En l’època que Frederic Pujulà escrivia “Homes artificials”, el 1912, la majoria d’edat legal era situada, segons diferents legislacions i circumstàncies, entre 20 i 25 anys. Així doncs, quan el doctor Pericard ja ha fet nàixer els dotze nadons artificials, dels quals en sobreviuen onze, fa càlculs d’esperar 20-25 anys per veure’ls adults. Però el doctor Pericard, encara que ja té mig embastada la vitalitat eterna, no és disposat a esperar tant de temps. El doctor Pericard ha reeixit prèviament en l’acceleració dels ritmes biològics, i confia en poder aplicar aquestes tècniques en la maduració dels onze nadons artificials. Quins són els instruments per aconseguir aquesta acceleració de la maduresa? Pericard esmenta: “injeccions hipodèrmiques de caldos cel·lulars”, “inoculació arterial d’hemoglobina tractada al gresol a deu mil quilograms de pressió per cèl·lula”, “aplicació dels subjectes a una pressió negativa”. El principi de Pericard és simple. L’hemoglobina sotmesa a altes pressions agafa un poder madurador directament proporcional a la pressió. Així doncs, una alta pressió correspon a una pressió normal acumulada de 25 anys, genera una hemoglobina maduradora prou potent per convertir els nadons artificials en homes adults. Homes? Pericard aclareix que utilitza la denominació “homes” en el sentit genèric, en el mateix sentit etimològic de “Mensch” o de “man” o d’“homo” o d’“anthropos”. En els darrers dos mil anys, aquestes denominacions, bé germàniques, romàniques o gregues, s’han masculinitzat. L’homo llatí inclou tots dos sexes, el man germànic serveix tant per la woman com pel wereman. Pericard ha volgut que els seus homes artificials siguin “asexuals”, que no siguin ni mascles ni femelles, i que siguin neutres, amb la neutralitat pròpia de l’article alemany das.
Zeta i el bon burgès
Zeta és el sisè home artificial. El seu naixement és accidental, i el doctor Pericard ha d’emprar mitjans traumàtics per extreure’l de la campana. Això és degut al gran volum corporal de Zeta. Tot i amb tot, Zeta sobreviu i, mitjançant la tècnica descrita, assoleix la maduresa dels 25 anys en un tres i no res.
Pujulà construeix en Zeta el paradigma de la burgesia. De quina burgesia? D’aquella burgesia que la pagesia del camp i la menestralia de la ciutat ha dit “feina de burgès, menjar, jeure i no fer res”. Zeta és, doncs, una “mena de bon burgès”. Zeta es fa burgès, d’entrada, mitjançant una abstinència “acumulativa”. A diferència dels seus companyons, Zeta malda per adquirir coses, no pas per consumir-les, sinó per guardar-les. S’està, doncs, de menjar les tasses de brou que reparteix el doctor Pericard per iniciar un petit tresor.
Gamma, el comerciant, és conscient d’aquesta acumulació, i en vol treure profit. Per això, compra a Iota, l’artista, un dibuix a llapis, a canvi d’una tassa de brou. I la idea de Gamma és ara revendre el dibuix a Zeta a canvi de dues tasses de brou. Zeta, desconeixedor del valor d’intercanvi del dibuix, hauria estat a punt de fer el tracte, si no s’hagués barrejat Delta, el crític. Zeta s’absté, doncs, de la compra, després dels dubtes plantejats per Delta, i es retira de l’escena, mentre Delta, Iota i Gamma s’esbatussen de valent.
Mentre Gamma encarna la petita burgesia esforçada i enderiada, Zeta encara una burgesia bon vivant i desenfeinada. Pujulà aprofita Zeta per descriure la burgesia industrial barcelonina de començament del segle XX. Viu en una contradicció, la que va a missa sense creure-hi, la que segueix la moral jueva de l’enriquiment però després diu mal dels jueus, la que es fa passar per sàvia sense ésser-ho, la que considera trist bromejar, la que considera ridícula la tristesa, la que fa conferència sobre tot allò que no sap, o la que posa faldilles a les cames de les taules per moralitat, o la que té la dèria de parlar bé el castellà, o la que admira les virtuts de la guerra mentre resta esclava del comerç. Zeta és, doncs, un burgès conservador (“progressivament reaccionari i hermèticament conservador”), del qual Pujulà pot dir tota mena de penjaments. Perquè, al capdavall, què vol conservar Zeta? El doctor Pericard proposa a Zeta que, si més no, sigui viciós, i elevi a virtut al vici, perquè el balafiament de Zeta “en modistes i argenters, i teatres i viles”. És clar que prendre aquest curs, pot dur Zeta al robatori. En resum, el doctor Pericard vol treure Zeta de la inactivitat que deriva d’una vida burgesa… Zeta accedeix i anuncia una fatal decisió: “faré política!”.
Dídac López
Des de la Mediterrània 