A Serbian Film, pel que he pogut llegir, és una pel·lícula repugnant que mai no penso veure. Hi apareixen violacions de nounats i cruels escenes de sexe amb menors, entre altres aberracions que només una ment extremadament malalta podria parir. Al Festival de Sitges, on es va exhibir, ho tenien ben clar, per això és veu que van parar especial atenció en que a la sala no hi entrés cap menor d’edat. No van voler ocultar, doncs, que allò era una barbaritat.
Per a no perdre el nord, cal destacar que malgrat la repugnància de les escenes d’aquest film, evidentment, no deixa de ser ficció. Una mentida, una farsa, un no-res. Això mateix va exigir que se signés, davant notari, el laboratori hongarès on varen fer les còpies. Per fer la pel·lícula, doncs, no s’hi va maltractar cap criatura ni se la va exposar a cap situació violenta o sexual. Ho podeu llegir al diari Ara.
A Serbian Film és, per tant, una pel·lícula amb escenes aberrants que segurament enalteix la depravació de la ment humana. Totalment criticable, rebutjable i censurable des d’un punt de vista ètic, òbviament, però en el moment en què hom hi vol immiscir la legalitat com a font de censura, tenim un greu problema. Perquè aquest film és potser el que mostra unes imatges més cruentes i un argument més directe sobre aquests temes. D’acord. Però no és l’únic en què hi apareixen menors en situacions violentes. I repeteixo: no deixa de ser ficció. De tota manera, tot i conèixer aquest extrem, la fiscalia ha decidit tirar pel dret i imputar el director del Festival de Sitges per “programar pornografia infantil”. Certament desconcertant.
Per tot això, em pregunto: què passarà, ara? La fiscalia intervindrà contra totes les pel·lícules on hi aparegui un menor en situacions desagradables? Perquè si ho fa amb una ho haurà de fer amb totes, dic jo. No crec que sigui exagerat afirmar que si finalment ho acaba fent, amb una o amb totes, la situació podrà ser batejada amb una paraula que la definirà a la perfecció: censura. És l’Estat qui ha de decidir el que la ciutadania pot o no pot veure al cinema? En fi, de moment ja són ells qui decideixen quins canals de televisió es poden veure segons on. Ens han agafat la mà i ja tiren braç amunt. Continuo pensant que d’això potser en poden dir democràcia, però no cal ser massa espavilat per adonar-se que no ho és.
Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com
Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.
Des de la Mediterrània 
100 per cent d’acord. Molt bon post. Som més papistes que el Papa.
Em sembla que la fiscalia ens mostra sovint una mà massa llarga. El més preocupant és, però, que molts li segueixen la veta. No sé pas com acabarem, tots plegats.
De censura per part de l’Estat n’hi ha i n’hi ha hagut des de fa segles, el que canvia és el grau i el tipus de coses que es censuren.