El mes passat vaig escriure un apunt en què criticava el botiflerisme esquizofrènic de CiU pel que fa a l’autodeterminació. Doncs bé, talment com si es tractés d’escriure la seqüela d’una pèssima pel·lícula, ahir, el mal anomenat “Partit dels Socialistes de Catalunya” (PSC), es va encarregar de constatar que el nivell de compromís de la nostra classe política amb el país és mínim, irrisori, una Vergonya Nacional.
Resulta que Espanya ens deu uns 1.450 milions d’euros. Pels més despistats, deixin-me comentar que això no té res a veure amb l’espoli fiscal amb què l’Estat ens saqueja, de manera legal però il·legítima, des de fa segles. Es tracta dels diners del fons de competitivitat que, de manera legal i legítima, corresponen a Catalunya i que Espanya –ho dubtaven?– no vol pagar. Per intentar pressionar el govern espanyol i aconseguir que paguin el que deuen, els partits catalans van provar de fer un front comú al Congrés espanyol votant una moció per reclamar els diners. Com sempre, el front comú va fracassar. El motiu? Els vint-i-cinc diputats del PSC al Congreso van votar en contra de la moció i a favor del no-pagament del deute. En contra de Catalunya i a favor del govern espanyol que –oh, sorpresa!– és en mans del PSOE.
Amb això, senyores i senyors, ja està tot dit. El PSC no existeix, no ha existit mai. El Partit Socialista de Catalunya no és més que un bord grupuscle nascut del PSOE i controlat, manipulat i dirigit íntegrament des de Madrid. És un partit de putxinel·lis en tota regla. La substitució de la “E” de PSOE per la “C” de Catalunya és tan sols un joc de mans, un artifici de prestidigitació, amb què pretenen captar els catalanets més incauts (i els més innocentots).
De tota manera, va força bé que tot això hagi succeït just ara, quan falta poc més d’una setmana per a les eleccions municipals. Suposo que els residents a Catalunya que gaudeixin d’un mínim de sentit comú hauran comprès, sense gaire esforç mental, que entre tots hem de fer el possible per allunyar aquesta gent de qualsevol nucli de poder polític. Són el cavall de Troia que ens envia Espanya; el “Ruc de Madrid”, podríem dir-ne. Un ruc català de fusta, decorat amb les quatre barres, que esperarà el moment més oportú per obrir comportes i fer brollar, amb tota la traïdoria del món, litres i litres de ranci, pudent i decadent espanyolisme totalment contrari, com és lògic, a les nostres aspiracions i interessos econòmics, polítics i socials.
Per tot això, demano a tothom qui tingui un mínim de sentit de la dignitat, que no els voti. Que no voti cap partit d’obediència espanyola, cap partit que no tingui Catalunya o els Països Catalans com a marc referencial dels seus discursos i com a àmbit d’aplicació de les seves polítiques. Qualsevol altra formació, sigui del color que sigui, acabarà contribuint tard o d’hora a la perpetuació de l’escarni de Catalunya en tots els àmbits imaginables. I no és just argumentar, ni tan sols pensar, que la Democràcia no ens dóna cap opció que no inclogui el continuar per aquest fangar. Escòcia n’és un bon exemple.
Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com
Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.
Des de la Mediterrània 
Vaig a compartir-lo al Facebook i al Twitter!
Cada cop està més clar que PSC tan sols és la denominació del PSOE a Catalunya.