Arxiu del Bloc

Sistemes connexionistes evolutius per modelitzar l’evapotranspiració diària de referència (Ecologia mediterrània, 32/2018)

En els ecosistemes mediterranis, les plantes han d’ajustar la necessitat de minimitzar la transpiració estomatal d’aigua, amb mantindre una conductància estomatal prou elevada com per garantir l’intercanvi de gasos necessari per a la fotosíntesi i la respiració (en vam veure

Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’impacte de la ingesta de petites quantitats de vomitoxina en rates Wistar: un estudi metabolòmic i microbiòmic (Nutrició mediterrània, 32/2018)

El desoxinivalenol és un epoxi sesquiterpenoide. Com a producte del metabolisme secundari de fongs comPertany al grup dels tricotecens, és sintetitzat per Gibberella zeae (=Fusarium graminearum) i altres espècies properes que parasiten gramínies. Els seus efectes tòxics fan que el

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La diversitat de llinatges patrilineals de Còrsega: testimoni de les migracions prehistòriques (Genètica mediterrània, 31/2018)

Hom suposa que la primera habitació de l’illa de Còrsega s’assoleix durant el Mesolític. En l’època glacial, el braç de mar que separava Còrsega del continent era més estret. Aquesta suposició té la base en un grapat de jaciments mesolítics

Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’edat, l’àrea geogràfica i el nivell educatiu com a factors principals del seguiment de la dieta mediterrània a Itàlia (Nutrició mediterrània, 29/2018)

La Secció d’Epidemiologia i Prevenció de l’Istituto Neurologico Mediterraneo (Neuromed), de Pozzilli, realitza projectes d’epidemiologia descriptiva i d’intervenció, amb especialment esment per als factors de risc i de prevenció, siguin genètics o adquirits, de les malalties càrdio-cerebro-vasculars, neurodegeneratives i tumorals.

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Les pèrdues de carboni i de nitrogen arran d’un incendi experimental de coberta arbustiva madura de l’Espanya Central (Ecologia mediterrània, 28/2018)

Els incendis forestals impliquen, pel que fa al cicle del carboni i del nitrogen, la mobilització d’aquests elements, amb l’entrada consegüent de gasos (CO2, NOx) a l’atmosfera. És obvi l’efecte de la combustió directa, però no ho és tant el

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Proteòmica i metagenòmica de les pintures rupestres de Valltorta (Arqueologia mediterrània, 27/2018)

L’octubre del 2016, comentàvem una recerca de Clodoaldo Roldán et al. sobre la caracterització química dels pigments rojos i grocs de les pintures rupestres de la Cova del Parpalló. El grup d’investigació de Clodoaldo Roldán i Sonia Murcia-Mascarós publica ara

Arxivat a Ciència i Tecnologia

El comportament piròfil dels escarabats ‘Protaetia morio’ i ‘P. oblonga’ (Ecologia mediterrània, 26/2018)

La relació entre el foc i els ecosistemes mediterranis és prou estreta com perquè tota una sèrie d’espècies vegetals s’hi hagin adaptat prou com perquè s’arribin a “beneficiar”, en termes d’abundància a llarg termini, del fet mateix del foc. Aquesta

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La fecunditat del faig: mida de l’arbre i densitat de la fageda (Ecologia mediterrània, 25/2018)

El faig comú (Fagus sylvatica) és un dels arbres europeus més emblemàtics. El trobem des del sud d’Escandinàvia fins el nord de Sicília, des d’alguns punts de l’Espanya central fins a alguns indrets de la riba de la Mar Negra.

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Un cicle climàtic de 1860 anys per explicar fluctuacions dels boscos tirrènics durant l’actual període interglacial (Climatologia mediterrània, 24/2018)

L’holocè és definit com l’època geològica actual (etimològicament vol dir “completament recent”). D’acord amb la Comissió Internacional d’Estratigrafia, aquest època comença fa 11.700 anys. Paleoclimatològicament s’identifica amb el MIS-1, que al seu torn coincideix amb l’actual període càlid o interglacial,

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La genètica de poblacions de “Centaurea filiformis”, un angelet endèmic de Sardenya (Fitogenètica mediterrània, 23/2018)

L’especiació o aparició d’una nova espècie a partir d’una de preexistent es manifesta a nivell genètic en l’existència d’una barrera que dificulta el flux genètic entre la nova espècie i l’anterior. Aquest aïllament genètic és el resultat qualitatiu d’un procés

Arxivat a Ciència i Tecnologia