra fonamentalment en els àmbits de la gestió del coneixement i la comunicació en el sector de l’Administració pública.
Des de la Mediterrània 