Arxiu del Blog

La morfometria testicular del porc bísaro mostra una pubertat precoç a 15-19 setmanes (Zootècnia mediterrània, 39/2020)

El porc bísaro és una raça autòctona del nord de Portugal, que ha estat objecte d’un intens programa de recuperació, amb explotacions a la regió de Tras-os-Montes, però també algunes d’escampades per les regions del Minho, Douro Litoral i Beria

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els al·lergògens responsables de la reacció anafilàctica a la picada de la vespa velutina (Al·lergologia mediterrània, 38/2020)

En el llenguatge popular, el nom de vespa s’estén a tot un ventall d’insectes himenòpters apòcrits. Hom entén principalment les espècies eusocials que construeixen vespers i que tenen una coloració aposemàtica negre i groga que s’acompanya d’un fibló. Les més

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Microplàstics superficials a la Badia de Bizerta (Ecologia mediterrània, 37/2020)

Encara que sovint se li diu “llac” (بحيرة بنزرت), la Badia de Bizerta comunica amb la Mar Mediterrània per un canal de 7 quilòmetres, mentre que també ho fa amb el llac Ichkeul pel canal de l’oued Tinja. Com que

Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’efecte de la identitat de veïnat en el creixement i supervivència vegetals a sequeres recurrents (Ecologia mediterrània, 36/2020)

La setmana passada comentàvem fins a quin punt l’herba de llunetes Biscutella didyma pot adaptar-se a una restricció severa de la pluja d’acord amb un experiment de 10 anys de Katja Tielbörger. Per bé que en aquest experiment, el subjecte

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Un experiment de deu anys sobre la capacitat d’adaptació de ‘Biscutella didyma’ a la sequera (Botànica mediterrània, 35/2020)

Deu anys de recerca és un període certament llarg si atenem a la durada de la majoria de projectes. En aquestes planes hem vist alguna vegada experiments agronòmics de durada oberta, que ja compten amb més d’un parell de dècades.

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Canvi climàtic i fragmentació fluvial en la dispersió d’espècies invasores de peixos al riu Ebre (Ictiologia mediterrània, 34/2020)

Possiblement el canvi més substancial que ha viscut el riu Ebre en el darrer segle ha estat la pèrdua de connectivitat o fragmentació arran de la construcció de grans embassaments i altres infrastructures. Un altre canvi és representat per tota

Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’espondilitis anquilosant en la febre mediterrània familiar (Medicina mediterrània, 32/2020)

La febre mediterrània familiar (FMF) és una malaltia autoinflamatòria que deriva d’una alteració congènita del metabolisme, com ara una mutació en el gen de la pirina o marenostrina, un regulador del sistema immunitari. Apareix habitualment en forma d’episodis recurrents de

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Processos selectius en dues espècies simpàtrides de llavió: Symphodus tinca i S. ocellatus (Genòmica mediterrània, 31/2020)

El gènere Symphodus (Rafinesque, 1810) pertany a l’ordre dels Perciformes i a la família dels làbrids. A la Mediterrània Occidental, hi trobem diferents espècies d’aquest gènere, entre elles Symphodus ocellatus (Forsskål, 1775) i Symphodus tinca (Linnaeus, 1758), que reben noms

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Infants amb baixa adhesió a la dieta mediterrània consumeixen més quantitat d’aliments ultra-processats (Nutrició mediterrània, 30/2020)

El projecte SENDO és una cohort pediàtrica espanyola, prospectiva i dinàmica, que recruta infants entre 4 i 6 anys. Entre les dades recollides hi ha les que fan referència a l’alimentació. La nutricionista Bárbara Rafael Santos da Rocha, del Departament

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La sangonera ‘Placobdella costata’ i la tortuga de rierol ‘Mauremys leprosa’ en ecosistemes aquàtics del Marroc (Parasitologia mediterrània, 29/2020)

Placobdella costata (Müller, 1846) ha estat considerada clàssicament com una sangonera específica de la tortuga d’estany Emys orbicularis (Linnaeus, 1758). E. orbicularis es troba distribuïda pel sud i centre d’Europa, per l’Àsia Occidental i pel nord d’Àfrica. Ara bé, P.

Arxivat a Ciència i Tecnologia