Des de molt antic, es té notícia de la presència de sirenes a la Mediterrània. Al temps de la Grècia clàssica, es deia que eren dones, de cintura amunt, i ocells amb urpes, de cintura avall, que vivien en illes rodejades d’esculls, que atreien els mariners als esculls amb els seus cants, provocant naufragis, i que, després, devoraven les seves víctimes.
Els relats medievals deien, en canvi, que eren peixos, de cintura avall, amb la qual cosa, amb mig cos submergit a l’aigua, passaven per banyistes humanes; que encantaven els mariners i se’ls enduien al fons del mar.
Avui en dia, però, es sent a dir que les sirenes tenen un aspecte totalment humà i que, estirades a la sorra de les platges a l’estiu, tan sols se les distingeix de la resta de banyistes per una certa melangia a la mirada.
Oriol López