Diumenge va morir la Muriel Casals. No va poder recuperar-se de les ferides que li va causar un accident amb una bicicleta. Descansi en pau. La “revolució dels somriures” ha perdut un dels seus grans somriures, però esperem que no…
Arxiu del Blog
Terroristes del pedal
Sempre intento ser respectuós amb tothom (tot i escriure des del diabòlic i malvat anonimat, sí). Evidentment, és molt més fàcil ser respectuós si el respecte és mutu i no només unidireccional. Tanmateix, confesso que quan no és així i…
Arxivat a Cultura i Societat
De titelles i masclistes inconscients
Bon dia. Els parlo des d’una ment influïda per una societat patriarcal. I me n’adono, eh? I miro de corregir-ho tan bonament com puc. Però per a les persones que no volem ser masclistes, el pitjor és allò que en…
Arxivat a Cultura i Societat
Decepció
Tinc la immensa sort que el 27 de setembre no vaig aconsellar cap independentista sobre què (o qui, vist on som) havia de votar. Vaig explicar què votaria i per què ho votaria quan m’ho van preguntar, òbviament, però afortunadament…
Per què votaré i qui votaré el #20D
Les catalanetes i catalanets separatistes, semper fidelis al nostre tarannà, ja ens hem esbatussat per dirimir a veure què cony hem de fer el 20D. Cal enviar algú al Congreso i al Senado, havent iniciat ja la desconnexió? A qui…
Vagin tots a cagar a la via
Mas Sí. Mas No. Ah, l’etern debat. El debat interminable que tanta passió genera. I tanta pressió. Sobretot la que exerceixen els més nombrosos contra els que ho són menys, per tal d’aconseguir doblegar-los la voluntat, la paraula i l’essència.…
Indiscretament alçats
Com que, segons sembla, tot allò de la “discreció” i del “deixem-los negociar” ja s’ha acabat, jo també voldria dir-hi la meva, si no els fa res. Perquè resulta que la CUP ha assegurat (una vegada més), ara a la…
75 anys
Els lectors i lectores més veterans recordaran segurament que cada any, des que vaig començar el 2008, m’agrada publicar un apunt a tall de recordatori en aquesta data tan assenyalada. El 15 d’octubre. Perquè el 15 d’octubre de 1940 l’Estat…
Com ho farem?
El 27S m’ha deixat un regust amargament agredolç. Cony, quin contrast de sabors, oi? I sense estrelles Michelin. Potser és que m’havia emocionat massa amb el tema, potser és que en el fons sempre he estat un il·lús, però jo…
Arxivat a Cultura i Societat
Sobre el primer assalt d’anit
Vaig trobar interessantíssim el debat d’ahir a la nit a Can Godó entre els representants de set de les forces polítiques que presenten candidatura per al 27S. No seria pas difícil rebatre alguns dels puerils arguments anti-independència que vam poder…
Des de la Mediterrània 