Sexe al trapezi

Les seves mirades feien bullir l’aire que els envoltava. Eren joves, salvatges i sentien que la passió els lligava al costat perillós de la vida. Treballar al circ era la seva principal raó de viure però també ho era el sexe més desenfrenat i escandalós. Aprofitant que la funció havia acabat i ja no quedava cap nen a la carpa van decidir fer l’amor a dalt del trapezi. Van treure’s la roba poc a poc, sense cap tipus de pressa, i quan ella ja mostrava els seus enormes pitsmko`mk3jik3m………. Oooops, ho sento. No sé si el meu teclat s’ha tornat conservador o és que s’ha escalfat massa i no pot escriure segons quines coses. El que sí prometo és que està més net que el de Sánchez-Dragó.

Amable lector, voldria fer-li saber que ha estat objecte d’un experiment. Aquest article s’ha iniciat deliberadament com si fos un relat eròtic. Per què? La raó està clara. Tots hem pogut veure com el PSC o el partit que lidera la Montserrat Nebrera han fet servir el sexe com a palanca d’atracció cap al seu discurs polític. Potser he estat una mica entremaliat però vull comprovar si el blog experimenta un increment en les lectures al contenir en el títol la paraula sexe. M’he ficat en un embolic? Bé, tampoc hi ha per tant. El sexe capta l’atenció del públic en mitjans com la televisió, el cinema, la literatura o la política. No sé si això té alguna cosa de dolenta però els experts en comunicació asseguren que Eros i Tanathos (sexe i mort) són dues forces primigènies que provoquen l’interès del públic. Podem amagar-nos darrera de tota la hipocresia del món però no és ni molt menys un invent del  segle XXI. Ja ho va fer Manuel Fraga quan es va banyar a la platja de Palomares. Ah, que allò no era sexy? Tampoc ho és Soraya Saenz de Santamaría! Els convido a que rescatin el reportatge fotogràfic que es va fer l’any passat per al diari El Mundo. Encara tinc malsons.

Potser el problema del sexe en tot procés de comunicació rau en el fet que, en la immensa majoria dels anuncis o de les pel·lícules, s’utilitza a les dones com una mena d’ornament lluminós que dirigeix mirades i provoca pensaments libidinosos. Si al menys es fes servir als homes pel mateix motiu no parlaríem de sexisme. Aleshores tan sols restaria la controvèrsia que provoca en alguns sectors de la població la, segons ells, excessiva presència d’erotisme per tot arreu. Això sí, si vostè és de les persones que s’escandalitzen per un nu en una pel·lícula, què fa llegint aquest article que comença com si fos un relat eròtic?

Potser un dia d’aquests escriuré un relat ple de jacuzzis, piscines privades i cirurgies correctores. Si volen puc intentar fer-ho ara mateix. M’agradaria parlar del PP i del Tribunal Constitucional. O és que el que estan fent als catalans no constitueix una de les pràctiques sexuals més antigues? Estic segur que m’entenen sense entrar en detalls plens de morbositat.

Quant a Àlex

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.