La Vanguardia s’editarà també en català a partir del mes de maig. Fa temps que hi ha rumors, ja ho havia comentat, però ara són definitivament certs. Un article d’avui al mateix diari ho confirma. Ara, però, voldria comentar una sèrie de cosetes que em passen pel cap.
Primer: trobo que això de vanguardia –que en català seria “avantguarda”– no s’ajusta gens a la realitat. La Vanguardia no és a l’avantguarda perquè en aquesta batalla ha fet tard, molt tard; l’ha lluitada des de la rereguarda més aferrissada. El Periódico de Catalunya, que també s’editava únicament en castellà, ja fa una colla d’anys que va fer el pas i va decidir apostar també per la llengua pròpia del país on s’edita. La Vanguardia ho fa ara, en ple segle XXI. Potser és que el nounat diari Ara els ha pispat quota i toca córrer? No m’estranyaria. I ep! Que consti que tot això és una crítica per impuntuals, cert, però critico la forma, no el fons. Evidentment, és una gran notícia per al català que un diari d’aquesta tirada hagi decidit obrir els ulls. Us felicito, fills.
Segon: pel bé del país, de la llengua i dels filòlegs i filòlogues que són a l’atur, espero que el senyor comte de Godó no decideixi retallar despeses –ara que està tan de moda– i tirar del Google Translate per traduir el seu pamflet. No rigueu, que altres ho fan. Seria ben trist, però en fi, millor això que res (suposo).
I tercer i últim: i el nom, què? Suposo que és una bestiesa pretendre que l’edició en català aparegui com a “L’Avantguarda”, no? Encara que, de fet, el senyor comte de Godó, que té un estil refinadíssim a l’hora de practicar el sublim art dels canvis de jaqueta, ja sap què és això d’haver de modificar “lleugerament” el títol del seu diari. Durant la dictadura franquista, La Vanguardia era La Vanguardia Española; un afegitó transcendental. Però, és clar, “L’Avantguarda” sona massa diferent. Si en català, en lloc de dir-se així, en poguéssim dir “La Vanguàrdia”, així amb accent obert, tot seria més fàcil. Total, segur que la majoria ni tan sols notarien la diferència. Proposo al senyor comte de Godó que des de la seva posició de noble cavaller amb títol, dialogui amb els il·lustres membres de l’Institut d’Estudis Catalans per convidar-los a acceptar vanguàrdia com animal de companyia. Vull dir, com a substitut d’avantguarda, que és una paraula incòmoda i totalment obsoleta. I si no, doncs res, ens haurem de conformar amb un subtítol que informi “Edició en català” sota el títol de sempre, en espanyol. Perquè no ens enganyem: La Vanguardia, per molt en català que editi, seguirà essent La Vanguardia. Tingueu-ho ben present.
Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com
Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.
Des de la Mediterrània 
Jo crec que aquest moviment el fan perquè les vendes d’aquest diari deuen d’estar caient de manera fulminant des de fa molt de temps i deuen pensar que, com a mal menor, si algunes persones el comencen a comprar perquè està en català, potser això els esmorteeixi el cop. De fet, “El Periódico” va augmentar les vendes globals en treure l’edició en català.
Estic d’acord amb tu, Oriol, encara que “La Vanguardia”, ara per ara, té una subscripció que ja la voldrien molts; cada dia, a cada seient dels trens de Rodalies i dels trens del FGC hi ha un “La Vanguardia”, i aquesta subscripció la paguem tots els catalans amb diners públics de la Generalitat.
Podrien invertir en disseny. En aquest tema són La Rereguarda
Tota la raó bixo, crec que ni que li canviin el nom, van tard.