Lluís Roda (València, 1961), filòleg i filòsof, és un poeta de llarg recorregut, amb una producció ja abundosa i reconeguda amb diversos premis. El seu darrer poemari és Nadir (Proa, 2010), premi Jocs Florals de Barcelona. En ell s’allunya de la idealització del fet amorós, habitual en la lírica com una forma de sublimació de la qual extraure bellesa, per afrontar-lo des d’un vessant càustic i descregut, punyent, amb ocasionals i desconcertants espais per a la tendresa que no desdiuen el to general. Ací baix, una mostra.
En l’hermenèutica del teu cos reconec el meu anorquisme.
Potser no és ambiciós qui et vol
I es conforma amb una infelicitat perdurable.
Perquè a qui has fet feliç?
Ni a tu mateixa, amor.
Insistir en el desistiment és perdre el temps.
Que ens hem guanyat el cel sols d’ignorar-lo.
I anorreats no som ningú sense l’altre.
I amb l’altre deixaríem de ser algú.
I, així, separats, tot resta clar.
I ningú no es confon.
Ni tu ni jo.
I ací baix, una altra que hem escollit per la manera colpidora de tancar:
Has danyat el còrion d’un amor embrionari.
L’univers, com un vòrtex, era succionat pel teu buit.
No fou pas, però, un amor erotogen.
Que el buit era més gran.
Hi cabíem tots.
El lloguer era baix.
Xavier Aliaga
Periodista independent i escriptor, amb dues novel·les publicades, "Si no ho dic, rebente" i "Els neons de Sodoma". També faig tertúlies de ràdio i televisió, guions i gestió de comunicació.
Des de la Mediterrània 