En els darrers 20 anys, la recerca a Catalunya ha seguit diversos fulls de ruta caracteritzats per una estratègia d’estabilització i expansió en tres eixos principals: la creació i la consolidació de centres de recerca; la construcció i el desenvolupament de grans infraestructures, i la formació, la captació i la retenció de talent científic. Tot i les fluctuacions econòmiques i els canvis en el context global, el sistema de recerca català s’ha consolidat com un referent internacional.
Fulls de ruta i governança
Des del Pla de Recerca i Innovació (2005-2008) fins a l’actual Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement, passant pel Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI), han estat diversos els fulls de ruta que han marcat l’acció del Govern, sempre consensuats amb les universitats, els centres de recerca, els sindicats, el món empresarial, l’àmbit territorial i els grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya.
D’altra banda, la Llei catalana de la ciència, aprovada l’any 2022, estableix el terreny de joc dels actors de la ciència i el coneixement a Catalunya, i dona un nou impuls a tot el sistema català de recerca. Aquesta Llei ha permès, d’una banda, la posada en funcionament de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació (CIRI), el Consell per a la Recerca i la Innovació de Catalunya (CORICAT) i el Consell de Mecenatge en Recerca, Desenvolupament i Innovació de Catalunya; i de l’altra, engegar els treballs destinats a desplegar les quatre estratègies que la llei recull: l’Estratègia de ciència oberta de Catalunya, l’Estratègia d’igualtat de gènere en la ciència, el Pla estratègic d’innovació i transferència de coneixement de Catalunya i el Pla estratègic universitari en recerca d’excel·lència.
Els centres de recerca
En primer lloc, cal destacar els centres de recerca CERCA. L’origen de CERCA es remunta al programa CERCA, creat l’any 2005 per la Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu d’impulsar l’actuació dels centres de recerca catalans ja existents. Actualment, la xarxa de centres CERCA ha evolucionat fins a aplegar un total de 42 centres de recerca d’arreu del país amb representació en tots els àmbits de coneixement. La Institució CERCA és la responsable de coordinar els 42 centres de recerca; constituïda com a fundació, té com a objectiu fonamental garantir el desenvolupament del sistema de centres de recerca català en termes de posicionament, visibilitat i impacte, i facilitar la interlocució amb els diferents agents públics i privats.
Els centres CERCA són entitats creades o participades per la Generalitat de Catalunya, però amb autonomia de gestió reconeguda per la Llei de la ciència i que es caracteritzen per tenir estructures de gestió àgils i autònomes per atraure talent investigador i per la seva eficiència en la captació de fons competitius sobre la base d’una activitat científica d’alt nivell. Els centres CERCA han assolit, en la seva majoria, nivells d’excel·lència científica reconeguda internacionalment, avalada per la seva alta capacitat de captació de fons competitius de recerca. Una bona nostra d’això és que representen la quarta organització europea de recerca en captació de fons per a la ciència.
També cal esmentar el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), una fundació de cooperació científica creada el 2015 entre set centres de recerca de frontera de Catalunya: Centre de Regulació Genòmica (CRG), Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) i Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona).
Finalment, a més dels 42 centres CERCA, a Catalunya hi ha 17 centres del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), l’organisme públic de recerca més gran de l’Estat, format per una àmplia xarxa de centres distribuïts per tota la geografia estatal.
Les grans infraestructures
Quant a les grans infraestructures, els darrers anys s’han mantingut els compromisos per al funcionament i la consolidació de tres grans instal·lacions científiques creades per la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb l’Estat espanyol, que les reconeix com a instal·lacions científiques i tècniques singulars (ICTS):
1) Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS)
El 2004, l’aleshores Ministeri d’Educació i Ciència, juntament amb la Generalitat de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), van decidir posar en marxa aquesta iniciativa, que es va constituir oficialment l’abril del 2005. El BSC-CNS és el centre de supercomputació de referència al sud d’Europa i allotja el MareNostrum, un dels superordinadors més potents del continent, ubicat a la capella de la Torre Girona de la UPC, que té un paper clau en la investigació en computació d’alt rendiment, intel·ligència artificial, big data i simulació de processos científics i industrials. Amb capacitats de càlcul massiu, el centre dona suport a projectes d’àmbits com la meteorologia, la biomedicina, l’enginyeria i les ciències de materials. Entre les seves contribucions destaca el desenvolupament de models climàtics avançats, la simulació de processos químics i la recerca en farmacogenòmica. A més, va participar en el desenvolupament del superordinador europeu MareNostrum 5, posat en funcionament el desembre de 2023 dins la iniciativa EuroHPC, per mantenir Europa a l’avantguarda de la computació.
