“El hijo del obrero, a la universidad”

Recordaran aquest lema els lectors o lectores de certa edat, i els de certa cultura general. Era un dels molts crits que podien sentir-se en les manifestacions que van organitzar els estudiants a finals de l’any 1979 –quan aquesta pseudodemocràcia encara duia bolquers– per mostrar el rebuig a la Ley de Autonomia Universitaria. No entraré a valorar si aquelles protestes –en què, per cert, moriren dos estudiants espanyols metrallats per la policia democràtica– tingueren o no tingueren èxit, però permetin-me declarar que aquell lema era mentida; el fill de l’obrer no va anar a la universitat. Jo, prefereixo veure-ho així. Perquè si resulta que sí que hi va anar, la conclusió serà que hi ha un gravíssim problema educatiu a les nostres facultats.

El que vull dir és que em declaro total i absolutament incapaç d’entendre el “fenomen Plataforma x Catalunya” sense apel·lar a la ignorància, a la incultura i a la mala –o nul·la– educació en democràcia. I no em surtin amb allò de que el fill de l’obrer ara és enginyer, i és clar, a les carreres tècniques no s’hi ensenya, tot això. Senyores i senyors, no cal estudiar una carrera de ciències socials per construir-se una opinió amb criteri sobre la situació sociopolítica del país. La universitat també ensenya –o hauria d’ensenyar– a pensar, a utilitzar el seny i les eines que hom pugui tenir a l’abast per apuntalar amb solidesa o destruir amb brutalitat l’estructura d’un raonament. ¿Com és possible, doncs, que algú amb estudis superiors acabi empassant-se el discurs populista i sense cap argument mínimament sòlid que vomiten els xenòfobs? No és possible. No hauria d’ésser possible. Vull creure que no pot ser possible. No ho hem pogut estar fent tot tan malament. Qui els ha votat, sigui hijo de obrero o hijo d’una altra cosa, no, no pot haver passat per una universitat. I si hi ha passat, segur que les ha suspeses totes.

Però el cas, sigui com sigui, és que els fets són els que són. PxC, i darrerament també el PP, s’estan fent un bon foradet al nucli dur de la humil ignorància supina que sovint, i per injusta desgràcia, és, a més, on més mal ha causat la crisi financera. Així, mentre els causants de la crisi, de les colossals taxes d’atur i de la precarietat laboral d’avui dia se’n renten les mans, i la UE inverteix milions i milions d’euros en “salvar” els bancs, el senyor Anglada es passeja per l’extrarradi per captar vots com el del Manolo, un paleta andalús de L’Hospitalet sense feina i amb hipoteca, fent-li creure que a qui ha de fotre fora del país a hòsties no és al banquer, que li vol prendre el pis i els pocs diners que li queden si no paga la hipoteca, o l’especulador, que li va vendre el pis a un preu setanta vegades per sobre del que en realitat valia, sinó al Mohamed, que regenta la botiga de queviures de la cantonada on el Manolo compra cervesa els diumenges perquè el súper està tancat. En Manolo ha de vetllar per la seva família i és evident que aquell moro fill de puta ha vingut a Espanya expressament per prendre-li a ell la feina.

I d’això, de tot això, en diuen democràcia.

Signat: un obrer dels del segle XXI.

Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com

Quant a elbixo

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.