Arxiu del Bloc

Llum i creixement en poblacions naturals de bacteris fototròfics anoxigènics aeròbics (Microbiologia mediterrània, 21/2017)

El metabolisme fototròfic permet l’ús de l’energia lluminosa per a la realització de diferents funcions cel·lulars. Els organismes fotosintètics aprofiten aquesta energia lluminosa, adequadament convertida en energia metabòlica, per a la síntesi neta de matèria orgànica a partir de diòxid

Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’evolució d’un matoll en condicions d’escalfament nocturn i disminució de precipitacions (Fitosociologia mediterrània, 20/2017)

Els models climàtics prediuen que els ecosistemes mediterranis semiàrids patiran encara més la limitació d’aigua degut a una major recurrència de les sequeres, unida a un augment de la temperatura mitjana, particularment de la temperatura mitjana nocturna. És sota aquesta

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La diversitat serològica dels pneumococs que provoquen malaltia invasiva en infants (Microbiologia mediterrània, 19/2017)

El pneumococ (Streptococcus pneumoniae) fou ja identificat en el 1886 com el microorganisme causant d’una bona proporció de les infeccions pulmonars (pneumònies). No obstant aquest bacteri també pot produir infeccions en vies respiratòries altes (bronquitis, rinitis, sinusitis aguda) i en

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La dieta mediterrània i la incidència de la cirurgia de cataracta: el PREDIMED no hi troba efecte (Nutrició mediterrània, 18/2017)

En dos números anteriors ja hem parlat de recerques derivades de l’estudi PREDIMED (“Prevenció amb Dieta Mediterrània”). En el número 36/2016, veiem com Sureda et al. (2016) trobaven que una dieta mediterrània suplementada amb oli d’oliva verge i fruits secs

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La història evolutiva de les gramínies del gènere “Anthoxanthum” (Botànica mediterrània, 17/2017)

Sota el gènere Anthoxanthum, Linné va classificar tota una sèrie de gramínies silvestres de primavera. Aquest gènere el trobem en climes diversos, temperats i subtropicals, del Vell Món i, de manera introduïda, en llocs d’Austràlia, Nova Zelanda i Amèriques. En

Arxivat a Ciència i Tecnologia

El microbioma associat a tempestes de sorra a la Mediterrània Oriental (Aerobiologia mediterrània, 16/2017)

L’aerobiologia estudia les partícules transportades passivament per l’aire que tenen un origen biològic: bacteris, espores, grans de pol·len, etc. L’aire és medi de dispersió per un ample rang de microorganismes. La càrrega microbiana de l’aire s’associa majoritàriament amb la fracció

Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’aclimatació xilèmica en les poblacions meridionals del roure de fulla grossa (Dendrofisiologia mediterrània, 15/2017)

El roure de fulla grossa (Quercus petraea) és considerat l’arbre nacional del País de Gal·les. L’exemplar més antic conegut, el roure de Pontfadog, a la Vall de Ceiriog (Wrexham) fou abatut per una paorosa ventada el 18 d’abril del 2013.

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La formació de biofilms sobre substrats artificials (Microbiologia mediterrània, 14/2017)

Una biopel·lícula o biofilm és una comunitat microbiana adherida a una superfície a través d’una matriu polimèrica autodesenvolupada que, alhora, estructura aquesta comunitat. En el medi marí, la superfície d’objectes que hi ha caigut recentment és susceptible de colonització microbiana.

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La febre botonosa mediterrània a l’Espanya contemporània (Epidemiologia mediterrània, 13/2017)

En el 1910, A. Conor i A. Bruch descrivien, a partir d’anys d’experiència a Tunis, una febre eruptiva, que sospitaven que podia ser una peculiaritat de la regió. Charles Nicolle (1866-1936), director de l’Institut Pasteur de Tunis (i Premi Nobel

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Evolució geomorfològica de la Barranca de los Pinos (Orejana, Segovia) (Geomorfologia mediterrània, 12/2017)

Les terres ermes (badlands) i els escorrancs o aragalls són àrees sotmeses a una forta erosió i que, en conseqüència, tenen una ràpida evolució geomorfològica. Un grup d’investigadors encapçalats per J. A. Ballesteros Cánovas, de l’Institut de Ciències Ambientals de

Arxivat a Ciència i Tecnologia