El sincrotró ALBA, inaugurat el 2010 i gestionat pel Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum de Sincrotró (CELLS), és la infraestructura científica més avançada de l’Estat en l’àmbit de la llum de sincrotró. Ubicat a Cerdanyola del Vallès, aquest accelerador de partícules genera feixos de llum d’alta intensitat que permeten analitzar la matèria a escala atòmica i molecular. Amb tretze línies de llum operatives i plans d’expansió per a noves línies, actualment ALBA facilita investigacions en camps com la biomedicina, la nanotecnologia, la ciència dels materials i la química. Gràcies a la seva capacitat d’anàlisi, contribueix a avenços en la recerca de fàrmacs, el desenvolupament de nous materials amb aplicacions industrials i la investigació en energia renovable.
3) Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG)
El CNAG és una infraestructura científica capdavantera especialitzada en la seqüenciació del genoma i l’anàlisi bioinformàtica. Fundat el 2009, el CNAG compta amb tecnologia d’última generació per a la seqüenciació massiva de DNA i RNA, que facilita les investigacions en biomedicina, genòmica poblacional, biotecnologia i biologia computacional. Aquest centre participa actualment en projectes d’abast internacional, com el Human Cell Atlas o el Cancer Genome Project, que contribueixen al diagnòstic i tractament de malalties genètiques i del càncer. A més, desenvolupa eines bioinformàtiques per interpretar grans volums de dades genètiques, essencials per a la personalització de teràpies mèdiques.
A més d’aquestes tres instal·lacions, Catalunya té actualment altres ICTS (13 en total), com ara el Laboratori de Ressonància Magnètica Nuclear de la Universitat de Barcelona, la Sala Blanca del Centre Nacional de Microelectrònica de la Universitat Autònoma de Barcelona o el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya, entre d’altres, i tres observatoris astronòmics (Observatori del Montsec, Observatori de l’Ebre i Observatori Fabra).
Les universitats i altres actors del sistema català d’R+D+I
A més dels centres de recerca i de les grans infraestructures científiques, el sistema català de recerca està integrat per altres estructures destinades a impulsar el coneixement i la innovació:
- Les universitats: Exerceixen un paper central en qualsevol sistema d’R+D+I perquè tenen una triple missió: docència, recerca i transferència. El sistema universitari català està format per 12 universitats públiques i privades.
- Les institucions hospitalàries: La recerca als hospitals de Catalunya és clau per innovar en salut i millorar l’atenció als pacients. Aquests centres combinen assistència mèdica i recerca, i impulsen nous tractaments, teràpies i tecnologies sanitàries.
- Els parcs científics i tecnològics: Són entitats sense afany de lucre i personalitat jurídica pròpia que tenen per finalitat actuar en dos sentits: d’una banda, d’interfície entre el món científic i tecnològic i les empreses innovadores del sector; de l’altra, com a viver per promocionar iniciatives emprenedores i consolidar noves idees empresarials. que connecten ciència i empresa.
- Les xarxes d’R+D+I: Estan formades per grups de diferents institucions i entitats. Porten a terme projectes de recerca i innovació i altres activitats de manera col·laborativa.
Es pot accedir a més informació sobre les estructures que fan recerca a Catalunya (centres, grans infraestructures, parcs científics i tecnològics…), així com a l’oferta formativa de les universitats catalanes que es desenvolupa en facultats i escoles d’arreu del país, des del Mapa del coneixement del Departament de Recerca i Universitats.
El talent científic
En matèria de personal investigador, les actuacions destinades a impulsar la formació predoctoral, l’etapa postdoctoral, la preconsolidació i la consolidació o estabilització dels investigadors i investigadores en el sistema català d’R+D han evolucionat considerablement els darrers anys. En aquest sentit, cal destacar el paper desenvolupat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), creada l’any 2001 com a instrument destinat a l’execució de programes de beques, de subvencions i d’altres activitats de foment de l’estudi universitari i de la recerca científica i tècnica a Catalunya. Actualment, a més, desenvolupa activitats focalitzades en la projecció internacional dels agents del sistema de recerca i innovació de Catalunya i en l’avaluació.
Quant a la formació predoctoral, als ajuts Joan Oró per a la contractació de personal investigador predoctoral en formació (FI) darrerament s’hi han afegit els ajuts de suport a departaments i unitats de recerca universitaris per a la contractació de personal investigador predoctoral en formació (FI-SDUR) i els ajuts per a la contractació de personal investigador predoctoral en formació dins dels àmbits de les tecnologies STEP (FI-STEP). També cal esmentar el Pla de Doctorats Industrials (DI), un programa creat l’any 2012 que té per objectiu concedir ajuts a projectes per incorporar doctorands i doctorandes que desenvolupin la seva formació investigadora en una empresa en col·laboració amb una universitat o un centre de recerca. Completen els ajuts de la formació predoctoral els ajuts per a tesis doctorals en català (TDCAT) i els recentment creats ajuts Joan Fuster per a la mobilitat de l’estudiantat de màster i doctorat entre les universitats que integren la Xarxa Vives d’Universitats.
