Científiques guardonades amb la medalla Narcís Monturiol

Les medalles Narcís Monturiol van ser creades per la Generalitat de Catalunya l’any 1982 per guardonar les persones que han contribuït de manera destacada al progrés científic i tecnològic de Catalunya. Des del 1983 fins al 2024 (darrera edició) s’han concedit 311 medalles, de les quals 73 (23,5 %) han estat concedides a dones. Ara que s’acosta l’11F, el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, és un bon moment per retre un homenatge a aquestes científiques: coneguem qui són les dones de ciència guardonades amb la medalla Narcís Monturiol, quin és el seu àmbit de coneixement i el motiu que justifica la concessió del guardó.

Malgrat que el percentatge de dones que han rebut la medalla Narcís Monturiol des del 1982 no passa del 24 %, des de l’any 2005 s’ha vetllat perquè la llista de persones guardonades tingués una representació paritària (des del 2005 s’han concedit 124 medalles, de les quals 51 -el 41 %- s’han atorgat a dones). En aquesta relació trobareu la llista de les científiques guardonades amb la medalla Narcís Monturiol, ordenada cronològicament des de la primera edició (1983) fins a la darrera (2024):

1983

Casas Sicart, Creu. Per la seva aportació decisiva al desenvolupament dels estudis criptogàmics a Catalunya i per la seva obra biològica.

1986

Virgili Rodon, Carmina. Per la seva valuosa tasca d’investigadora, per la seva animosa docència universitària en geologia i estratigrafia.

1992

Mora Aznar, Maria Teresa. Catedràtica de física aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona. Pel seus importants resultats obtinguts en la investigació de les propietats físiques dels sòlids i per les noves tècniques de processat utilitzades en l’estudi dels estats cristal·lins.

Rauret Dalmau, Gemma. Catedràtica de química analítica de la Universitat de Barcelona. Per la seva important tasca investigadora en l’anàlisi química dels contaminants ambientals i per la seva contribució a la metodologia per datació per isòtops radioactius.

1993

Badimon Maestro, Lina. Investigadora del CSIS. Ex-directora del recerca del Mount Sinai Hospital de Nova York. Per les seves aportacions científiques en el camp de la farmacologia cardiovascular.

Cabré Pla, Anna. Professora de la Universitat Autònoma de Barcelona. Per la seva important tasca de recerca i formació d’especialistes en el camp de la demografia i, en particular, pels seus estudis sobre dinàmica demogràfica de Catalunya dels segles XIX i XX.

1995

Estrada Miyares, Marta. Doctora en ciències biològiques. Pel seu treball científic en el camp de l’ecologia del fitoplacton marí i per la seva contribució a la recerca oceanogràfics en el Mediterrani.

Woessner Casas, Soledad. Doctora en medicina i cirurgia. Per les seves contribucions en el camp de la citologia hematològica aplicada al diagnòstic.

1996

Castellví Piulachs, Josefina. Professora d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques. Per la seva contribució a la introducció de la recerca de la bacteriologia marina dins la investigació oceanogràfica i al desenvolupament de la recerca àrtica.

1997

Cabré Castellví, M. Teresa. Catedràtica de filologia catalana de la Universitat Pompeu Fabra i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Per la seva tasca docent i investigadora i per la seva contribució al desenvolupament de la lingüística aplicada catalana, bàsicament la lexicologia, la lexicografia i la terminologia.

1998

Bayer Isant, Pilar. Catedràtica d’àlgebra de la Universitat de Barcelona. Per la seva contribució als avenços científics de repercussió internacional, per la seva trajectòria docent i per la seva dedicació a la formació de personal investigador en el camp de l’aritmètica.

Caballol Lorenzo, Rosa. Catedràtica de química física de la Universitat Rovira i Virgili. Per la seva tasca acadèmica en la Facultat de química de Tarragona i pels seus treballs de recerca de desenvolupament metodològic d’aplicació de la química quàntica

1999

Casals Gelpí, Alícia. catedràtica d’arquitectura i tecnologia de computadors de la Universitat Politècnica de Catalunya. Per la seva tasca acadèmica i pels seus treballs de recerca robòtica, especialment per la seva contribució en aplicacions mèdiques, tan en rehabilitació com cirurgia, que han rebut un apreciable reconeixement internacional.

Sanz Solé, Marta. Catedràtica d’estadística i investigació operativa a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona. Per les seves constribucions científiques en l’anàlisi en l’espai de Wieber (càlcul de Malliavin) i l’estudi de les equacions diferencials i en derivades parcials estocàstiques.

