On és Wikileaks?

Dies enrere es va fer a Barcelona una concentració en suport de Julian Assange, creador i màxim responsable de Wikileaks. S’ha de dir que la convocatòria va ser un fracàs, potser perquè moltes de les revelacions fetes per aquesta pàgina web resignadament es donaven ja per fetes, potser perquè pot semblar que tot plegat ens queda lluny, potser perquè llevat de les primeres onades informatives, la majoria dels mitjans han optat pel silenci o divulgar només les anècdotes, o potser simplement perquè hi ha gent que confia excessivament en el poder de convocatòria de les xarxes d’Internet.

En qualsevol cas, és evident que ens trobem davant d’un cas flagrant d’una persecució no només contra la llibertat d’expressió sinó contra el descobriment de tota mena de crims i d’il·legalitats que els Governs consideren tenir-ne l’exclusiva. I els aparells judicials, d’aquí, dels Estats Units o de Suècia, fàcilment subornables, en lloc de perseguir els crims i les irregularitats que s’hi denuncien opten per cobrar de sota mà i perseguir, encara que sigui amb proves falses, el qui posa al descobert els fets delictius. Els grans crims contra la humanitat s’han fet sempre des del poder i a l’empara d’un sistema judicial que els ha donat cobertura; només en comptades ocasions quan alguns d’aquests criminals han perdut el poder, aleshores corren el risc d’haver de rendir comptes pels seus crims.

Wikileaks, si més no, ha posat al descobert la immensa podridura del poder. De fet, ja ho sabíem d’abans, però ara ens ho han confirmat: els grans criminals, els grans delinqüents, els grans terroristes, no s’amaguen a les muntanyes, ni oculten el seu rostre darrere d’un passamuntanyes. I sabem sobretot que la mentida i l’engany és la norma permanent del poder. Qualsevol notícia donada oficialment cal posar-la en quarantena, perquè si bé en molts casos no tenim arguments per a contrarestar la veritat oficial, en molts d’altres es pot afirmar que la veritat no té res a veure amb el que ens difonen des dels mitjans convencionals. I aquest era i és el gran mèrit de Wikileaks.

A vegades, la mort d’un animal pot arribar a donar la volta al món, com la d’aquella mena de pelicà empastifat de petroli. Aquests dies, però, milers d’ocells han caigut morts del cel com per art d’encantament, i els mitjans ho han presentat com una simple curiositat. Però després sabem que tot prové de la població de Beebe, a Arkansas; que la mort d’ocells va anar acompanyada d’una matança de 100.000 peixos a l’entorn de la mateixa població; que es parla d’un assaig militar que podria ser amb fogsè, un gas altament verinós, del qual recentment se’n van transportar 63 mil tones mètriques de l’Iraq als Estats Units; que tres dies abans de l’aparició dels ocells i dels peixos morts, l’ex assessor de diversos presidents nord-americans i expert en armes químiques John P. Wheeler, va ser assassinat després d’haver anunciat que denunciaria fumigacions irregulars al cel d’Arkansas… I no n’hi ha proves, és clar. El mutisme és total.

On és Wikileaks? Necessitem Wikileaks i molts Julian Assange per a poder disposar d’informació veraç i fidedigna. Ja sabem que no servirà per a portar els criminals davant la Justícia, però com a mínim que serveixi per a tenir la certesa de qui són els veritables criminals.

Josep Romeu

http://blocdejosepromeu.blogspot.com/

Arxivat a Cultura i Societat
5 comments on “On és Wikileaks?
  1. jardi natural ha dit:

    100% a favor d’aquest apunt, On es Wikileaks?.
    Cal difondre l’importància de la informació lliure. Necessitem els nous Robin Hood, cal ésser crítics, cal llegir, pensar i sempre mirar del dret i del reves, abans d’opinar i sobretot dialogar. Com diu Al Gore en el seu llibre ‘L’assalt de la raó’. La TV ha canviat la nostra manera de comunicar-nos, tenim molta informació però només en una direcció. No dialoguem, només escoltem i mirem. Això ens esta portant a dificultats de comunicació entre les persones, el nivell de comunicació, tolerància i flexibilitat esta desapareixen apart de que no ens queda temps per formar-nos. Visquen els blocs compartits com el nostre Desde la Mediterrània.

    • Oriol López ha dit:

      Crec que, entre d’altres raons, també per tot això, cada dia que passa hi ha més gent que dedica més hores a internet i menys a veure la tele.

      Oriol López

  2. Oriol López ha dit:

    Com diu en Josep Romeu, volem saber la veritat, encara que no es pugui fer justícia.

    Oriol López

  3. madebymiki ha dit:

    Tens tota la raó, ens calen més wikileaks i més gent sensible a les injustícies que hi han al món.

    Molt bo el post.

  4. Sophia Blasco ha dit:

    Gràcies Josep,
    Si a l’ocultació dels crims d’estat, li afegim l’infoxicació que s’està fent des de determinats mitjans, com diu en Vicent Partal: “… l’aliança entre l’extrema dreta i un mitjà de comunicació. Un procés curiós i atípic, però que es repeteix fil per randa. Franquistes i Las Provincias ací, extremisme republicà i Fox News als Estats Units, extremistes del PP i del grup Intereconomia a Espanya …” El resultat és esfereidor.

    Trobaràs l’article del Vicent Partal complet a: http://www.vilaweb.cat/editorial/3833057/tea-party-lexperiencia-valenciana.html
    Ens aniria bé rellegir ‘La revolta dels animals’ de George Orwell, és força aclaridor.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: