Arxiu del Blog

El ritme de creixement de les arrels de l’alzina i del roure de fulla petita (Dendrometria mediterrània, 15/2020)

La setmana passada parlàvem del perfil lipídic de l’estepa ladanífera, investigada per Jerónimo et al.. És natural que en un estudi d’aquesta mena només es tractessin les parts aèries de la planta que, al capdavall, són les que nodreixen ovelles

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els àcids grassos de l’estepa ladanífera (Fitoquímica mediterrània, 14/2020)

Els àcids grassos constitueixen el component central de la fracció lipídica (olis i greixos) de la matèria orgànica. Són àcids carboxílics amb una cadena hidrocarbonada que caracteritza cada àcid gras d’acord amb la mida i el nombre de dobles enllaços

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Activitat física i qualitat de vida en la menopausa de dones libaneses (Fisiologia mediterrània, 13/2020)

En els mamífers la capacitat reproductiva pateix una senescència paral·lela a la capacitat física general. No obstant, en algunes espècies la taxa de senescència reproductiva del sexe femení supera a la de l’envelliment somàtic, de forma que apareix una etapa

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La respiració de dos grans de raïm: la garnatxa i l’ull de llebre (Ecofisiologia mediterrània, 12/2020)

En aquestes pàgines parlem tot sovint de recerques sobre la petjada de carboni. En tractar de la petjada de carboni de cultius entren factors ecofisiològics, vinculats al bescanvi de gasos dels teixits vegetals. A la revista Physiologia Plantarum, investigadors del

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Més calor però més eixutesa: l’acció del canvi climàtic en l’activitat enzimàtica del sòl de màquies (Edafologia mediterrània, 11/2020)

Un dels efectes positius de la desacceleració econòmica associada a la pandèmia del coronavirus-2019 i a les mesures de contenció, mitigació i adaptació corresponents serà la reducció relativa en les emissions antropogèniques de gasos d’efecte hivernacle responsables del canvi climàtic.

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La petjada de carboni de la ramaderia bovina extensiva (Agronomia mediterrània, 10/2020)

D’acord amb un report de la FAO de l’any passat, les emissions totals de gasos amb efecte hivernacle atribuïdes a la ramaderia són de 7,1 gigatones d’equivalents de CO2 cada any, la qual cosa suposa un 14,5% de totes les

Arxivat a Ciència i Tecnologia

El portaempelt en l’aroma de la llimona (Fitoquímica mediterrània, 9/2020)

La revista Foods dedica un número especial a l’anàlisi de sabors i aromes com a eina de control de qualitat d’aliments. La sabor i aroma d’un aliment depèn de la presència i proporció de compostos volàtils com ara monoterpens, monoterpenoids,

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Aspectes proteòmics de la resposta a l’endotoxina bacteriana en la garota (Immunologia mediterrània, 08/2020)

Testimoni de la base comuna compartida pel sistema immunitari de les diferents divisions del Regne Animal és que el test que es fa per a la detecció i quantificació d’endotoxines bacterianes es basi en la resposta d’un extracte amebòcits del

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Identificació de l’origen de les garrofes a través d’anàlisi química (Quimiometria mediterrània, 07/2020)

La revista Metabolites dedica un número especial a metodologies i aplicacions de la metabolòmica. Si la genòmica és l’estudi agregat dels gens d’un organisme (o d’un ecosistema, fins i tot), la transcriptòmica és l’estudi agregat dels transcrits gènics (de l’ARN

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La diversitat del gènere Microcotyle, un cuc paràsit de les brànquies d’espàrids (Parasitologia mediterrània, 06/2020)

A la Mediterrània Occidental la família dels espàrids és representada per la boga (Boops boops), el pagell (Pagellus erythrinus), el calet (Pagellus acarne), el déntol (Dentex dentex) o el pagre (Pagrus pagrus). En les brànquies de totes aquestes espècies podem

Arxivat a Ciència i Tecnologia