L’alè, és a dir l’aire exhalat, com una de les nostres excrecions, a més de servir per desfer-nos de residus del nostre metabolisme (principalment, el diòxid de carboni, CO2), conté informació sobre l’estat de la nostra digestió i de la…
Arxiu del Blog
La composició de l’alè segons si se segueix una dieta vegada o omnívora (Nutrició mediterrània, 03/2022)
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Dieta i risc de demència en l’Estudi Rotterdam (Nutrició mediterrània, 02/2022)
En diverses ocasions (26/2017, 05/2018, 13/2019 i 20/2021) hem comentat estudis que assenyalen que una bona adhesió a la dieta mediterrània s’associa a un millor manteniment de la funció cognitiva en edats avançades. La combinació entre la dieta mediterrània i…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
L’adhesió a l’alimentació tradicional dels emigrants grecs (Nutrició mediterrània, 01/2022)
L’Estudi de les Illes Mediterrànies (MEDIS) va arrencar el 15 de juny del 2005 amb la finalitat d’examinar la salut i la nutrició de la gent gran que viu a les illes de la Mediterrània. Durant més de quinze anys,…
Arxivat a Cultura i Societat
Compostos fenòlics antihelmíntics de plantes halotolerants (Bioquímica mediterrània, 51/2021)
Si la setmana passada parlàvem dels nematodes formadors d’agalles com un dels maldecaps de l’agricultura mundial, aquesta ho farem en relació als nematodes gastrointestinals en la ramaderia. L’impacte dels nematodes gastrointestinals de remugants en la producció ramadera empeny a dependre…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Reporten per primera vegada un nematode formador d’agalles en carxoferes dels Estats Units (Agronomia mediterrània, 50/2021)
Anteriorment, hem comentat que els cucs nematodes paràsits de plantes provoquen la pèrdua del 9% al 15% de les collites mundials (06/2021). Les pèrdues més oneroses les fan els nematodes formadors d’agalles a les arrels del gènere Meloidogyne (els ‘root-knot…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Els mosquits de basses de roca de Mallorca (Entomologia mediterrània, 49/2021)
Les basses de roca són un exemple d’estanys temporals que es formen en el litoral rocallós. Encara que sovint les associem a les basses mareals, també n’hi ha a la Mediterrània. L’origen marí d’aquestes basses ens poden fer pensar que…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Simulen el creixement de rouredes i fagedes del darrer terç del segle XXI (Silvicultura mediterrània, 48/2021)
En el decurs de les darreres setmanes s’han anat avançant els continguts del número de febrer del 2022 de la revista Science of The Total Environment. Entre els treballs inclosos hi ha l’article que corona la tesi doctoral de Louis…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
‘Brachinecta ferox’ i ‘Branchinecta orientalis’: diferenciació pleistocènica i superposició holocènica de dos crustacis (Zoologia mediterrània, 47/2021)
El cicle de períodes glacials i interglacials ha marcat la distribució de nombroses espècies de la regió Paleàrtica (l’hemisferi nord del Vell Món en termes biogeogràfics). En molts casos, durant una glaciació es produeix una restricció del rang de distribució,…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Factors de risc de la síndrome de l’ull sec (Oftalmologia mediterrània, 46/2021)
La inflamació simultània de la còrnia (queratitis) i de la conjuntiva (conjuntivitis) rep el nom de queratoconjuntivitis. La forma més freqüent de queratoconjuntivitis és la queratoconjuntivitis seca o síndrome de l’ull sec, en la qual hi ha inestabilitat en la…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Sis anys de dades de leishmaniosi cutània a Barcelona (Dermatologia mediterrània, 45/2021)
Una trentena d’espècies de Leishmania, gènere de protozous del grup dels tripanosomes, poden provocar en humans lesions cutànies, però a Espanya l’única espècie endèmica és L. (L.) infantum. En tot cas, les leishmànies són transmeses a humans per la picada…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Des de la Mediterrània 