Arxiu del Blog

Diferents nivells d’ingesta de carn no modifiquen la percepció de benestar en adoptar una dieta mediterrània (Nutrició mediterrània, 49/2018)

La reducció de la ingesta de carn vermella és recomanat habitualment a persones amb sobrepès o obesitat i, de manera general, a la població amb dietes “occidentalitzades”. Així doncs, el trànsit a una “dieta mediterrània” inclou una reducció d’aquesta ingesta.

Arxivat a Ciència i Tecnologia

El fenotip de la papallona blanqueta ‘Pieris napi’ com a biomarcador de la vulnerabilitat dels insectes al canvi global (Ecologia mediterrània, 48/2018)

En més d’una ocasió hem parlat de treballs de recerca del grup de Josep Peñuelas, de la Unitat d’Ecologia Global de la Universitat Autònoma de Barcelona. Així fa un parell d’anys comentàvem l’avaluació que feien Campioli et al. dels mètodes

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Investiguen el potencial del fàrmac EAPB0503 com a agent contra la leishmaniosi cutània (Parasitologia mediterrània, 47/2018)

La leishmaniosi cutània és considerada per la Organització Mundial de la Salut com una de les malalties negligides de difusió més incontrolada. Es tracta d’una infecció parasitària, produïda pel protozou Leishmania, i transmesa a través de mosquits del gènere Phlebotomus.

Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’impacte de la dieta mediterrània sobre les vies metabòliques lipídiques en una subcohort de PREDIMED (Lipidologia mediterrània, 46/2018)

En aquestes planes ens hem ocupat en més d’una ocasió de PREDIMED, el més gran assaig de prevenció primària sobre una intervenció promotora de la dieta mediterrània. En l’assaig hi participaren 7.447 persones residents a Espanya. S’hi demostrà que la

Arxivat a Ciència i Tecnologia

‘Ooencyrtus zoeae’ i ‘O. mevalbelus’: dues espècies d’himenòpters parasitoids de nova descripció (Entomologia mediterrània, 45/ 2018)

La setmana passada en comentar uns resultats esperançadors de Ahmad et al. sobre l’aplicació de la tècnica d’introducció de mascles estèrils per combatre plagues de la mosca de l’oliva esmentàvem de volada el fet que contra aquesta plaga també s’ha

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La compatibilitat d’aparellament de la mosca de l’oliva: quatre poblacions salvatges i una híbrida de laboratori s’encreuen sense barreres (Entomologia mediterrània, 44/ 2018)

El mes d’agost comentàvem una recerca d’Aumann et al. sobre l’aplicació del mecanisme de reparació dirigit per homologia CRISPR-Cas com a mètode d’edició genètica en la mosca mediterrània de la fruita (Ceratitis capitata). Aumann et al. volen utilitzar l’edició genètica

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Cards, penques i carxofes: l’estructura genètica de l’espècie ‘Cynara cardunculus’ (Fitogenètica mediterrània, 43/2018)

L’any passat vam parlar de carxofes, fent referència el mes d’abril de l’activitat hipolipemiant d’extractes de les seves fulls segons Sahebkar et al. i el mes de juliol de formes alternatives de cultiu segons Spanu et al.. En un cas

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Les tioredoxines en la resposta metabòlica de les plantes a la sequera (Fisiologia mediterrània, 42/2018)

Enguany és el 75è aniversari de la proposta de Friedrich Laibach (1885-1967), director de l’Institut Botànic de la Universitat de Frankfurt, de l’ús d’Arabidopsis thaliana, una modesta brassicàcia, com a organisme model en la biologia vegetal. Laibach, de fet, ja

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La resposta immunitària insuficient del musclo mediterrani a la infecció amb ‘Vibrio coralliilyticus’ (Immunologia mediterrània, 41/2018)

El bacteri Vibrio coralliilyticus fou descrit com el patogen causant d’una històlisi del corall Pocillipora damicornis. La seva infecció és dependent de temperatura, i constitueix un patogen emergent alarmant per als esculls coral·lins de l’Indo-Pacífic. Però no tan sols pot

Arxivat a Ciència i Tecnologia

El microbioma de la glàndula mamària difereix en macaques segons si s’alimenten amb una dieta mediterrània o una d’occidental (Nutrició mediterrània, 40/2018)

Com en altres compartiments del cos, la glàndula mamària és colonitzada per un microbioma específic. Diferents grups de recerca s’han interessat particularment per la relació entre el microbioma de glàndula mamària i el càncer de mama, particularment pel fet que

Arxivat a Ciència i Tecnologia