Arxiu del Bloc

La vinya a Chianti fa 2200 anys (Agronomia mediterrània, 45/2017)

Entre el 2011 i el 2014, en el jaciment etrusc de Cetamura, en l’actual districte enològic de Chianti (província de Siena, Toscana), es feren excavacions en un pou de 33 metres fondària. Les condicions de l’indret permeteren recuperar restes botàniques

Arxivat a Cultura i Societat

Què és la dieta mediterrània?: Una metaanàlisi acumulativa d’estudis prospectius (Nutrició mediterrània, 45/2017)

En aquestes planes sovint parlem de la “dieta mediterrània”, un terme que no és absent de controvèrsia tan com a matèria de recerca com a tema d’interès popular. Miguel Ángel Martínez-González, del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública de

Arxivat a Ciència i Tecnologia

“Decennatherium rex”, un giràfid del Miocè descrit al jaciment del Cerro de los Batallones (Paleontologia mediterrània, 44/2017)

A “Philosophie Zoologique” (1809), Jean-Baptist Lamarck s’aturava en la “forma peculiar i mida de la girafa, la més alta dels mamífers, que viu en l’interior d’Àfrica en llocs on el sòl és gairebé àrid i estèril, de forma que es

Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’exposició a trihalometans en trenta-quatre dones joves de Kuwait i de Xipre (Toxicologia mediterrània, 43/2017)

Fa uns deus anys ens fèiem ressò a Les Set Edats de les estimacions sobre el grau d’exposició dels barcelonins a trihalometans a través de l’aigua de l’aixeta. Sota l’epígraf de trihalometà entren, començant pel cloroform (CHCl3) totes els derivats

Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’ADN metiltransferasa 3 en la resistència al fred de la mosca blanca del tabac (Entomologia mediterrània, 42/2017)

En el 1889, l’inspector d’agricultura grec Panagiotis Gennadius fou cridat a Agrinio, un dels centres tabaquers més importants de Grècia, per investigar una plaga que afectava les plantes de tabac. Gennadius identificà l’insecte responsable com una espècie desconeguda i va

Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’estudi Food4Me i la nutrició personalitzada segons hàbits personals i predisposicions genètiques (Nutrició mediterrània, 41/2017)

La revista científica Nutrients prepara un número especial sobre l’avaluació de la dieta mediterrània en la salut pública, contemplant aspectes com el sistemes de puntuació d’adhesió a l’alimentació mediterrània, els efectes sobre la malaltia crònica i les estratègies d’intervenció. Un

Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’adaptació de l’herba “Erythanthe cardinalista” a l’eixutesa (Botànica mediterrània, 40/2017)

La biologia evolutiva cerca oferir una explicació científica a l’adaptació local dels organismes, és a dir al fet que creixin i es reprodueixen bé en els llurs ambients natals, i que ho facin malament o no ho facin fora d’aquests

Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’angle de la mandíbula segons l’edat i el sexe: un estudi prospectiu en 266 subjectes (Antropometria mediterrània, 39/2017)

La cefalometria defineix el gònion com el punt inferior posterior de l’angle de la mandíbula, que per això rep el nom d’angle gonial. En l’angle gonial es troba el braç (ramus) ascendent de la mandíbula amb el seu cos. L’angle

Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’autofluorescència cutània en el diagnòstic de risc cardiovascular i diabètic en diverses poblacions humanes (Biofísica mediterrània, 38/2017)

El passat mes de novembre, amb motiu d’una recerca de Chilelli et al. sobre extractes vegetals parlàvem dels productes de glucosilació avançada (AGE en l’acrònim anglès) com a indicadors d’estrès oxidatiu. En aquella recerca, Chilelli et al. mesuraven els nivells

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La dinàmica molecular de l’oleuropeïna (Química mediterrània, 37/2017)

En caracteritzar l’oli d’oliva hom centra l’atenció en els àcids grassos que, en forma de triglicèrids, constitueixen el 98% de la massa. Així ho veiem per exemple el novembre passat en comentar una recerca de Oğraş et al. sobre l’oli

Arxivat a Ciència i Tecnologia