En Manuel de Pedrolo (1918-1990) escrivia el 22 de febrer de 1986 la següent reflexió al seu diari:
De vegades es parla de publicacions, de textos, poc recomanables a les dones. També pot ser que, en una conversa, algú exclami «Que hi ha senyores!», si un o altre dels presents es «desvergonyeix». Naturalment, es tracta de coses del sexe, d’històries de llit. Ningú no es pregunta com pot ser que aquestes històries no siguin aptes per a les dones si només amb elles es poden haver viscut.
També: hom es vanta d’allò que ha fet al catre, o fora del catre, però reacciona desfavorablement, potser amb uns mots despectius, quan li parlen d’una dona que «es deixa fer» això o allò. Hom no reflexiona que allò que tant li agrada de fer no ho podria fer sense una dona a la qual també agrada. Es concedeix el privilegi de poder fer allò que la dona amb qui ho fa no pot fer!
Singulars «delicadeses» del masclisme…Diari 1986 de Manuel de Pedrolo
El fragment anterior ens convida a revisar aquests arrelats comportaments masclistes.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
Estic d’acord amb el Sr. de Pedrolo. Malgrat que han passat 26 anys d’aquesta publicació.Si més no, l’enfoc del tema segueix d’actualitat. Un senyor té mes “llicencies” que una senyora a l’hora de parlar de temes d’alcova. És més a un senyor se li aplaudeix com si fos una mena de proessa, mentre que a una dona se la tracta d’una forma bastant més despectiva i desvaloritzadora.
Encara que evolucionem en molts temes respecte al masclisme, hi han arrels molt, “massa” arrelades i difícils d’arrencar, encara que penso que cada dia les coses es relativitzen més i per tant el masclisme desrelativitzador té els dies (o els anys) comptats. Si no s’inverteix la tendència, és clar! Espero que això últim no passi.
Cristina.
Cert que algunes coses estan canviant en la bona direcció, malgrat tot, malauradament, tot i haver passat el temps que ha passat, actituds com les que criticava en Pedrolo encara es donen massa sovint.