Tot i que estic convençut que hi ha ONG (Organitzacions No Governamentals) que fan una tasca encomiable, contra el que el nom suggereix, moltes ONG funcionen amb diners que reben dels estats i, ja se sap, qui paga mana, de manera que acaben servint els interessos d’aquests i d’altres tampoc no gaire confessables. El professor Josep Fontana, en el seu llibre La construcció de la identitat (2005), explica que moltes ONG són, de fet, negocis que gasten pràcticament tot el seu pressupost en cases, vehicles tot terreny i salaris per als seus empleats, que ens presenten imatges de catàstrofes per obtenir diners i ens prometen utilitzar-los en projectes per pal·liar-ne les conseqüències que no es porten a terme més que sobre el paper, o en reportatges trucats, i en posa el següent exemple:
Sabem d’un projecte a Somàlia que rebia uns dos milions de dòlars per regar 1.220 hectàrees de terra i repartir-les entre 2.500 famílies de refugiats, mentre que en la realitat no es feia pràcticament res, les coses anaven arrossegant-se i el diner es consumia en els salaris dels funcionaris de l’ONG Save the Children (el director als EUA sembla que s’embutxacava uns 45 milions de pessetes [aproximadament 270.000 euros] a l’any; els funcionaris [de l’organització] a Somàlia es feien uns nou milions [aproximadament 54.000 euros] anuals de salari i fins i tot els voluntaris rebien una suma molt superior als salaris dels porters, jardiners, etc., que els atenien). A ningú no li interessava que el projecte es realitzés i els refugiats esdevinguessin autosuficients: ni als que manejaven el projecte, i en vivien, ni al govern de Somàlia, al qual li convenia tenir els refugiats dependents de l’ajuda alimentària americana que rebien a través d’ell.
Ho trobo escandalós!
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
Quina vergonya!
Cert que algunes una ONG són unes impresentables i aprofiten la bona voluntat de la gent. Tothom ho sap. Però la gent té molta tendència a generalitzar, i quan es troba una ONG d’aquestes, es pensa que totes són iguals i aquí està l’error. Si un veí meu és un lladre seria correcte dir que tots els de la finca som uns lladres? No seria just veritat? S’ha de anar molt alerta amb dir que les ONG són un negoci, “algunes” ho poden ser però no totes ho veuen així. Hi ha moltes ONG que porten molts d’anys sense cap problema d’aquest tipus.
Dependre de les subvencions del govern els fa que es converteixin amb gent no gaire molesta. Però moltes ONG viuen no sols del govern, precisament per evitar el clientelisme.
Estic d’acord amb tu. Tot i que el títol de l’article pot ser una mica provocador, ja explico només començar que hi ha honroses excepcions que fan una tasca encomiable, i ho torno a dir ara.
El cas concret de Save the Childres el desconec, però si el que es vol transmetre és la idea que les ONGs (i més concretament les ONGDs) són una colla de malbaratadors, irresponsables, que gasten diners de projectes ficticis en cotxes de luxe i sous de banquer, senzillament és mentida.
La perversió és de qui escriu aquesta entrada. Sembla molta moda posar-s’hi amb aquest sector. En termes generals, es tracta d’un col·lectiu format per professionals ben qualificats, compromesos, mal pagats i, pel que es veu aquí, menyspreats.
Poc rigor i massa alegria a l’hora de desqualificar.
Perversió, al meu entendre, és considerar que denunciar que hi ha ONG que s’aprofiten de la bona voluntat de la gent per fins no gaire clars és atacar totes les ONG; és evident, i ho dic només començar l’article que hi ha moltes ONG que fan una tasca encomiable.
Només dir-vos que és molt sospitós que les ONG hagin passat de ser boníssimes -error- a ser dolentíssimes i gens eficaces -error-. La informació que doneu és parcial i gens contrastada. Sabeu com funcionen les ONGD federades? Heu demanat informació addicional per contextualitzar l’article? Sabeu que les ONG fan incidència política, sensibilització…? Sabeu què és la cooperació transformadora? I l’Educació per al Desenvolupament? I la feina que fan moltes des de fa moooolts anys per trencar estereotips i dignificar la imatge de les poblacions dels països empobrits? I, el que és més important: Sabeu que esteu servint a una estratègia “perversa” per justificar les retallades? Reitero el que vaig dir fa uns mesos arran d’una altra crítica parcial i intencionada sobre l’eficàcia de les ONGD, que, vés per on, un diari va publicar per segon cop (!) en poc temps… Una reflexió que em va sortir no sé si del ventre o del cor però que segueix vigent. http://www.canalsolidari.org/noticia/contra-les-critiques-descontextualitzades-a-les-ongd/27091
Jo crec que no es pot generalitzar, ni totes les ONG són una estafa, ni totes les ONG són encomiables. Com dic només començara l’article, hi ha ONG que fan una gran tasca, això no treu que altres siguin una estafa.
Jo recomeno el llibre “Blanc bo busca negre pobre” de Gustau Nerín.
És molt hipòcrita fer una donació a una ONG i a la vegada tenir els diners invertits en un fons que premia empreses que no són especialment ONG. Potser caldria que fossim més conscients de les nostres accions, on anem a comprar, quins productes consumim,… Està clar que no és bo generalitzar, però tampoc salvaran el món de la pobresa. Només cal mirar on van els diners de la cooperació, com per exemple el govern de l’estat espanyol inverteix en ONG a Moçambic a canvi d’un acord de pesca.
Molt bo el títol del llibre que esmentes. El buscaré a la biblioteca.
Desconeixia aquest cas que esmentes de Moçambic, però és molt il·lustratiu.