Arxiu del Blog

Cinquanta anys de la tècnica de Bradford

El 7 de maig del 1976, avui just fa mig segle, el bioquímic Marion Mckinley Bradford (1946-2021) publicava a la revista Analytical Biochemistry un article que ha esdevingut un dels més citats en la bibliografia científica: ‘un mètode ràpid i

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La dinàmica procariòtica de la Mar Menor (Microbiologia mediterrània, 18/2026)

La Mar Menor de la Regió de Múrcia pateix des del 2015 una disrupció ecològica severa arran d’una explosió algal dominada pel cianobacteri Synechococcus, i manifestada en grans canvis en la composició del fitoplàncton eucariòtic. Ana María Cabello, del Instituto

Arxivat a Ciència i Tecnologia

El monitoratge metagenòmic estacional de llacs i llacunes (Microbiologia mediterrània, 17/2026)

Raffaella Sabatino és investigadora postdoctoral a l’Istituto di Ricerca Sulle Acque (IRSA), amb seu a Verbania. És interessada en l’establiment d’un monitoratge metagenòmica de la qualitat dels recursos hídrics. Què vol dir això? Podem veure’n un exemple en les anàlisis

Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’anàlisi de patrons alimentaris d’infants de 3 a 6 anys (Nutrició mediterrània, 16/2026)

El pediatra Berthold Koletzko és el fundador de la Stiftung Kindergesundheit, que promou la salut en la infantesa i l’adolescència d’acord amb l’evidència científica. És ben sabut, i ho hem reiterat en aquestes pàgines, que la dieta mediterrània s’associa amb

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La continuïtat genètica del solraig ver a través de l’Estret de Gibraltar (Zoologia mediterrània, 15/2026)

Chiara Gambardella treballa sobre l’ecologia de grans taurons pelàgics a l’Università Politecnica Delle Marche, d’Ancona, i a la Stazione Zoologica Anton Dohrn, de Messina. Ja va dedicar la tesi doctoral en part al solraig ver, marraix o salroig, de nom

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Dues espècies d’arna contra la noguera (Agronomia mediterrània, 15/2026)

Francesco Nugnes fa recerca sobre control integrat de plagues agroforestals d’insectes a l’Institut de Protecció Vegetal Sostenible (IPSP) de Portici. Des d’aquesta perspectiva s’ha ocupat de les plagues de lepidòpters dels cultius de noguera de l’Europa mediterrània, que són bàsicament

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Bacils de la sabkha tunisiana com a biocontrol fitosanitari (Microbiologia mediterrània, 13/2026)

La doctora Haifa Ben Gharsa, del Laboratori de Protecció i Millora dels Recursos Genètics de l’Oliva, de l’Institut de l’Olivera de Tunísia, treballa en el control microbiològic de malalties que afecten aquest i altres cultius mediterranis. En el marc de

Arxivat a Ciència i Tecnologia

El desenvolupament de l’estel de mar ‘Hacelia attenuata’ (Embriologia mediterrània, 12/2026)

El grup de recerca de Stefania Castagnetti al Laboratòri de Biologia del Desvolopament de Vilafranca de Mar estudia la mitosi i el procés de regulació de la formació del fus acromàtic. Ens pot semblar un aspecte de biologia fonamental, però

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Les alteracions del peix ciprínid ‘Squalius alburnoides’ davant d’espècies invasores (Ecologia mediterrània, 11/2026)

Marta C. Soares és investigadora en etologia i fisiologia de peixos, amb una atenció especialment posada en el mutualisme de la neteja. Ha liderat també una recerca sobre els canvis comportamentuals i fisiològics que pateix el peix ciprínid Squalius alburnoides

Arxivat a Ciència i Tecnologia

El manteniment del CCHFV en els ecosistemes ibèrics (Ecologia mediterrània, 10/2026)

CCHFV són les signes del virus de la febre hemorràgica crimeana-Congo, una zoonosi transmesa per paparres amb impacte en la salut pública. El concepte d’Una Sola Salut és ben pertinent en aquesta zoonosi, ja que el virus es manté en

Arxivat a Ciència i Tecnologia