2000

Badia Pàmies, Lola. Catedràtica de filologia catalana. Ha editat textos poètics catalans de tradició trobadoresca i ha treballat en la cultura literària dels escriptors dels segles XIV i XV. La seva dedicació a la figura intel·lectual de Ramon Llull l’ha duta a investigar la primera prosa científica catalana.

Torras Genís, Carme. Professora d’investigació de l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC). Per la seva tasca de recerca en models neuronals d’aprenentage i tècniques de raonament geomètric, que ha trobat aplicació de moviments.

2002

Bosch Tubert, Fàtima. Catedràtica de bioquímica i biologia molecular en la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Per les seves contribucions científiques a l’estudi de la fisiopatologia de la diabetis mellitus en models animals transgènics i de la teràpia gènica per a aquesta malaltia.

Durfort Coll, Mercè. Catedràtica de biologia cel·lular de la Universitat de Barcelona. Per les seves aportacions en l’àmbit dels estudis ultraestructurals de la biologia de la reproducció d’invertebrats aquàtics i de les alteracions cel·lulars degudes al parasitisme en espècies de bivalves d’interès econòmic.

2003

Benería Farré, Lourdes. Llicenciada en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona i doctora en economia per la Columbia University, Nova York. Catedràtica a la Universitat de Cornell des del 1987. La seva investigació s’ha centrat sobre temes i qüestions de gènere.

Garcia Ramon, Maria Dolors. Catedràtica de geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, per la seva tasca docent i investigadora en línies de recerca de notable impacte internacional, en particular en la introducció de la perspectiva de gènere en la geografia social i cultural. Ha treballat, especialment, sobre dona, agricultura i desenvolupament rural i sobre la història contextual de la geografia.

Roca Trias, Encarna. Catedràtica de dret civil de la Universitat de Barcelona. Ha desenvolupat la seva recerca en el dret civil català, fonamentalment, i en el dret de família. En ambdós camps, les seves recerques publicades constitueixen obres de referència.

Sastre Requena, Anna Maria. Catedràtica d’enginyeria química de la Universitat Politècnica de Catalunya, per la seva contribució a l’estudi de tècniques d separació avançades i, especialment, al desenvolupament, al desenvolupament de suports polimèrics modificats i membranes reactivades aplicats a la separació selectiva d’espècies.

2005

Baró Mariné, Mª Dolors. Catedràtica de física aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona. Per la seva tasca acadèmica i per les seves contribucions científiques amb repercussió internacional en diverses línies d’investigació sobre materials nanoestructurats amb possibles aplicacions funcionals.

Batlle Gallart, Carme. Formada a l’escola de Jaume Vicens Vives de la Universitat de Barcelona. Especialitzada en l’estudi de nuclis urbans, en els temes de municipi i societat, ha estudiat principalment els casos de Barcelona i la Seu d’Urgell.

Borrell Thió, Carme. Doctora en medicina (salut pública). La seva línia de recerca ha estat l’estudi de les desigualtats socials en salut i, sobretot, l’impacte de les desigualtats de classe social, de privació material i de gènere tant en els determinants de la salut, com en la salut percebuda, la morbiditat i la mortalitat.

Duran Grau, Eulàlia. Catedràtica de filologia catalana de la Universitat de Barcelona. Pels seus estudis innovadors sobre història i cultura catalanes de l’època del Renaixement i, en especial, per la direcció d’un inventari en curs del patrimoni escrit d’aquest període.

Moreno Bilbao, Asunción. Catedràtica de la Universitat Politècnica de Catalunya en l’àrea de teoria del senyal i comunicacions. Per la seva tasca en la recerca i desenvolupament de tecnologies de la parla.

Pagès Torrens, Montserrat. Professora d’investigació de l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona del CSIC. Per la seva contribució al coneixement dels mecanismes de resistència de les plantes a la sequera, mitjançant la identificació de gens de resposta a la dessecació i el desenvolupament de noves eines de genètica molecular per la millora dels conreus en zones àrides.

Pascual de Sans, Àngels. Llicenciada en ciències, doctora en economia i catedràtica de Geografia Humana de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha aplicat la seva activitat de recerca en l’àrea de població, especialment en temes relacionats amb l’assentament de la població, la mobilitat espacial i les migracions.

Royo Calpe, Conxita. Doctora enginyera agrònoma per la Universitat Politècnica de Catalunya, va ser la iniciadora dels programes de millora genètica de cereals d’hivern de la Generalitat. Ha estat responsable dels programes de millora genètica de triticale i de blat dur de l’IRTA. Ha coordinat diversos projectes de recerca nacionals i internacionals en l’àmbit de la millora genètica, agronomia i ecofisiologia dels cereals.

Uriz Lespe, Maria Jesús. Professora d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques. Per la seva carrera investigadora en ecologia del bentos marí, amb la introducció de nous enfocaments als estudis de biomarcadors de contaminació, dispersió larvària i biomineralització en les esponges i, en particular, per les seves rellevants aportacions en el camp de l’ecologia química marina aplicades a l’obtenció de nous medicaments anticancerígens d’origen marí.

Veiga Lluch, Anna. Doctora en ciències biològiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en reproducció humana i tècniques de reproducció assistida. Per les seves aportacions en el camp de l’embriologia humana (fecundació i desenvolupament embrionari precoç), metodologies de cultiu d’embrions in vitro, genètica i reproducció, diagnòstic preimplantacional d’anomalies cromosòmiques en embrions, tècniques de congelació de teixit ovàric, gàmetes i embrions preimplantacionals.

2006

Battaner Arias, María Paz. Catedràtica de llengua espanyola de la Universitat Pompeu Fabra. Ha desenvolupat principalment dues línies de recerca: la recerca en lèxic i en vocabulari castellà, amb l’objectiu de descriure, inventariar i resseguir les unitats lèxiques utilitzades en ambients especialitzats, com la política i els moviments socials del segle XIX, i la recerca sobre el coneixement del grau de competència escrita dels estudiants en el moment d’assolir l’ensenyament secundari.

Casado Gonzàlez, Maria. Doctora en dret i professora titular de filosofia del dret, moral i política a la Universitat de Barcelona. La seva pionera recerca en bioètica, emmarcada en el respecte als drets humans reconeguts internacionalment i no en cossos de creences, parteix de plantejaments pluridisciplinars i laics i és generalment acceptada en l’actualitat.

Claver Cabrero, María del Carmen. Doctora per la Universitat de Saragossa. Catedràtica de química inorgànica a la Universitat Rovira i Virgili on va ser va ser vicerectora. Des de 1978 desenvolupa la seva recerca sobre els compostos organometàl·lics i la catàlisi homogènia i dirigeix diversos projectes i contractes de recerca amb indústries.

Gràcia Solé, Lluïsa. Doctora en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i professora titular de lingüística general a la Universitat de Girona. Les seves línies de recerca han estat, d’una banda, la sintaxi i la morfologia lèxica i, de l’altra, la tipologia lingüística i la comparació entre les llengües de les persones immigrants i el català. També fa treballs de recerca aplicada i de transferència del coneixement relacionats amb les llengües de la immigració i que abracen des de l’ensenyament del català fins a vocabularis i guies de conversa mèdica.

Rigau Oliver, Gemma. Doctora en filologia romànica per la Universitat de Barcelona i catedràtica de filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Destaquen les seves aportacions a la lingüística teòrica, que van des de la lingüística del discurs fins a caracterització de l’estructura lèxica, i els seus treballs de descripció sintàctica de la llengua catalana.

Unzeta López, Mercè. Doctora en ciències químiques per la Universitat de Barcelona i professora titular del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva contribució al camp de la recerca biomèdica ha estat relacionada amb l’estudi i caracterització de diferents oxidases i la seva implicació en les malalties neurodegeneratives com agents generadors d’estrès oxidatiu. Ha treballat en el disseny i avaluació biològica de noves molècules com agents moduladors de les oxidases i la seva aplicació terapèutica en el tractament de les malalties de Parkinson i Alzheimer.

2009

Alcalde Pais, María Ermitas. Catedràtica de Química Orgànica a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona. La seva investigació s’ha caracteritzat per l’estudi de nous sistemes moleculars en els àmbits de la química orgànica, la química supramolecular i la química terapèutica. La seva vinculació amb la indústria farmacèutica mitjançant projectes de transferència inclou el disseny i síntesi de compostos bioactius per al sistema nerviós.

Aubet Semmler, Maria Eugènia. Doctorada per la Universitat de Barcelona. Catedràtica de Prehistòria a la Universitat Pompeu Fabra. El seu àmbit de recerca se centra en l’arqueologia del colonialisme fenici des de la perspectiva de l’explotació socioeconòmica, la seva estructura social i comercial i el context polític que va afavorir la seva expansió a Occident.

