Arxiu del Blog

La irrigació deficitària regulada del cirerer n’afecta el creixement vegetatiu però no la funció reproductiva (Agronomia mediterrània, 03/2020)

Iruña va acollir entre el 26 i el 28 de juny de l’any passat la XXIII Reunión de la Sociedad Española de Fisiología Vegetal (SEFV) i el XVI Congresso Luso-Espanhol de Fisiologia Vegetal. La revista Plants, de Basilea, dedica un

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La diversitat morfològica del trèvol subterrani (Botànica mediterrània, 02/2020)

La variabilitat heretable dins d’una espècie és la matèria primera de l’evolució. Damunt de la diversitat genètica emergeix una diversitat morfològica, que pot conferir avantatges selectius diferenciats segons la diversitat ambiental. Dos investigadors del Centre for Plant Genetics and Breding,

Arxivat a Ciència i Tecnologia

El fototip cutani influeix més en el risc de càncer de pell que la dosi de radiació ultraviolada rebuda durant tota la vida (Dermatologia mediterrània, 01/2020)

Un lentigen és una hiperplàsia benigna de melanòcits que es manifesta en forma de petita taca pigmentada amb una vora ben definida. Hom reserva el terme “lentigen solar” per a les taques provocades per l’exposició a la llum ultraviolada, que

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La difusió potencial del virus hemorràgic Crimeà-Congo a la Mediterrània Occidental (Ecovirologia mediterrània, 52/2019)

El maig del 1944, conclogué reeixidament l’ofensiva soviètica per recuperar Crimea. Fou en aquest context que es declarà un brot epidèmic de febre hemorràgica. Es determinà llavors que l’agent infecciós era un virus transmès a partir de picades de paparres.

Arxivat a Ciència i Tecnologia

El corall vermell en el segrest de carboni (Zoologia mediterrània, 51/2019)

En el context dels canvis globals, quan parlem de les poblacions de corall vermell (Corallium rubrum) de la Mediterrània Nord-Occidental ho fem sovint des del punt de mira de les amenaces que suposen les captures directes, l’augment de la temperatura

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La diversitat de les poblacions naturals de castanyer bord a Grècia (Fitogenètica mediterrània, 50/2019)

Li diuen castanyer bord o castanyer agre, però també castanyer de mal de queixal o castanyer de cavall. Altres el precisen més dient-li “castanyer d’Índia blanc”. Però no és originari pas de l’Índia sinó de la Península Balcànica. Linné el

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La soca ISS155T serveix per descriure un nou gènere bacterià: ‘Thalassocella’ (Microbiologia mediterrània, 49/2019)

La Col·lecció Espanyola de Cultius Tipus (CECT) és un centre públic de recursos microbians que fa de dipositari i proveïdor de bacteris, arqueons, rents i fongs filamentosos. Fundada en Madrid, després d’haver passat per Salamanca i Bilbao, fou instal·lada en

Arxivat a Ciència i Tecnologia

El canal Kv1.1 promou la depressió homeostàtica de l’excitabilitat de les neurones piramidals CA1: un mecanisme de reducció de la interferència en la memòria (Neurobiologia mediterrània, 48/2019)

L’Institut de Neurobiologia de la Mediterranèa (INMED) és un centre compartit per l’INSERM i per la Universitat d’Ais-Marselha. En la seva recerca en neurociències ocupa un lloc central el concepte de plasticitat, tant referit a les sinapsis (les connexions entre

Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’adhesió a la dieta mediterrània en la població escolar de Cali (Nutrició mediterrània, 47/2019)

Hem vist diverses vegades com l’adhesió a la dieta mediterrània és estimada amb l’Índex de Qualitat de la Dieta Mediterrània (KIDMED). Aquest qüestionari inclou 16 qüestions de freqüència alimentària. Com passa amb tot qüestionari un punt cabdal és avaluar les

Arxivat a Altres

Extractes d’all com a inhibidors dels enzims alfa-amilasa, alfa-glucosidasa i lipasa (Fitoquímica mediterrània, 46/2019)

El terme ‘diabesitat’ s’utilitza en referència a la diabetis de tipus 2 que apareix associada a l’obesitat. De fet la majoria de persones amb diabetis de tipus 2 són obeses, i l’obesitat severa és un important factor de risc en

Arxivat a Ciència i Tecnologia