Us heu preguntat mai per a què serveix un historiador? L’historiador Josep Fontana ens diu al respecte:
Tenim una responsabilitat molt gran davant d’una societat a la qual no solament hem d’explicar què va succeir en el passat, que en el fons és la part menys important de la nostra feina, sinó que hem d’ensenyar allò que el meu mestre Pierre Vilar anomenava «pensar històricament». Això comporta, sobretot, ensenyar a no acceptar sense crítica res del que es pretén legitimar a partir dels prejudicis del passat i a no deixar-se enganyar per tòpics que volen jugar amb els nostres sentiments, per induir-nos a no utilitzar la raó. Aquesta història ha de tenir com a objectiu fonamental aportar elements que permetin comprendre els mecanismes socials que engendren desigualtat i pobresa, i ha d’atrevir-se a denunciar els prejudicis que enfronten innecessàriament uns homes amb altres i, sobretot, a denunciar aquells que els utilitzen per agreujar aquests enfrontaments.
En uns moments de caos econòmic i social en els quals han quedat desmentides les afirmacions que es feien fa pocs anys, quan s’assegurava que l’evolució de les societats humanes havia arribat a una etapa final d’estabilitat, resulta que hi torna a haver, com va passar el 1968, una generació de joves que no accepten de bon grat el món que heretaran de nosaltres i que s’hi revolten en contra. El mal és que aquests nous rebels, com els va passar als del 1968, actuen moguts per un refús moral, però no tenen clar el que podrien posar en el lloc del sistema que combaten. Necessitem repensar el futur entre tots per tal de trobar sortides endavant, però el futur només es pot construir sobre la base de les experiències humanes, és a dir, del passat, i aquí el paper de l’historiador és absolutament indispensable. Encara que només sigui per evitar que se segueixi intoxicant el comú de la gent amb una visió desesperançadora que sosté que qualsevol intent de canviar les regles del joc social porta necessàriament al desastre. Quan la veritat és que el desastre ha arribat per tot el contrari: per acceptar mansament les regles de la cobdícia i la corrupció que ens van ensenyar com a lleis de la llibertat dels mercats, i que ens asseguraven que eren l’única via possible per al creixement i el progrés. En un temps com aquest, el deure de l’historiador és implicar-se en el món en el qual viu.
[…] No és una feina fàcil, ni és còmoda, perquè ens haurà d’obligar, per força, a mostrar-nos crítics amb l’ordre establert i ens condemnarà, per això, a la marginació que aquest ordre reserva a la dissidència. Però val realment la pena.
Autor: Josep Fontana Lázaro
El text anterior correspon a uns fragments corresponents al capítol Per a què serveix un historiador? del llibre L’ofici d’historiador (2010), de Josep Fontana Lázaro, en el que es recullen les lliçons que va impartir en el curs homònim el 2009, a la Universitat de Girona, dins del programa de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani.
Oriol López
Les alternatives són reals i existeixen, només cal saber comunicar-les i construir-les de tal manera que no es, en nom de l’ordre social i el seny, destruir-les i confinar-les a l’impossible. Tots hem de saber ser dissidents; i si pensem històricament, ens serà impossible no ser-ho. De Fontana se n’aprèn cada dia…!
Totalment d’acord amb tu, Marta.