Freixes Sanjuán, María Teresa. Catedràtica de Dret Constitucional i catedràtica Jean Monnet ad personam a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva tasca investigadora ha estat centrada en els drets fonamentals i la igualtat en el constitucionalisme multi-nivell (Unió Europea, estats membres, regions amb competències legislatives), formant part de xarxes d’excel·lència d’àmbit europeu i internacional.

Mir Curcó, Conxita. Catedràtica d’Història Contemporània a la Universitat de Lleida. La seva tasca docent i les seves investigacions s’han centrat en la història política i social, en els àmbits de la sociologia electoral històrica, la violència repressiva i la memòria històrica.

Molinas de Ferrer, Marissa. Catedràtica de Biologia Cel·lular a la Universitat de Girona. Ha treballat principalment en la biologia del suro i centra la seva activitat en la genètica funcional i la regulació de la biosíntesi de la suberina.

Serra Tort, Ana María. Catedràtica de Física Aplicada a la Universitat Politècnica de Catalunya. La seva recerca en el camp de la física de materials ha estat centrada en l’estudi dels defectes en l’estructura atòmica dels sòlids cristal·lins mitjançant la simulació per ordinador.

2012

Cabeza, Luisa F. Doctora en enginyeria industrial per l’Institut Químic de Sarrià. Catedràtica del Departament d’Informàtica i Enginyeria Industrial de la Universitat de Lleida. La seva recerca versa sobre el reciclatge de residus sòlids d’adobatge.

Ginebra Molins, Maria Pau. Catedràtica de ciència dels materials a la Universitat Politècnica de Catalunya. La seva àrea de recerca és el disseny de nous biomaterials per a la medicina regenerativa i l’alliberament controlat de fàrmacs, especialment en el camp de la regeneració òssia.

Martí Campillo, Genoveva. Doctora per la Universitat de Stanford. Professora d’investigació ICREA al Departament de Lògica, Història i Filosofia de la Ciència a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. La seva recerca se centra en la reflexió filosòfica sobre la referència i la relació entre els mots del llenguatge i les coses que fa possible parlar sobre el món, representar-lo i transmetre’n informació.

Sebastián Gallés, Núria. Catedràtica de psicologia a la Universitat Pompeu Fabra. La seva recerca se centra en l’estudi de l’aprenentatge i el processament del llenguatge, en especial en poblacions bilingües, desenvolupant models dins de la neurociència cognitiva. Ha estat pionera en la recerca de l’aprenentatge bilingüe en nadons.

2015

Bosman, Martine. Doctora en Física per la Universitat de Louvain-La-Neuve. Professora de recerca de l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE). La seva recerca se centra en la física de partícules elementals. Ha contribuït al disseny i la construcció d’ATLAS, un dels dos grans experiments al nou accelerador LHC del CERN.

Breton Renard, Françoise. Doctora en Etnologia Social (París, 1981), Màster en Geografia (1990), professora al Departament de Geografia de la UAB, la seva recerca se centra en l’estudi i la gestió dels espais costaners i marins i la seva governança.

Cascante Serratosa, Marta. Catedràtica de Bioquímica i Biologia Molecular a la Universitat de Barcelona (UB). La seva recerca se centra en l’estudi del càncer i les malalties metabòliques. Ha estat pionera en el desenvolupament d’eines per a l’anàlisi del control i la regulació de sistemes bioquímics amb finalitat biomèdica o biotecnològica.

Vernos, Isabelle. Doctora en Biologia per la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) i investigadora ICREA senior al Centre de Regulació Genòmica (CRG). El seu grup ha contribuït substancialment a l’estudi dels mecanismes moleculars de la divisió cel·lular, i ha identificat importants vies i molècules amb funcions essencials en les cèl·lules sanes, la desregulació de les quals està associada a patologies tumorals..

2018

Biscari, Caterina. Doctora en física per la Università degli Studi di Napoli. Dirigeix el Sincrotró ALBA des de l’any 2012, i gestiona l’inici i la consolidació de la seva operació i el seu desenvolupament com a gran instal·lació científica multidisciplinària.

Brunet, Manola. Catedràtica de geografia física a la Universitat Rovira i Virgili (URV). És una experta internacional reconeguda en reconstrucció instrumental del clima i la seva anàlisi en diferents escales espaciotemporals. Ha analitzat de forma pionera el canvi a llarg termini de la temperatura de l’aire a l’Espanya peninsular i ha contribuït a avaluar globalment i regionalment com els extrems climàtics estan canviant en un món més càlid.

