No n’havia parlat aquí encara, però el passat dilluns 2 de maig vaig llevar-me –suposo que com la immensa majoria dels i les mortals– amb la notícia de la mort del fill de puta aquest de la fotografia. Eren dos quarts de set del matí i a la ràdio no paraven de repetir-ho: Obama assegurava en un discurs que Bin Laden havia mort d’un tret al cap disparat per un dels marines que havien assaltat casa seva, molt a prop d’Islamabad, la capital del Pakistan.
La primera reacció, natural, mentre em rentava la cara i feia fora les lleganyes, va ser de sorpresa; deu anys per trobar-lo i ara que el troben li foten un tret al cap i el llencen al mar? La segona, lògica, mentre preparava el cafè i les galetes, va ser de justícia; hi ha poques persones que mereixin més un tret al cap que aquell desgraciat. I la tercera, racional, mentre esmorzava tot llegint les poques notícies al respecte que hi havia a la xarxa a aquella hora, va ser d’ultratge.
Un premi Nobel de la Pau ordenant l’execució d’una persona? Sí, és cert, una persona extremadament filla de puta, però una persona al cap i a la fi. ¿I què hi ha de tot allò que sempre m’han dit des de petit, que tothom mereix un judici just i que ningú es pot prendre la justícia per la seva mà? I sobre allò altre de no esdevenir jutge i part de la mateixa causa? ¿No eren aquests uns valors essencials de la democràcia i de l’Estat de Dret? ¿Què hi foten, doncs, uns soldats armats fins les dents entrant a casa d’algú i fument-li una bala al cervell?
I no tota la ràbia gira al voltant de l’ètica que hauríem de pressuposar a una Democràcia. Afirmo, amb tota sinceritat, que m’ompliria infinitament més de satisfacció veure el líder d’Al-Qaida podrint-se, fins la mort, a la presó. Igual que afirmo, amb tota la lògica del món, que m’agradaria veure en George W. Bush, o l’Aznar, en les mateixes justes condicions. Acabar amb l’agonia d’un assassí de masses en una dècima de segon, com en el cas del de la barba, o deixar-lo impune sense judici ni condemna, com en el cas del dels cabells blancs i del del bigoti, empobreix i denigra l’exemple de Dret i Justícia amb què les suposades democràcies occidentals proven d’educar la resta del món.
Preguntes que mai no obtindran respostes, desitjos que mai no es faran realitat. Ull per ull, i dent per dent, sempre guanya el fonamentalisme. Aquesta vegada ho celebra l’occidental, però engeguin els cronòmetres, senyores i senyors, a veure quan triguen a brindar els de “l’altre bàndol”.
Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com
Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.
Des de la Mediterrània 
No puc evitar de pensar que potser els qui han donat les ordres d’executar-lo sense judici previ tenien por que l’acusat parlés. Què podia dir que fos tan perillós que es sabés?