Arxiu del Bloc

La fecunditat del faig: mida de l’arbre i densitat de la fageda (Ecologia mediterrània, 25/2018)

El faig comú (Fagus sylvatica) és un dels arbres europeus més emblemàtics. El trobem des del sud d’Escandinàvia fins el nord de Sicília, des d’alguns punts de l’Espanya central fins a alguns indrets de la riba de la Mar Negra.

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Un cicle climàtic de 1860 anys per explicar fluctuacions dels boscos tirrènics durant l’actual període interglacial (Climatologia mediterrània, 24/2018)

L’holocè és definit com l’època geològica actual (etimològicament vol dir “completament recent”). D’acord amb la Comissió Internacional d’Estratigrafia, aquest època comença fa 11.700 anys. Paleoclimatològicament s’identifica amb el MIS-1, que al seu torn coincideix amb l’actual període càlid o interglacial,

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La genètica de poblacions de “Centaurea filiformis”, un angelet endèmic de Sardenya (Fitogenètica mediterrània, 23/2018)

L’especiació o aparició d’una nova espècie a partir d’una de preexistent es manifesta a nivell genètic en l’existència d’una barrera que dificulta el flux genètic entre la nova espècie i l’anterior. Aquest aïllament genètic és el resultat qualitatiu d’un procés

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La càrrega microbiana en els sistemes d’aire condicionat: un estudi de camp a Sacramento i a Connecticut (Microbiologia mediterrània, 22/2018)

S’acosta l’estiu a l’hemisferi nord. Les zones de clima mediterrani recorren en major o menor mesura als sistemes d’aire condicionat. Uns sistemes que passen gairebé desapercebuts excepte quan hi ha problemes, particularment problemes microbiològics. Certament, els constructors de sistemes els

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Cultivar fava sense llaurar: els resultats d’un experiment de 23 anys (Agronomia mediterrània, 21/2018)

El desembre passat comentàvem un estudi de Panagiotis Dalias i Damianos Neocleous sobre l’efecte de nitrogen en pràctiques agrícoles alternatives al monocultiu convencional de blat de Xipre. Era un experiment de camp realitzat durant vuit anys, i que contemplava tècniques

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La trampa isohídrica: un cercle viciós nutricional en espècies de pins amb un control estricte dels estomes (Fisiologia mediterrània, 20/2018)

Els cormòfits (o plantes superiors) són organismes homeohídrics, en el sentit que regulen el potencial d’aigua dels seus teixits. Aquesta regulació exigeix un control de les pèrdues d’aigua (i de les entrades). Una de les pèrdues d’aigua més importants es

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Mesures per reduir l’impacte del palangre en aus marines (Conservacionisme mediterrani, 19/2018)

La pesca amb palangre té un impacte sobre les poblacions d’aus marines. La mortalitat provocada pel palangre entre les baldrigues endèmiques de la Mediterrània (Calonectris diomedea, Puffinus mauretanicus, Puffinus yelkouan) és prou elevada. La dinàmica de la primera d’aquestes espècies

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els quatres segles més recents de la història hidrològica de la conca del riu Esperqueios (Hidrologia mediterrània, 18/2018)

El Cant setzè de la Ilíada és conegut com a Patroclia. Som en mig de la fase desllorigadora de la guerra de Troia. El guerrer aqueu més poderós, Aquil·les, cap dels mirmídons, enrabiat per l’arbitrarietat d’Agamèmnon s’ha declarat en vaga

Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’impacte de les descàrregues de la Planta de Tractament d’Aigües Residuals de Cortiou en la Badia de Marselha (Hidrodinàmica mediterrània, 17/2018)

Marselha és la principal ciutat i port d’Occitània. Si comptem tota l’àrea urbana, que inclou Ais, parlem de 1.700.000 habitants. Es troba entre les deu conurbacions més importants del litoral mediterrani. També és encara un important centre industrial. A Cortiou

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Arqueons com a probiòtics (Microbiologia mediterrània, 16/2018)

L’1 de juny del 1990, Woese et al. publicaven un article a la revista PNAS en el qual proposaven com a nivell fonamental per a una classificació sistemàtica basada en grups naturals de descendència la categoria taxonòmica de “domini”, i

Arxivat a Ciència i Tecnologia