Enguany es commemoren els 100 anys del naixement d’Assumpció Català Poch (Barcelona, 1925 – Barcelona, 2009). Aquesta prestigiosa matemàtica i astrònoma catalana va ser la primera dona a obtenir el doctorat en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona, l’any 1971, i també la primera dona a ocupar un càrrec d’astrònoma professional en una universitat de l’Estat espanyol. L’acte central de la commemoració se celebrarà el proper 14 de juliol.
Deu fets rellevants sobre la vida i obra d’aquesta gran astrofísica catalana
1. Nascuda a Barcelona, els primers anys d’infantesa els va passar a Montblanc, Tarragona, per motius professionals del seu pare, on va iniciar els estudis primaris. En acabar la Guerra Civil va cursar el batxillerat a l’Institut Maragall de Barcelona.
2. Del 1947 al 1952 va cursar la llicenciatura en Ciències, Secció de Matemàtiques, a la Universitat de Barcelona. A continuació va cursar el doctorat i, en acabar els cursos, va començar a treballar en la seva tesi.
3. Seguint la tradició familiar, i mentre ja feia classes a la Universitat de Barcelona, va preparar oposicions a professora de matemàtiques en instituts d’ensenyament mitjà; fins al 1975 va combinar la seva tasca a la universitat amb la de professora titular de matemàtiques a secundària.
4. Entre el 1952 i el 1970 va ser professora ajudant de classes pràctiques a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona, on va impartir les assignatures de Matemàtiques, Astronomia General i Topografia, Astronomia Esfèrica i Geodèsia, Mecànica Racional amb nocions de Mecànica Celeste, Matemàtiques Especials i Ampliació de Matemàtiques per a Químics.
5. A banda de l’astronomia, també cal destacar el vessant de Català Poch com a historiadora de la ciència. L’any 1965 va ser nomenada col·laboradora adjunta de recerca en Història de la Ciència, en l’especialitat d’Astronomia Àrab i, durant cinc anys, va impartir l’assignatura d’Història de la Ciència Àrab a la Facultat de Filosofia i Lletres. D’aquesta època són tot un seguit d’articles escrits en col·laboració amb el doctor Joan Vernet, catedràtic del Departament d’Àrab: «Las obras matemáticas de Maslama de Madrid», «Arquímedes árabe: el tratado de los círculos tangentes» i «Dos tratados del Arquímedes árabe: tratado de los círculos tangentes y el libro de los triángulos».
6. El 1971 fou la primera dona a obtenir el doctorat en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona, amb la tesi Contribució a l’estudi de la dinàmica dels sistemes estel·lars a simetria cilíndrica. L’any 1975 va prendre possessió de la plaça de professora adjunta numerària a la Facultat de Física de la UB i va esdevenir, així, la primera professora astrònoma de l’Estat i la primera dona a obtenir una plaça permanent a la universitat. Fins a la seva jubilació, l’any 1990, va impartir a la UB les assignatures d’Astronomia, Astrofísica i Geofísica. L’any 2004 va ser nomenada professora titular emèrita a títol honorífic.
7. Va ser membre activa de la Societat Catalana de Matemàtiques i de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica, filials de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). El Premi IEC de la Secció de Ciències i Tecnologia de Matemàtiques a la millor tesi doctoral defensada en els cinc anys anteriors porta el seu nom.
8. En l’àmbit de la recerca, particularment destacables són les estades de treball que va fer als anys setanta a l’Institut Henri Poincaré, dins del Programa de cooperació científica hispanofrancesa, concretament al Laboratori de Dinàmica i Estadística Estel·lar, de la Universitat de París VI, i a l’Observatoire de Meudon, on va treballar en l’estudi de l’estructura del núvol d’Oort de cometes. Va impulsar la participació d’astrònoms catalans en missions de l’Agència Espacial Europea i va ser representant espanyola a la Unió Astronòmica Internacional.
9. Durant més de trenta anys va fer investigacions sistemàtiques de taques solars, càlcul d’òrbites i eclipsis. La seva recerca s’endinsa en el camp de l’astronomia de posició amb el càlcul i la rectificació d’òrbites de cometes, en el de l’observacional amb el seguiment diari del Sol i, també, en el de la dinàmica galàctica i els sistemes estel·lars. Destaquen també els seus treballs de divulgació astronòmica, tasca que va continuar duent a terme fins a la seva mort.
10. Reconeixements: Maria Assumpció Català Poch va rebre el mes d’abril de 2009, pocs mesos abans de morir, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, en reconeixement de la seva tasca científica i la seva activitat acadèmica a la universitat catalana. El 4 de març de 2016 es va batejar amb el seu nom el telescopi reflector Dall-Kirkham, ubicat al Centre d’Observació de l’Univers, al Parc Astronòmic del Montsec, a Àger (Noguera), el primer amb nom de dona de l’Estat espanyol. A Barcelona, des de l’any 2018, un interior d’illa de l’antiga Esquerra de l’Eixample, situat entre els carrers Borrell, Viladomat, Londres i Paris, s’anomena jardí d’Assumpció Català, on hi ha una placa que l’homenatja.
