En aquesta ocasió he seleccionat una escena de la pel·lícula “El mismo amor, la misma lluvia” dirigida l’any 1999 per Juan José Campanella. Va ser un film que es va inscriure en un nou cinema argentí que va conèixer èxits al nostre país durant els 90 com “Nueve reinas”, “El hijo de la novia”, “Plata quemada”, etc. Es tracta d’un treball ple de sensibilitat i de tendresa que obsequia a l’espectador amb escenes plenes del bon treball de Ricardo Darín que, juntament amb el sempre meravellós Federico Luppi, són segons la meva opinió els dos millors actors argentins. Per cert, escoltar l’accent argentí és per a mi una de les millors experiències que es pot tenir amb el castellà. Un exemple: miedo… miradme… cátedra al miedo… por miedo te perdí… por miedo laboro en algo que odio y por miedo fallé al resto… yo que pensaba que todo lo que tocaba se iba a convertir en oro… todo lo que toco se convierte en mierda. Tanmateix, la realitat és que Darín converteix textos com aquest en música.
L’escena que es pot veure en el vídeo que proposo a continuació té una força sensacional. Es tracta del moment en el què al protagonista l’informen de la mort d’un amic a qui fa poc no ha donat tot el suport que com amic hauria d’haver donat. Després vindran certs problemes de consciència, la sensació que la vida s’escapa de les mans, la crisi dels quaranta… El més increïble de l’escena és que està realitzada en un pla seqüència. Comença en un pla general i la càmera es va apropant fins arribar a un primer pla, sense talls, sense muntatge. En un sol pla, Ricardo Darín ha de, com diuen alguns actors: creuar el pont. És a dir, ha de canviar d’un estat d’ànim a un altre radicalment diferent. Això ho poden fer molts pocs actors. És la interpretació nua de qualsevol artifici. És cert que, després, la música complementa l’emoció que acaba de crear l’actor argentí, però és tota una mostra de carisma interpretatiu.
Del mateix director recomano films com “El niño que gritó puta”, “Luna de Avellaneda” o “El secreto de sus ojos”. En fin, gracias Argentina por tu talento.
Àlex Ribes
Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.
Des de la Mediterrània 
Molt gran, Campanella. La seua filmografia és molt sòlida, però “El secreto de sus ojos” em sembla una burrada. Ja et vaig dir que m’encantava la secció,
Moltes gràcies, Xavier. Molt amable. Hi hauran més.
Una interpretació impactant, Àlex, molt bona selecció d’escena, magistral Darín i líric accent, l’argentí. Ja que esmentes “9 reinas”… gran pel·lícula! Seguint amb el cinema argentí, què en penses d'”El lado oscuro del corazón”?