Arxiu del Blog

Clima i distribució geogràfica del cirerer d’arboç a Portugal: passat i futur (Fitogeografia mediterrània, 02/2019)

Cada estiu, i de vegades més enllà de l’estiu, arriben notícies de paorosos incendis forestals a Portugal. Deixant de banda altres factors, s’assenyala un canvi climàtic caracteritzat per unes temperatures elevades i una reducció de la precipitació. Això condueix a

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Estudien a Pulla la prevalença d’anisàkids en peixos i cefalòpodes salvatges i llobarros i orades de piscifactoria (Nematodologia mediterrània, 01/2019)

Els nematodes de les famílies Anisakidae i Raphidascarididae són organismes paràsits, amb un cicle vital que passa a través de la cadena alimentària d’hostes intermediaris (crustacis eufausíids i copèpodes) i paratènics (peixos i cefalòpodes), fins als hostes definitius, que són

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La diversitat genètica del ciprínid ródeus (Zoogenètica mediterrània, 52/2018)

Rhodeus amarus (Bloch, 1782) és un peix de la família dels ciprínids. Viu en les conques fluvials d’Europa des del Roina fins al Neva. Fet i fet, Marcus Elieser Bloch el va classificar el 1782 com a “Cyprinus amarus”. Fou

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La caracterització agronòmica i bioquímica de la murtra silvestre de Sicília (Fitoquímica mediterrània, 51/2018)

La revista “Chemistry and Biodiversity” es dedica a difondre la recerca química i biològica sobre “el funcionament de la natura a nivell molecular”. Aquesta setmana publiquen un article del grup de Giuseppe Ruberto, de l’Institut de Química Biomolecular de Catània,

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Productivitat agrícola potencial i assentaments humans en lo País d’Ais de Provença durant l’Holocè (Paleoagronomia mediterrània, 50/2018)

Daniel A. Contreras és defineix com un “geoarqueòleg antropològic interessat en les interaccions humà-ambient”, particularment interessat en els “components antropogènics de paisatges dinàmics i de canvi ambiental”. És professor ajudant al Departament d’Antropologia de la Universitat de Mayrland. Ha fet

Arxivat a Cultura i Societat

Diferents nivells d’ingesta de carn no modifiquen la percepció de benestar en adoptar una dieta mediterrània (Nutrició mediterrània, 49/2018)

La reducció de la ingesta de carn vermella és recomanat habitualment a persones amb sobrepès o obesitat i, de manera general, a la població amb dietes “occidentalitzades”. Així doncs, el trànsit a una “dieta mediterrània” inclou una reducció d’aquesta ingesta.

Arxivat a Ciència i Tecnologia

El fenotip de la papallona blanqueta ‘Pieris napi’ com a biomarcador de la vulnerabilitat dels insectes al canvi global (Ecologia mediterrània, 48/2018)

En més d’una ocasió hem parlat de treballs de recerca del grup de Josep Peñuelas, de la Unitat d’Ecologia Global de la Universitat Autònoma de Barcelona. Així fa un parell d’anys comentàvem l’avaluació que feien Campioli et al. dels mètodes

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Investiguen el potencial del fàrmac EAPB0503 com a agent contra la leishmaniosi cutània (Parasitologia mediterrània, 47/2018)

La leishmaniosi cutània és considerada per la Organització Mundial de la Salut com una de les malalties negligides de difusió més incontrolada. Es tracta d’una infecció parasitària, produïda pel protozou Leishmania, i transmesa a través de mosquits del gènere Phlebotomus.

Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’impacte de la dieta mediterrània sobre les vies metabòliques lipídiques en una subcohort de PREDIMED (Lipidologia mediterrània, 46/2018)

En aquestes planes ens hem ocupat en més d’una ocasió de PREDIMED, el més gran assaig de prevenció primària sobre una intervenció promotora de la dieta mediterrània. En l’assaig hi participaren 7.447 persones residents a Espanya. S’hi demostrà que la

Arxivat a Ciència i Tecnologia

‘Ooencyrtus zoeae’ i ‘O. mevalbelus’: dues espècies d’himenòpters parasitoids de nova descripció (Entomologia mediterrània, 45/ 2018)

La setmana passada en comentar uns resultats esperançadors de Ahmad et al. sobre l’aplicació de la tècnica d’introducció de mascles estèrils per combatre plagues de la mosca de l’oliva esmentàvem de volada el fet que contra aquesta plaga també s’ha

Arxivat a Ciència i Tecnologia