Arxiu del Bloc

La resposta immunitària insuficient del musclo mediterrani a la infecció amb ‘Vibrio coralliilyticus’ (Immunologia mediterrània, 41/2018)

El bacteri Vibrio coralliilyticus fou descrit com el patogen causant d’una històlisi del corall Pocillipora damicornis. La seva infecció és dependent de temperatura, i constitueix un patogen emergent alarmant per als esculls coral·lins de l’Indo-Pacífic. Però no tan sols pot

Arxivat a Ciència i Tecnologia

El microbioma de la glàndula mamària difereix en macaques segons si s’alimenten amb una dieta mediterrània o una d’occidental (Nutrició mediterrània, 40/2018)

Com en altres compartiments del cos, la glàndula mamària és colonitzada per un microbioma específic. Diferents grups de recerca s’han interessat particularment per la relació entre el microbioma de glàndula mamària i el càncer de mama, particularment pel fet que

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Una història natural de la gorgònia ‘Paramuricea macrospina’ a 70 metres de fondària en el Canal de Menorca (Zoologia mediterrània, 39/2018)

Jordi Grinyó, de l’Institut de Ciències del Mar, de Barcelona, el primer autor i correspondent d’un article publicat a PLoS One que conté un estudi profund del cicle reproductiu sexual i dels requeriments del metabolisme energètic d’una població mesofòtica (a

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La combinació de les cohorts NLCS i EPIC-NL no troba associació entre l’adhesió a la dieta mediterrània i el risc de càncer pancreàtic (Nutrició mediterrània, 38/2018)

La forma de càncer de pàncrees més freqüent, l’adenocarcinoma pancreàtic, és de molt mal pronòstic, amb una taxa de supervivència després de 5 anys del diagnòstic de tan sols el 5%. La mortalitat global del càncer pancreàtic supera els 400.000

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Marcadors genètics nuclears i mitocondrials mostren que el déntol és un peix panmíctic (Ictiogenètica mediterrània, 37/2018)

El déntol o dentó (Dentex dentex) és un peix de la família dels espàrids (Linnaeus, de fet, el descrigué el 1758 com Sparus dentex) de cap gros, de dors blavós i ventre blanquinós, amb el cos cobert d’escates grosses i

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Estatus nutricional i expressió de sirtuina-1: dades de l’Estudi Toledo d’Envelliment Saludable (Nutrició mediterrània, 36/2018)

El Estudio Toledo de Envejecimiento Saludable (ETES) és un estudi observacional de l’envelliment, que combina mètodes clínico-epidemiològics i de recerca bàsica. En l’estudi participaren 2488 persones majors de 65 anys ingressades en residències d’ancians de la província de Toledo. Per

Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’edició genètica en la mosca mediterrània de la fruita (Entomologia mediterrània, 35/2018)

El passat mes d’abril comentàvem una recerca de Sciarretta et al. sobre la dinàmica espacio-temporal d’una població de mosca mediterrània de la fruita (Ceratitis capitata) en una plantació de presseguers. Aquesta investigació anava encarada a oferir claus en la gestió

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els factors paisatgístics en els focs forestals del Xile central i austral (Ecologia mediterrània, 34/2018)

El clima mediterrani, caracteritzat per hiverns plujosos i estius eixuts, no és privatiu de la Conca Mediterrània. En general, el clima mediterrani és present en els litorals occidentals dels continents, en una franja de 30 a 45 graus de latitud

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Sistemes connexionistes evolutius per modelitzar l’evapotranspiració diària de referència (Ecologia mediterrània, 33/2018)

En els ecosistemes mediterranis, les plantes han d’ajustar la necessitat de minimitzar la transpiració estomatal d’aigua, amb mantindre una conductància estomatal prou elevada com per garantir l’intercanvi de gasos necessari per a la fotosíntesi i la respiració (en vam veure

Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’impacte de la ingesta de petites quantitats de vomitoxina en rates Wistar: un estudi metabolòmic i microbiòmic (Nutrició mediterrània, 32/2018)

El desoxinivalenol és un epoxi sesquiterpenoide. Com a producte del metabolisme secundari de fongs comPertany al grup dels tricotecens, és sintetitzat per Gibberella zeae (=Fusarium graminearum) i altres espècies properes que parasiten gramínies. Els seus efectes tòxics fan que el

Arxivat a Ciència i Tecnologia