Ahir, les xarxes socials van intercanviar moltes rialles amb una mostra més dels problemes d’ubicació espai-temporal de Sergio Ramos, jugador del Reial Mourinho (abans conegut com a Reial Madrid). L’esportista que porta el dorsal número 4 (un, dos, tres… quatre neurones) va dir, referint-se al partit disputat contra l’Olimpique de Lyó, que “ha sido una lástima que al final se nos hayan escapado los tres puntos, porque el resultado era muy positivo”. Sergio, de veritat, ja no vegis Matrix una altra vegada perquè sembles situat en una realitat paral·lela. Estàs en octaus de final de la Champions. No hi ha punts! A més a més, t’adverteixo que els gols en camp contrari valen doble. Necessites calculadora, maco?
En descàrrec del defensa, he de dir que el món del futbol ja ens ha obsequiat amb perles d’aquest estil. Per exemple, el jugador Mark Viduka va dir el següent: “no m’importaria perdre tots els partits, sempre i quan guanyem la lliga”. Suposo que a la seva parella li haurà dit alguna cosa semblant a aquesta: “no m’importa que em posis les banyes, sempre hi quan no et fiquis al llit amb altres homes”.
Un altre intel·lectual del futbol com Paul Gascoigne va assegurar que “vaig tenir 14 amonestacions aquesta temporada. Vuit d’elles van ser la meva culpa, però set poden ser discutibles”. Ja ho va dir una vegada l’inefable Homer Simpson: “hi ha tres tipus de persones, les que saben comptar i les que no”.
D’altra banda, tots recordem a David Beckham. A poc que naveguin per internet descobriran molts dels seus inoblidables aforismes. A mi hi ha un que m’agrada molt: “definitivament vull que Brooklyn, el meu fill, sigui cristianitzat. Però no sé encara en quina religió”. No sé si després va resar tres parenostres o es va agenollar en direcció a La Meca.
Tot i així, la frase definitiva al món del futbol la va pronunciar George Best: “vaig gastar molt diner en cotxes, alcohol i dones. La resta l’he malgastat”. Crec que l’inspector d’Hisenda va riure. T’he de dir una cosa, Best, com cantaria la Tina Turner: you’re simply the best.
Més enllà del món del futbol tots recordem frases històriques. Sofia Mazagatos va afirmar que “lo importante es estar en el candelabro”. Suposo que es referia a “candelero” o potser és que de gran volia ser espelma. María José Galera, exconcursant de Gran Hermano, va cridar a un company de gàbia: “endereza la ensalada”. Però la millor de totes la va pronunciar la Marujita Díaz quan parlava de la seva situació econòmica: “yo no nado en la ambulancia”.
Després d’aquesta mostra de despropòsits, reivindico la creació d’una Facultat de Famosos on s’impartís l’assignatura “el perill de les frases fetes”. En un país disposat a adorar com a semidéus a mediocres de paper couché no seria una idea tan dolenta. Com diria el Jesulín de Ubrique, en dues paraules: “Im, presionante”. O, com asseguraria la Yola Berrocal: “vamos, que es gerundio”.
Àlex Ribes
http://alexribes.wordpress.com/
Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.
Des de la Mediterrània 
Molt divertit.
Te’n deixo una d’avui d’en Sergio Ramos que acabo de copiar de l’ARA:
“Quan era petit, a alguns dels meus amics els agradava el basquetbol i a altres el bàsquet”, va dir Sergio Ramos en l’entrevista concedida ahir a Reial Madrid Televisió. Més tard es va adonar de l’errada i va matisar dient que “tots dos són el mateix esport”.
Aquest noi no té amics que li diguin que calli per uns dies?
Déu n’hi do amb el defensor de la llengua que es molesta quan Gerard Piqué parla en català. Si tan sols parla una i ja es fa un embolic.
Quin recull de “perles”, no sé si n’hi ha per riure, o per plorar. I els “intelectuales” que van signar el “manifiesto por la lengua común”, que també es van retratar…
Això d’en Ramos comença a ser ja força demencial. Em sembla, sincerament, que els de Crackòvia el pinten fins i tot més intel·ligent del que en realitat és, el pobre home. És gairebé surrealista. I si bé és cert que n’has enunciat uns quants com ell, jo no en recordo cap capaç d’assolir un coeficient tan elevat d’incongruències/any. No fa pas gaire va dir, en referència a un partit que la selecció dels espanyols havia de jugar contra la selecció de Lituània, que havien de tenir “el màxim respecte, perquè Lituània té jugadors internacionals”. És realment desconcertant.
Tens raó. Tots podem tenir una errada, però en el cas d’aquest senyor comença a ser preocupant. Un club professional com el Reial Madrid hauria d’ensenyar als seus jugadors tècniques de comunicació per comparèixer davant de la premsa. Però d’on no raja… Això de Lituania… buf, quina relliscada!