Arxiu del Blog

La proteòmica de l’alzina (Analítica mediterrània, 22/2020)

Poques espècies són tan representatives de la Mediterrània com l’alzina. És l’espècie epònima de l’alzinar, tingut de vegades com el bosc mediterrani per excel·lència, i de la qual l’alzina participa de l’esclerofília (fulles endurides) com a estratègia per front a

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La importació de betum de la Mar Morta a la ciutat núbia d’Amara en el segle XIV a.C. (Arqueologia mediterrània, 21/2020)

En un article a Scientific Reports, Kate Fulcher, Rebecca Stacey i Neil Spencer, del British Museum reporten la presència de betum per primera vegada en objectes procedents de Núbia quan formava part de l’Imperi Nou d’Egipte, concretament a la ciutat

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Primers resultats d’ENE-COVID19: la prevalença d’IgG anti-SARS-CoV-2 és de vora el 5% a Espanya (Immunologia mediterrània, 20/2020)

L’actualitat mana, i hem de seguir aquesta setmana, com l’anterior, en l’àmbit de la serovirologia. I és que aquesta setmana s’ha fet públic el report preliminar de l’estudi nacional de sero-epidemiologia de la infecció per SARS-CoV-2 a España (ENE-COVID19). En

Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’absència de seropositius del virus de la peste des petits ruminants en 910 mostres del sud d’Espanya (Virologia mediterrània, 19/2020)

En plena pandèmia de la malaltia coronavírica-19 (covid-19) el sintagma “proves serològiques” s’ha fet habitual, tant per referir-se als tests de presència d’antígens virals com als tests de presència anticossos específics contra el virus. Si la tècnica d’elecció per al

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La susceptibilitat a l’ozó de líquens i molses és més elevada en condicions humides (Liquenologia mediterrània, 18/2020)

El verb grec λείχω (suco) és la que genera el terme λειχήν, que Teofrast fa servir per tota una sèrie de plantes no-vasculars, i que en la Història Natural de Plini s’adapta com a “lichen”. En la botànica moderna, hom

Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’efecte postnatal de l’exposició prenatal a contaminants atmosfèrics: resultats de la cohort INMA (Epidemiologia mediterrània, 17/2020)

L’any passat comentàvem una recerca sobre els efectes de l’exposició a la contaminació atmosfèrica durant la infantesa sobre les capacitats de memòria i atenció (Rivas et al., 2020). El mateix grup d’investigació de l’Institut de Salut Global de Barcelona ara

Arxivat a Ciència i Tecnologia

El declivi de les poblacions de molves (Ecologia mediterrània, 16/2020)

Les molves (Molva Lesueur, 1819) són peixos d’aigües fondes de distribució atlanto-mediterrània. Se’n reconeixen tres espècies, la molva comuna (Molva molva (Linnaeus, 1758)), la molva blava (Molva dypterigia (Pennant, 1784)) i la molva mediterrània o espanyola (Molva macrophthalma (Rafinesque, 1810)).

Arxivat a Ciència i Tecnologia

El ritme de creixement de les arrels de l’alzina i del roure de fulla petita (Dendrometria mediterrània, 15/2020)

La setmana passada parlàvem del perfil lipídic de l’estepa ladanífera, investigada per Jerónimo et al.. És natural que en un estudi d’aquesta mena només es tractessin les parts aèries de la planta que, al capdavall, són les que nodreixen ovelles

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els àcids grassos de l’estepa ladanífera (Fitoquímica mediterrània, 14/2020)

Els àcids grassos constitueixen el component central de la fracció lipídica (olis i greixos) de la matèria orgànica. Són àcids carboxílics amb una cadena hidrocarbonada que caracteritza cada àcid gras d’acord amb la mida i el nombre de dobles enllaços

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Activitat física i qualitat de vida en la menopausa de dones libaneses (Fisiologia mediterrània, 13/2020)

En els mamífers la capacitat reproductiva pateix una senescència paral·lela a la capacitat física general. No obstant, en algunes espècies la taxa de senescència reproductiva del sexe femení supera a la de l’envelliment somàtic, de forma que apareix una etapa

Arxivat a Ciència i Tecnologia