Pel que fa a la formació postdoctoral, a les convocatòries de beques i ajuts postdoctorals Beatriu de Pinós (BP), cal afegir-hi els recentment creats ajuts per a l’estabilització de personal investigador postdoctoral (ESTAB).
Quant a l’etapa de consolidació es prioritzen les polítiques relatives a la incorporació de personal investigador al sistema català d’R+D a través de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), una institució creada l’any 2001 per atraure i retenir científics de primer nivell d’arreu del món a Catalunya, que s’integren als equips de recerca de les universitats i centres de recerca de Catalunya. Actualment, ICREA té més de 300 investigadors de tots els camps del coneixement, des de filòsofs fins a astrofísics, que porten a terme la seva recerca en 48 institucions d’acollida de Catalunya; el segell ICREA és sinònim d’excel·lència científica i acadèmica a escala mundial.
Finalment, cal esmentar el paper de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), una entitat nascuda el 1986 amb l’objectiu de divulgar la recerca i la innovació entre la societat i fomentar la cultura científica, les vocacions cientificotècniques, la relació publicoprivada i l’emprenedoria en aquest àmbit. Entre les seves actuacions més rellevants, cal destacar la convocatòria anual dels Premis Nacionals de Recerca.
La recerca del futur: l’estratègia del Trident Innovador i la Vall de la Quàntica
L’estratègia del Trident Innovador agrupa els projectes Innofab, DARE i PIXEurope. Aquestes iniciatives comparteixen un objectiu comú: posicionar Catalunya com a agent clau per reforçar la sobirania tecnològica europea en sectors estratègics com els semiconductors, la fotònica avançada, la computació d’alt rendiment i la intel·ligència artificial (IA) amb arquitectura oberta:
- Projecte Innofab: se centra en la creació d’una infraestructura avançada per al desenvolupament i la fabricació de semiconductors. Amb una inversió de 392 M€, aquesta instal·lació de 2.000 m² inclourà tecnologia per a la producció de prototips i sèries de baix volum, alhora que es connectarà amb el Sincrotró ALBA.
- Projecte DARE: liderat pel Barcelona Supercomputing Center (BSC), busca desenvolupar tecnologia basada en l’arquitectura oberta RISC-V per a aplicacions de computació d’alt rendiment i intel·ligència artificial. Amb una inversió de 240 M€ finançats per la Unió Europea i el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, aquest projecte pretén crear tres chiplets principals: un processador general, un accelerador per a IA i una unitat vectorial per a càlculs de precisió.
- Projecte PIXEurope: coordinat per l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), té com a objectiu consolidar el lideratge europeu en circuits integrats fotònics (PIC), una tecnologia clau per a sectors com les telecomunicacions, la salut i la intel·ligència artificial.
Finalment, la Vall de la Quàntica és una iniciativa del Govern català per convertir Catalunya en un pol tecnològic mundial en tecnologies quàntiques per mitjà de la creació d’un ecosistema d’R+D+I, de formació, d’atracció i retenció de talent, d’aprofitament industrial i de creació de noves empreses en aquest àmbit del coneixement. La coordinació científica i tècnica de la iniciativa és a càrrec de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO).
Xavier Lasauca i Cisa
Blog L’ase quàntic
Anotacions relacionades:
La Llei de la ciència de Catalunya i totes les seves derivades, a un sol clic
Igualtat de gènere en la ciència: l’estratègia catalana
Ciència oberta: l’estratègia catalana
Cap a una estratègia catalana sobre ciència oberta
Com serà la futura Llei de la ciència de Catalunya?
Ciència oberta confederal: el model belga
Una aproximació al concepte de ciència oberta (i 25 recursos per aprofundir-hi)
El full de ruta del Govern català en matèria de recerca (2013-2016)
Universitats i recerca en el darrer discurs del president Mas al Parlament
Universitats i recerca, en el darrer debat sobre l’orientació política general del Govern
Nascut a Barcelona (1965), on visc a cavall de Sant Genís dels Agudells i la Vila de Gràcia. Soc físic teòric de formació (Universitat Autònoma de Barcelona, 1988), i actualment treballo com a responsable de Gestió del Coneixement i Sistemes d’Informació en R+D a la Direcció General de Recerca (Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya). La meva experiència professional se centra fonamentalment en els àmbits de la gestió del coneixement i la comunicació en el sector de l’Administració pública.
Des de la Mediterrània 