Vull saber de què tens nostàlgia. Potser és de les bombes o de les barricades. Qui sap. És possible que t’enyoris del dolor, que trobis a faltar la mort de tantes persones, el silenci atroç de la pèrdua i l’absència.…

Estimada, o no, Isabel San Sebastián: He seguido tu sabio consejo y he procedido a utilizar en mis tuits la lengua más hablada en el mundo para intentar aumentar mis seguidores en Twitter: el chino mandarín. Pero, si te digo…

  Estimado, o no, Tomás: Soy un patriota español, de esos que ya quedan pocos, que cree en la unidad de España por encima de todas las cosas. De hecho, estoy haciendo un estudio para demostrar que España existía antes…

T’he dit un munt de vegades que no m’enviïs emoticons. Que no els entenc. Jo de l’smiley, la caca amb ulls i la flamenca no passo. La resta és que simplement no els entenc. Mira, si Edison va inventar el…

Benvolgut, o no, ministre: M’encanta la ficció. La ficció ens permet entendre la realitat. Té el poder d’allunyar-vos d’ella per poder contemplar-la a distància, amb una perspectiva que ens fa més savis. No nego que, a més a més, per…

Estimado, o no, Pablo Iglesias: Llevo tiempo viendo tu evolución en la esfera pública y tenía ganas de dedicarte una líneas. Intento no dejarme llevar por ningún tipo de prejuicio porque son tan útiles como coger unos prismáticos al revés.…

Benvolguda, o no, Alícia Sánchez-Camacho: Ha de ser fotut aixecar-se pel matí i descobrir que ets l’Alícia Sánchez-Camacho. Molt fotut. Tant que, fins i tot, m’inspires una certa tendresa… que s’esvaeix quan t’escolto parlar, és clar. Suposo que ja saps…

Em declaro oficialment imbècil. Sí, amb totes les lletres: I M B È C I L. Ja sé que s’ha de ser molt imbècil per arribar a aquesta imbècil conclusió però és el que té ser imbècil. Si fos intel·ligent…

Sabes que me voy, que esto se acabó. Miras el calendario con la sensación de que te van a faltar hojas para alargar lo nuestro, pero los días juntos han llegado a su fin. Y es en estos momentos cuando…

Estimada, o no, familia Parejo: Ayer vi el programa Salvados en el que Jordi Évole os concedió los 15 minutos de fama que reclamaba Andy Warhol. Supongo que el día después de su emisión habréis recibido cientos de felicitaciones por…