Garcia-Milà Lloveras, Teresa. Doctora en economia per la University of Minnesota i catedràtica d’economia a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). La seva recerca analitza el paper de la inversió pública en el creixement econòmic i les seves limitacions per reduir les desigualtats territorials.

Martín Belloso, Olga. Catedràtica de tecnologia d’aliments a la Universitat de Lleida (UdL). La seva activitat investigadora se centra en el desenvolupament de noves tecnologies per a l’obtenció d’aliments segurs, saludables, atractius i estables d’una manera sostenible. El grup que ella va crear és actualment una referència mundial en processament no tèrmic d’aliments.

Muñoz-Cánoves, Pura. Doctora en biologia per la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), amb estudis postdoctorals a la University of California, San Diego. És reconeguda internacionalment per les seves importants contribucions al camp de la regeneració del múscul esquelètic en fisiologia i patologia, particularment en el context d’inflamació i fibrosi i, més recentment, en l’envelliment. Els seus descobriments van desafiar l’opinió prevalent que la pèrdua de funcionalitat de les cèl·lules mare musculars amb l’envelliment és causada per alteracions en l’ambient.

Nash, Mary. Catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona (UB). Doctora honoris causa per la Universitat de Granada (2010) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) (2018). És especialista en la història de les dones i del gènere i autora de nombroses publicacions acadèmiques.

Verde, Licia. Doctora en ciències físiques per la University of Edinburgh. S’ha especialitzat en el 2dF Galaxy Redshift Survey, la mostra de galàxies tridimensionals més gran disponible en aquell moment. En aquesta recerca va rastrejar la distribució de la matèria fosca i va descobrir que no tan sols el 90 % de la massa és fosca i omnipresent, sinó també que la matèria (fosca i lluminosa) comprèn només el 20 % del contingut de l’Univers.

Vilallonga Vives, Mariàngela. Doctora en filologia clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Catedràtica de filologia llatina a la Universitat de Girona (UdG). Ha definit i estudiat l’humanisme català, format pels autors que van escrivien en llatí durant l’època del Renaixement, l’ha situat en el lloc que li corresponia en la història de la literatura i l’ha relacionat amb els humanismes europeus. També ha estudiat la creació d’identitat a través de la relació entre la literatura i el paisatge.

2020

Espinal Farré, M. Teresa. Doctora en Filologia Hispànica i catedràtica de Lingüística de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La seva recerca se centra a estudiar l’estructura del llenguatge, la interfície sintaxi-semàntica i la seva relació amb una teoria general de la cognició humana.

Garcia Almirall, Pilar. Arquitecta i catedràtica del Departament de Tecnologia de l’Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Experta en béns immobles (real estate), ha liderat recerca innovadora en l’avaluació dels espais arquitectònics, urbans i mediambientals, l’habitatge i la millora dels barris.

Mas, Paloma. Doctora en Biologia i professora d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). La seva recerca se centra en aspectes fonamentals de la biologia molecular i cel·lular de les plantes. Els seus estudis han estat pioners en la descoberta dels mecanismes de funcionament i regulació del ritme circadiari.

Reyes García, Victoria. Doctora en antropologia per la Universitat de Florida. Professora de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB). Estudia el coneixement indígena i local sobre el medi natural i la rellevància d’aquest coneixement per entendre i tractar la crisi climàtica i ambiental.

2022

Isabel Cacho
Llicenciada i doctora en Geologia per la Universitat de Barcelona (UB), és catedràtica del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà i professora ICREA Acadèmia a la mateixa universitat. Part de la seva carrera investigadora es va desenvolupar a la Universitat de Cambridge. És especialista en variabilitat climàtica natural i en el paper de l’oceà al sistema climàtic.

Rosa Congost Colomer
Llicenciada en Història i també en Geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i doctora en Història per la mateixa universitat. Actualment, és catedràtica d’Història Econòmica de la Universitat de Girona (UdG) i coordinadora del Centre de Recerca d’Història Rural (CRHR) d’aquesta universitat, on s’ha especialitzat en l’anàlisi històrica de la propietat de la terra i del canvi social.

Raquel Piqué i Huerta
Doctora en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), és catedràtica del Departament de Prehistòria a la mateixa universitat i investigadora ICREA Acadèmia. La seva recerca se centra en les darreres societats caçadores recol·lectores i primeres societats agrícoles. Ha estat pionera en els estudis arqueobotànics i ha investigat sobre els coneixements botànics i els usos de les plantes de les societats prehistòriques.

Rosa M Poch Claret
Enginyera agrònoma per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i doctora en Ciències del Sòl per la Universitat de Gant (UGent). És catedràtica d’Edafologia i Química Agrícola a la Universitat de Lleida (UdL). La seva recerca tracta de la gènesi i el maneig sostenible dels sòls en el marc del canvi global. És presidenta i membre de l’Intergovernmental Technical Panel on Soils (ITPS); també és membre de la secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i membre honorària de la International Union of Soil Sciences (IUSS).

Trinitat Pradell i Cara
Llicenciada en Física i doctora en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona (UB). Va treballar a l’Institute for Advanced Materials (IAM-JRC), hostatjat dins de la seu que el Joint Research Centre té a Petten (Països Baixos). Actualment, és catedràtica del Departament de Física de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Estudia la tecnologia de producció i la conservació de materials historicoartístics, i aporta dades a la investigació històrica.

2024

Anna Alberni Jordà
Llicenciada en Filologia Anglesa i doctora en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (UB), professora d’investigació ICREA i associada al Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB. La seva recerca se centra en l’edició i estudi de la poesia catalana medieval, amb especial atenció als aspectes formals i lingüístics de la transmissió i recepció de la lírica romànica a l’edat mitjana, considerant la filologia i les humanitats digitals com una eina extraordinària per interpretar els textos en la seva complexitat històrica.

Ana Isabel Pérez Neira
Llicenciada en Enginyeria Elèctrica per la Universitat Ramon Llull (URL), enginyera i doctora en Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), catedràtica del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions a la UPC i directora de la Fundació Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC). Recerca centrada en l’àmbit del processament de senyals per a comunicacions i de senyals multi-antena.

Petia Radeva
Graduada en Matemàtiques Aplicades per la Universitat de Sofia (Bulgària) i doctora en Informàtica per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), catedràtica a la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de Barcelona (UB), investigadora principal del grup de recerca consolidat IA i Aplicacions Biomèdiques (AIBA) de la UB, gestora de l’Agència Estatal d’Investigació del Ministeri de Ciències, Innovació i Universitats i editora principal de la revista Pattern Recognition. Ha centrat la seva recerca en els camps de l’aprenentatge automàtic/profund, la visió per computador i la IA aplicada a la salut.

Marta Reynal Querol
Llicenciada en Ciències Econòmiques per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i doctora en Economia per la London School of Economics (LSE, Regne Unit), professora d’investigació ICREA a la UPF, així com professora d’investigació al Barcelona School of Economics (BSE) i directora de l’Institut d’Economia Política i Governança (IPEG). Ha investigat els determinants dels conflictes bèl·lics, l’economia política, i el desenvolupament econòmic utilitzant metodologies basades en experiències històriques i dades massives (big data).

Xavier Lasauca i Cisa
Blog L’ase quàntic

Anotacions relacionades:

• Maria Assumpció Català i Poch (1925-2009), de Catalunya al cel
• Dones i ciència: 30 documents i 40 enllaços
• 25 científiques destacades dels territoris de parla catalana (del segle XIV al segle XX)
• Dones de ciència rellevants al llarg de la història (del segle III al segle XX)
• Dones de ciència guardonades amb el Nobel
• Josefina Castellví, pionera de la recerca a l’Antàrtida
• Igualtat de gènere en la ciència: l’estratègia catalana
• La bretxa de gènere al sector de ciències de la vida i la salut: situació, reptes i recomanacions
• 11 científiques per celebrar l’11F, Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència
• Indicadors sobre dones i ciència 2021: “en procés d’assoliment”
• Què podem fer per celebrar el Dia de les Dones i les Nenes en la Ciència 2022?
• Què podem fer per celebrar el Dia de les Dones i les Nenes en la Ciència 2021?
• Què podem fer per celebrar el Dia de les Dones i les Nenes en la Ciència 2020?
• Karen Uhlenbeck, la primera dona que guanya el Premi Abel
• Què podem fer per celebrar el Dia de les Dones i les Nenes en la Ciència 2019?
• 15 documents sobre dones i ciència
• Dones i ciència: 11 estudis que cal tenir en compte
• 10 articles sobre dones i ciència que cal llegir avui
• Dones i ciència: 40 documents
• Dones i ciència: trenquem el sostre de vidre!
• La meva filla? Abans científica que estrella de pop!