El butlletí RECERCAT també homenatja Assumpció Català Poch
El butlletí RECERCAT, el butlletí de la recerca a Catalunya, també s’afegeix a la celebració de l’efemèride amb aquest número especial que es fa ressò de la vida i l’obra de Català Poch i està ben curull de notícies sobre els àmbits de coneixement d’aquesta prestigiosa científica (astronomia, ciències de l’espai, matemàtiques, història de la ciència…) Si voleu fer un tast dels principals continguts del butlletí, accediu al videosumari del número elaborat des de l’Oficina de Premsa del Departament de Recerca i Universitats.
Entre els articles del número relacionats amb l’efemèride, destaquen l’entrevista a l’astrofísica Francesca Figueras, professora titular del Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la UB, vicedirectora de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB) i deixeble d’Assumpció Català, i el bit terminològic del TERMCAT (“Assumpció Català i els sentits del terme efemèride“), dedicat aquest cop a analitzar totes les dimensions del terme efemèride i la seva relació amb Català Poch.
A banda d’aquests continguts, voldria recomanar tres articles publicats en aquest número commemoratiu de RECERCAT:
– L’article Eclipsi solar total visible des de Catalunya el 12 d’agost de 2026, dedicat a analitzar un dels fenòmens astronòmics més impressionants que d’aquí a un any es podrà observar al nostre país: un eclipsi solar total. Per primera vegada en 121 anys, la Lluna cobrirà completament el Sol des d’una part del territori, enfosquint el cel i convertint el dia en nit durant un breu interval de temps. Conegueu les actuacions que el Govern de Catalunya ha acordat per gestionar les accions relacionades amb l’eclipsi.
– L’article Astronomia per a escoles i instituts a les muntanyes de Prades, dedicat a les accions de divulgació que el Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades ofereix als grups escolars i els instituts interessats en l’astronomia destinades a aprofundir en els coneixements sobre l’Univers i la ciència, posant l’accent on més els interessi: coneixement del funcionament del sistema solar, les galàxies i les nebuloses, la Via Làctia, ciències aeroespacials, cosmologia, astronomia observacional, dones i ciència, història de l’astronomia, la protecció dels cels foscos, etc.
– L’article dedicat a ‘Ments Meravelloses’, el pòdcast de divulgació matemàtica del Centre de Recerca Matemàtica, un pòdcast que explora la vida i l’obra de personatges extraordinaris que han influït profundament en la història de les matemàtiques i la ciència. A través d’episodis dedicats a figures brillants com ara Hipàtia d’Alexandria, Évariste Galois, al-Khwarazmí, Srinivasa Ramanujan, Katherine Johnson i Paul Erdős, el pòdcast mostra tant el seu impacte científic com la seva dimensió humana i ofereix una visió íntima i accessible de les figures que han marcat el desenvolupament de la disciplina.
Gaudiu de l’Any Maria Assumpció Català Poch!
Xavier Lasauca i Cisa
Blog L’ase quàntic
Altres anotacions de l’autor relacionades amb figures científiques rellevants:
Joan Oró (1923-2004), un lleidatà universal
Jordi Sabater Pi (1922-2009), el pioner de la primatologia a Catalunya
Josep Fuset (1871-1952), l’autor del primer catàleg d’ocells a Catalunya
Antoni M. Badia i Margarit (1920-2014), gramàtica i país
Homenatge a Eduard Fontserè, el pare de la meteorologia professional a Catalunya
Monturiol, l’inventor socialment compromès
Richard Feynman, un geni atípic
Karen Uhlenbeck, la primera dona que guanya el Premi Abel
Ferran Alsina, la revolució industrial a Catalunya
Alan Turing, el desxifrador d’enigmes
Miquel Crusafont, pioner de la paleontologia a Catalunya
Anotacions de l’autor relacionades amb dones i ciència:
- 25 científiques destacades dels territoris de parla catalana (del segle XIV al segle XX)
- Dones de ciència rellevants al llarg de la història (del segle III al segle XX)
- Dones de ciència guardonades amb el Nobel
- Josefina Castellví, pionera de la recerca a l’Antàrtida
- Igualtat de gènere en la ciència: l’estratègia catalana
- La bretxa de gènere al sector de ciències de la vida i la salut: situació, reptes i recomanacions
- 11 científiques per celebrar l’11F, Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència
- Indicadors sobre dones i ciència 2021: “en procés d’assoliment”
- Què podem fer per celebrar el Dia de les Dones i les Nenes en la Ciència 2022?
- Què podem fer per celebrar el Dia de les Dones i les Nenes en la Ciència 2021?
- Què podem fer per celebrar el Dia de les Dones i les Nenes en la Ciència 2020?
- Karen Uhlenbeck, la primera dona que guanya el Premi Abel
- Què podem fer per celebrar el Dia de les Dones i les Nenes en la Ciència 2019?
- 15 documents sobre dones i ciència
- Dones i ciència: 11 estudis que cal tenir en compte
- 10 articles sobre dones i ciència que cal llegir avui
- Dones i ciència: 40 documents
- Dones i ciència: trenquem el sostre de vidre!
- La meva filla? Abans científica que estrella de pop!
Nascut a Barcelona (1965), on visc a cavall de Sant Genís dels Agudells i la Vila de Gràcia. Soc físic teòric de formació (Universitat Autònoma de Barcelona, 1988), i actualment treballo com a responsable de Gestió del Coneixement i Sistemes d’Informació en R+D a la Direcció General de Recerca (Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya). La meva experiència professional se centra fonamentalment en els àmbits de la gestió del coneixement i la comunicació en el sector de l’Administració pública.
Des de la Mediterrània 