Arxiu del Bloc

El microbioma associat a tempestes de sorra a la Mediterrània Oriental (Aerobiologia mediterrània, 16/2017)

L’aerobiologia estudia les partícules transportades passivament per l’aire que tenen un origen biològic: bacteris, espores, grans de pol·len, etc. L’aire és medi de dispersió per un ample rang de microorganismes. La càrrega microbiana de l’aire s’associa majoritàriament amb la fracció

Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’aclimatació xilèmica en les poblacions meridionals del roure de fulla grossa (Dendrofisiologia mediterrània, 15/2017)

El roure de fulla grossa (Quercus petraea) és considerat l’arbre nacional del País de Gal·les. L’exemplar més antic conegut, el roure de Pontfadog, a la Vall de Ceiriog (Wrexham) fou abatut per una paorosa ventada el 18 d’abril del 2013.

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La formació de biofilms sobre substrats artificials (Microbiologia mediterrània, 14/2017)

Una biopel·lícula o biofilm és una comunitat microbiana adherida a una superfície a través d’una matriu polimèrica autodesenvolupada que, alhora, estructura aquesta comunitat. En el medi marí, la superfície d’objectes que hi ha caigut recentment és susceptible de colonització microbiana.

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La febre botonosa mediterrània a l’Espanya contemporània (Epidemiologia mediterrània, 13/2017)

En el 1910, A. Conor i A. Bruch descrivien, a partir d’anys d’experiència a Tunis, una febre eruptiva, que sospitaven que podia ser una peculiaritat de la regió. Charles Nicolle (1866-1936), director de l’Institut Pasteur de Tunis (i Premi Nobel

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Evolució geomorfològica de la Barranca de los Pinos (Orejana, Segovia) (Geomorfologia mediterrània, 12/2017)

Les terres ermes (badlands) i els escorrancs o aragalls són àrees sotmeses a una forta erosió i que, en conseqüència, tenen una ràpida evolució geomorfològica. Un grup d’investigadors encapçalats per J. A. Ballesteros Cánovas, de l’Institut de Ciències Ambientals de

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Temperatura ambiental i mida corporal dels peixos de la Mediterrània (Ecologia mediterrània, 11/2017)

En termes generals, en espècies poiquilotèrmiques o ectotèrmiques, en les quals la temperatura corporal varia segons la temperatura ambiental, hi ha una relació inversa entre aquesta temperatura ambiental i la mida corporal. Així, dins d’una mateixa espècie i amb totes

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La presència de peròxid d’hidrogen més enllà de la zona fòtica (Oceanoquímica mediterrània, 10/2017)

La presència de peròxid d’hidrogen (H2O2) en els oceans s’explica per processos fotoquímics. Tot i amb tot, en les aigües abissals, per sota de zona a on arriba la llum solar, les concentracions de H2O2 persisteixen, assolint valors de l’ordre

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La temperatura ambiental i la fenologia de poblacions ibèriques de “Arabidopsis thaliana” (Fitofisiologia mediterrània, 9/2017)

Arabidopsis thaliana és tan sols una més, i no pas de les més abundants, entre les herbes crucíferes o brassicàcies que podem trobar entre la flora ruderal. Són més habituals les ravenisses blanques Diplotaxis erucoides i Raphanus raphanistrum, o la

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els híbrids de perovskita i nanotubs de carboni per a la construcció de fototransistors ambipolars d’alta detectivitat (Fotònica mediterrània, 8/2017)

La consecució de nous materials és una peça clau si hom vol millorar les prestacions de l’energia fotovoltaica. En general, aquests materials també tindrien aplicacions en altres àmbits de l’optoelectrònica. El procés de construcció de cèl·lules fotovoltaiques de cristalls de

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Un mètode d’extracció d’ARN d’alta qualitat per a larves pluteus de garota (Genètica mediterrània, 7/2017)

Paracentrotus lividus és l’espècie de garota o eriçó de mar de consum més habitual a Catalunya. És una espècie de distribució atlanto-mediterrània, que habita en fondàries no superiors a 20 metres, bé damunt de les roques o en praderies de

Arxivat a Ciència i Tecnologia