Samurais de Fukushima vs Eurodiputats

A la Central Nuclear de Fukushima un grup de tècnics, bombers i soldats de manera voluntària estan arriscant les seves vides per a que el desastre no esdevingui en catàstrofe.

Són entre 180 i 300, la majoria d’ells jubilats o en edats properes a la jubilació. S’han ofert a anar-hi sense saber del cert el que pot passar. Ja que el perill no és només el de la radiació, sinó el de les explosions, els incendis o els accidents.

Treballen en grups de 50 i quan la radiació s’acosta al nivell considerat de perill, un altre grup els reemplaça i així van fent torns rotatius.

Interior de Fukushima

Una certa idea ens la podem fer recollint la informació que el govern japonès va difondre al dir que en una hora es pot rebre el màxim permès per tot un any.

Molts dels voluntaris són habitants dels voltant de la central. És a dir, víctimes també del terratrèmol i del tsunami, que s’han quedat sense casa i en molts casos també sense una part de la família.

Sembla ser que des del terratrèmol ja n’han mort 5 i altres 22 consten com a desapareguts i un número sense concretar de ferits.

Sembla ser que les condicions de “treball” són extremes. Amb uns vestits antiradiació que no faciliten els moviments, amb altes temperatures, sense gaires possibilitats de canviar-se de roba i amb la pressió psicològica de saber el perill que corren.

El menjar consisteix en sucs, galetes, arròs i peix i carn enllaunats. La contaminació ambiental és tant alta que fins i tot en el que en diuen Sala Segura, on dormen i mengen,  han de portar la mascara posada. El menjar se l’han de passar de la llauna o del paquet a la boca directament, per evitar que l’aire el contamini.

La premsa a difós alguns dels correus electrònics que els treballadors envien. Del contingut, se’n desprèn que tenen molt coll avall que poden morir. Un dels correus diu “És inútil plorar. Si estem a l’infern, ara tot el que podem fer és trepar fins el cel”.

Tot això, a càrrec d’un grup de persones que s’ho estan jugant tot per evitar una catàstrofe que afectaria al Japó i probablement una bona part de la humanitat, ja que en el cas d’una fusió dels nuclis, la radiació es traslladaria per l’atmosfera allà on el vent l’ha dugués.

Curiosament, Mssataka Shimizu, el president de TEPCO, l’empresa que gestiona la central (podeu llegir en aquest enllaç el post que en Miki va fer sobre el tema: http://madebymiki.wordpress.com/2011/03/16/tepco-una-companyia-respectuosa-amb-el-medi-ambient/ ), va ingressar el passat dimarts en un hospital per hipertensió arterial. Pobret!

Veiem ara els Eurodiputats. A l’altre extrem del món i a l’altre extrem del Compromís, trobem un bon exemple en el que fa unes setmanes s’ha sabut que practiquen un grup d’Europarlamentaris.

Eurodiputats 1

L’eurodiputada britànica Nikki Sinclair va donar a conèixer una pràctica fastigosa que fan alguns i algunes dels seus col·legues europarlamentaris.

Els divendres, en el Parlament Europeo de Brussel·les o d’Estrasburg hi ha, per costum, poques reunions convocades. La majoria de parlamentaris aprofita els divendres per marxar cap als seus països d’origen.

Doncs bé, un grup d’aquests, acostuma a fer el següent: A primera hora del matí dels divendres, van fins el Parlament en taxi o en cotxe oficial, fitxen l’entrada i al poc, fitxen la sortida i tornen a agafar un taxi o el cotxe oficial per anar a l’aeroport o a l’estació de trens.

Per què ho fan? Per què es prenen la molèstia d’anar fins en allà i fitxar?

Doncs ho fan per cobrar la dieta del divendres. 300 Euros que cobren cada vegada que fan això, ja que consta com que hi han estat i se’ls paga.

Doncs bé, el que varen fer és fotografiar als que fitxaven (controlant l’hora) i després els varen tornar a fotografiar l’aeroport o a l’estació del tren (també controlant l’hora d’arribada). De tal manera que es va poder comprovar que un grup d’aquests, en escassos 30 minuts feien tot el recorregut (arribar i fitxar. Sortir,  fitxar, marxar  i arribar fins l’aeroport). El dia en que es va efectuar el control, 25 europarlamentaris varen ser caçast fent aquesta pràctica.

Eurodiputats 2

Ja en l’any 2005, l’eurodiputat austríac Hans Peter Martin va denunciar el mateix i va demanar una modificació en la norma. Es veu que no li han fet gaire cas  o no interessa molestar a ses senyories.

En això no hi ha esquerres, dretes o centre, la pràctica corrupta està estesa per tot el ventalls de colors polítics.

El sou d’un eurodiputat, sense cap altre càrrec, és de 7.666 Euros al mes, més 304 euros en concepte de dietes per dia treballat, més les despeses dels viatges particulars, més les dels viatges oficials, més les despeses de gestió dels seus despatxos.

Sembla mentida els diferents comportaments i el diferent nivell de compromís que presenten aquests dos col·lectius de persones. Els uns, privilegiats entre els privilegiats, estafant 300 Euros els divendres. Els altres, arriscant el més valuós que tenen, la seva vida, per salvar el salvable i per fer costat a d’altres companyes que estan en la zona més perillosa de la central.

Essent injustificable i immoral el que fan aquests eurodiputats, si ho comparem, la seva actitud pren dimensions de repugnància.

Tomàs Ramos – http://trt2009.wordpress.com

Quant a

Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
6 comments on “Samurais de Fukushima vs Eurodiputats
  1. jardinatural ha dit:

    Vergonyosa l’actuació dels eurodiputats, no puc creurem que facin això per 300 euros, molt bé per qui s’ha dedicat a demostrar-ho, molt malament per qui faci les nòmines, perquè esta clar que entrar i sortir encara que fitxant no vol dir haver treballat. Tampoc crec que divendres calgui pagar prima.

  2. Tomàs ha dit:

    Hola. Estic amb tu.

    Avui, en el meu blog, he ampliat aquest post amb una darrera notícia segons la qual la majoria dels Eurodiputats han votat per seguir volant en primera classe i per a una pujada dels seus sous. Dels eurodiputats espanyols, solament 3 de Catalans i una de les Illes Balears i han votat en contra.

  3. MadeByMiki ha dit:

    Això és un post ben fet i que fa pensar, llàstima que els que s’han de sentir al·ludits estiguin ocupats “fitxant”…

  4. Tomàs ha dit:

    Molt amable Miki. Amb les darreres notícies sobre volar en primera classe i les excuses que posen…, encara m’he posat de més mala llet.

    Escoltar Vidal Quadras defensar l’anar en primera clase no té preu. Aquesta gent són d’un altre planeta, però d’un planeta prescindible.

  5. Oriol López ha dit:

    Pobrets, els eurodiputats, no sigui que, amb la crisi, s’hagin de racionar el caviar…

  6. Tomàs ha dit:

    El caviar que mengen a primera classe dels avions.

    És que no ens els mereixem. Ells sacrificant-se per nosaltres i a canvi els hi volen retallar quatre futeses.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: