Tasmània és una novel·la híbrida, a mig camí entre l’autoficció i l’assaig, que converteix l’angoixa climàtica i nuclear en mirall de la crisi sentimental i vital que pateix el protagonista.
Amb un to intel·lectual però accessible, Giordano articula una reflexió sobre com les catàstrofes globals es viuen sempre tamisades per la pròpia experiència i les fragilitats afectives. La crisi existencial del protagonista no és només seva: és la de la nostra generació i la del planeta.
Som al novembre de 2015. El narrador, un periodista científic i escriptor que treballa per al Corriere della Sera, viatja a la Conferència sobre el Canvi Climàtic de París (COP21), pocs dies després dels atemptats gihadistes, mentre la relació amb la seva parella, Lorenza, s’esquerda i el projecte de ser pares s’estronca. Paral·lelament, arrossega un llibre encallat sobre els efectes radioactius de la bomba atòmica i conviu mentalment amb escenaris de terrorisme, canvi climàtic i holocaust nuclear, que es creuen constantment amb els seus dubtes íntims.
La ciència hi entra com a llenguatge i font d’inquietud: les discussions sobre el clima, el record d’Hiroshima i Nagasaki i el personatge del físic Jacopo Novelli, un peculiar climatòleg expert en núvols, donen pes conceptual a la novel·la. Giordano explora la paradoxa d’un món saturat de dades sobre el col·lapse ecològic i, alhora, la incapacitat per transformar aquesta informació en acció col·lectiva, de manera que l’angoixa esdevé neurosi quotidiana.
Tasmània també és un llibre sobre la paternitat frustrada i sobre una masculinitat que es percep sovint vulnerable. Els personatges secundaris ―Giulio, un amic que s’acaba de separar; Curzia, una combativa reportera de guerra, o Karol, un sacerdot que ha trobat la felicitat on mai ho hauria imaginat― funcionen com variacions d’aquesta mateixa incapacitat de gestionar responsabilitats afectives en un temps d’emergència permanent.
El títol de l’obra remet a Tasmània, una illa i un estat d’Austràlia que, en el llibre, apareix com a hipotètic refugi estadísticament òptim davant d’una futura guerra nuclear, però sobretot com a lloc mental de salvaguarda personal. Els protagonistes van a la recerca d’aquesta Tasmània interior, un espai on arrecerar-se de les seves inseguretats i inquietuds.
En definitiva, la seva commovedora lectura integra coneixement sobre física i climatologia en una meditació literària sobre la vulnerabilitat i la imaginació d’un futur incert, i mostra com el relat científic també amara la nostra existència.
Giordano, Paolo. (2023). Edicions 62. 304 pàgines. ISBN: 978-84-297-8134-2. Traducció de Pau Vidal.
(Aquest article ha estat publicat en el butlletí Novetats documentals de Recerca i Universitats. Us hi podeu subscriure des d’aquí.)
Xavier Lasauca i Cisa
Blog L’ase quàntic
Altres recomanacions de llibres:
Ressenya de “Magmes. Quatre poètiques de ciència radical”
Sant Jordi 2025: Tres recomanacions científiques
“Lliçons de química”, de Bonnie Garmus
“Barcelona, ciència i coneixement”, de Miquel Carandell
Recensió del llibre “Las raíces cósmicas de la vida”, de Josep Maria Trigo
“La Terra en perill. L’impacte d’asteroides i cometes”, de Josep M. Trigo
“Los secretos del bosón de Higgs”, d’Antonio Pich
50 coses que cal saber sobre física
Sobre supercordes, Feynman i un llibre de Brian Greene
“Química”, de Weike Wang, o la dura vida del doctorand
8 estratègies per llegir més llibres
Poesia 2.0 al TERMCAT
Sant Jordi 2015: tres recomanacions i 32 piulades de poesia
Sant Jordi 2013: tres recomanacions
Logicomix, una recerca èpica dels fonaments de les matemàtiques
Nous contes de la Laura i en Joan: acostem la ciència als més petits!
Fem ciència jugant… amb els contes de la Laura i en Joan!

Podeu escriure el vostre comentari aquí: