Una patent és un dret atorgat per un Estat a un inventor. Aquest dret permet al titular de la patent impedir que tercers facin ús de la tecnologia patentada o si en fan, que sigui amb les condicions que el titular hagi fixat.
Aquest monopoli és per un temps determinat, actualment de 20 anys, transcorreguts els quals qualsevol persona pot fer ús de la tecnologia de la patent sense el consentiment del titular.
Hi ha invents que arriben al mercat i d’altres que no. Algunes Patents són realment estranyes i algunes fins i tot còmiques. Vegem-ne algunes:
Es tracta d’un producte dissenyat per als clients de les línies aèries, amb una doble finalitat Serveix de coixí de cortesia i de casc de protecció en el cas d’una aterratge d’emergència.
L’invent és el que es veu, unes flip-flap amb telèfon incorporat. Se suposa que intenta facilitar el no tenir que portar el mòbil al damunt.
Es tracta d’un sistema de supervivència per a casos com el d’un incendi o per protegir-se de fums tòxics. És un dispositiu de tubs que es submergeixen dins la tassa del vàter i un cop superada la trampa d’aigua arriben a trobar l’aire que hi ha a l’altre costat.
És un dispositiu que uneix la Creu Cristiana i la Informàtica. Per a qui li agradi portar una creu, ara en pot tenir una que té una doble funció. La pròpia, sigui quina sigui, i la d’un USB.
Si no t’agraden els paraigües, aquesta pot ser la solució que esperaves per a no acabar xop els dies de pluja. És una mena de Cortina de dutxa. És plegable i en obrir-la, l’anell superior es desplega i la cortina es desenrotlla. A més, permet treure les mans en cas de necessitat.
Vist això, estic per poser-me a inventar i a patentar alguna cosa!
Tomàs Ramos – http://trt2009.wordpress.com
Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.
Des de la Mediterrània 
M’han recordat als invents del Professor Copenhague (es deia així?) de l’antic TBO. Gràcies pel post.
Gràcies pel comentari.
No recordo el nom exacte, però si recordo que a casa meva deien en veure alguna extravagància “això sembla un dels invents del TBO”
Franz de Copenhague, es deia.
Qui va iniciar “Los Grandes inventos del TBO” era , el dibuixant NIT que era enginyer mecànic.
Recuperar algunes reedicions del TBO dels anys 50 és tot un plaer. Difícilment trobareu un estudi sociològic millor de com érem i vivíem en aquells anys.
Hola Morty, benvingut i gràcies per l’aportació.
Recordo els TBO que llegia de petit i encara en tinc un molt bon record, però he de dir-te que des de fa molts anys que no en tinc cap a les mans.
És interessant això que dius de que amb els TBO es pot veure part de la societat del moment, de com es vivia, quins temes preocupaven, de què es parlava…. És una bona manera de mirar-se els TBO d’aquella època.
Com podem veure, es pot inventar sense necessitat d’utilitzar tecnologia puntera.
És ben cert. No és necessari un laboratori punter per poder constar entre les persones que tenen un invent patentat.
He descobert que això de les patents és tot un món. M’imagino l’oficina de patents, on s’ha d’anar a inscriure l’invent, quan rebent segons quina sol•licitud.
Aquestes persones ja estaran al cap del carrer de tot després de veure segons què els hi presenten.
I també hi ha qui s’aprofita del treball dels altres, se l’apropia i el patenta al seu nom, com el cas de Thomas Alva Edison Edison, que va registrar 1.093 patents al seu nom, la majoria de les quals, si no totes, van ser millores de patents anteriors i troballes dels nombrosos empleats que tenia treballant per a ell.
Bona aportació. No en sabai res d’això del bo de l’Edison.