De cara a les eleccions, i un cop aprovades les llistes, les diferents formacions polítiques van concretant els seus programes electorals. I dic programes electorals perquè és evident que es tracta molt més d’això que de programes de Govern. A part que no hi ha diferències substancials en matèria de política econòmica, de polítiques socials o mediambientals, i que saben que la gent tampoc s’entretindrà amb la lletra menuda dels programes, els partits ens presenten com a programa uns eslògans o punts clau que s’han d’entendre com a simples reclams publicitaris.
Per als partits nacionalistes més radicals el seu programa és monocolor. Així, veiem com Ciutadans i el Partit Popular en tant que partits nacionalistes espanyols es centren només en temes identitaris, tant perquè saben que tampoc serviria de res elaborar un programa complet de Govern, com perquè és l’únic que els preocupa o els obsessiona. Ho han demostrat al llarg de tota la legislatura. Els que a més a més tenen un component feixista, d’extrema dreta, fan bandera de la immigració, encara que tampoc hi puguin fer propostes concretes, per tal d’atiar la xenofòbia. Els partits tradicionals ja compten amb què la gent els té perfectament catalogats i a més ja ha pogut constatar com les gasten a l’hora de governar: els sindicats i els partidaris del sector públic saben que, des del punt de vista social, no hi tenim res a perdre amb un Govern convergent; tampoc hi tenim massa res a guanyar, està clar. Les polítiques mediambientals estaran condicionades, com fins ara, pels interessos econòmics; i si hi ha d’haver austeritat no serà a base de reduir dràsticament els càrrecs de confiança que inflen l’administració, sinó recorrent a la fórmula més fàcil, com és la contenció salarial dels funcionaris, o la retallada de les prestacions salarials. Per tant, CiU, el PSC, ERC o IC, no cal que s’escarrassin a elaborar grans programes; en tenen prou amb trobar aquella frase màgica o eslògan publicitari que els identifiqui de la resta. De fet, ja estem veient com la majoria opten per explicar apocalípticament el que suposadament pot fer l’adversari, més que per explicar el seu projecte.
Reagrupament i Solidaritat, per la seva banda, encara ho tenen més difícil a l’hora d’elaborar un programa electoral. Deuen ser ben pocs els afiliats a aquestes formacions o els possibles votants que ho siguin pel seu component ideològic o programàtic. Més enllà del crit d’independència no hi ha més diferència entre ells que el tarannà, que pot despertar tota mena de fílies i fòbies, dels seus dirigents. I encara sort que han trobat la frase ideal: Estarem en contra de tot allò que ens vingui donat des de Madrid. Com deia Carretero: “sense Estat no hi ha cementiri nuclear”.
Josep Romeu
Des de la Mediterrània 
Em va sorprendre aquesta frase de Reagrupament, “sense Estat no hi ha cementiri nuclear”. A veure, ens convé o no ens convé als catalans el cementiri nuclear? I, si no ens convé, amb estat propi o sense, continuarà sense convindre’ns.
De fet, la posició de Reagrupament a favor de l’energia nuclear, és coneguda, i es troba a disposició pública a la seva web, en el document “Organitzant el Nostre Futur Lliure”, http://www.reagrupament.cat/content/download/202/1604/file/Organitzant_el_Nostre_Futur_Lliure.pdf , a l’apartat 3.1.2. Generació energética, apartat Nuclear, on diu textualment:
“L’energia de fissió nuclear ha de seguir formant part important del mix energètic català i és recomanable que la seva contribució es vegi ampliada en un futur, sempre que no puguem mitjançant altres tecnologies de generació, garantir el subministrament i el preu adequat. Això no significa, en cap cas, renunciar a la implantació progressiva de les energies renovables, però no es pot menysprear el paper clau que pot jugar l’energia nuclear a l’hora de substituir les energies d’origen fòssil a curt i llarg termini.
Els compromisos de la Unió Europea i, per tant, de Catalunya, amb el protocol de
Kyoto reforcen aquest argument.”
Sense comentaris… La no viabilitat de l’energia nuclear com a sortida viable per evitar el canvi climàtic, s’explica, donant les referències dels estudis científics corresponents a: http://www.energiasostenible.org/sec.asp?id_link=124
Oriol López