La tomaquera com a arma de destrucció massiva

És probable que el moviment dels indignats, al menys pel que fa a les acampades, mori de mort natural d’aquí uns dies. És difícil que l’ocupació dels espais públics s’allargui massa temps, bàsicament perquè la gent se’n cansa, la de dins i la de fora. A menys, és clar, que al Conseller d’Interior li entri de nou “el ardor guerrero” i decideixi emprendre una nova operació de neteja, és a dir, intentar desallotjar perquè al vespre hi hagi encara més gent, confiscar pancartes, ordinadors, taules, cadires, fogons, gandules i tomaqueres susceptibles de ser utilitzats com a armes de destrucció massiva perquè l’endemà n’hi hagi encara més, i potenciar la imatge dels mossos de la manera que tots hem vist al telenotícies i al youtube.

Tot s’ha de dir, al Felip Puig li ha tocat la tasca més ingrata del Govern, la de cap de la policia de Catalunya i d’encarregat dels serveis de neteja de les places públiques (perquè els mossos van anar a netejar, no?), un Departament en el que les bones notícies són escasses i les possibilitats de lluir-se inexistents, si no és repartint llenya.

És hora de ser justos i realistes, doncs. Alguns es passen tres pobles i amb vella retòrica pròpia d’altres temps, titllen la policia de Catalunya de feixista, gens democràtica i propensa a la violència. Res més injust que això. La policia de Catalunya, o sigui els Mossos, no és feixista, com no ho són les altres de tot l’estat espanyol, que per alguna cosa estem en democràcia.  De fet el feixisme és una altra cosa feliçment passada, però no és exactament el que han mostrat totes les cadenes de televisió, l’atac indiscriminat dels defensors de l’ordre públic amb porres i bales de goma contra una colla de manifestants asseguts i mans enlaire. No, això no és feixisme. Té un altre nom que no em va bé de dir ara mateix.

I tenen raó els que defensen l’acció policial contra els acampats adduint el dret de tots els ciutadans a gaudir de l’espai públic. Certament que els acampats ocupen part d’una plaça pública. Que jo sàpiga l’únic moment en que ha estat impossible accedir a l’espai ocupat ha estat durant l’operació “neteja”, però això deu ser circumstancial. Del que es tracta és de que ningú s’estigui parat més d’un temps prudencial i faci nosa, un criteri que recorda altres temps també feliçment passats. Però vaja, que alguns tenen dret a mirar la plaça i veure-hi sols coloms, venedors ambulants i turistes despistats, que les places són per als vianants i no per als contestataris. Deuen ser els venedors de vesses per a coloms els comerciants afectats als quals es refereix la Pilar Rahola en la seva columna de La Vanguardia d’avui.

També tenen raó alguns quan diuen que si deixem que els indignats acampin a la plaça, després ho voldrà fer qualsevol, per exemple la ultradreta, argument força original però que haurem de donar per bo si el formula la mateixa Pilar Rahola. Uns demanen democràcia i els altres demanarien just el contrari, però es veu que per a evitar als antidemòcrates cal fer fora també els demòcrates. És que els que defensen això no són ni una cosa ni l’altre? Són neutrals i no estan a favor ni en contra de la democràcia?

I no oblidem que els mossos, alguns, també han pres mal, pobrets. Encara que ningú ho hagi vist, encara que no surti a cap imatge per la malèvola maquinació universal de la premsa tota. Si ho diu el Conseller, que li han dit els mossos, paraula del nen Jesús, és que va ser així, i ja hem vist la violència que es gasta la gent quan està asseguda i mans enlaire. I és que la premsa és pèrfida, interessada i conspirativa i ensenya sols el que vol. Ja ens ho deien fa quaranta o cinquanta anys i segueix així. Amb el senzill que és escriure i mostrar el que diuen les autoritats competents i no el que veuen al carrer!

Afortunadament el Conseller ha tingut una brillant idea. Els mossos, quan actuïn com a antiavalots, portaran una càmera al casc que ho filmarà tot. Ja que les càmeres dels periodistes no són de fiar, les de la policia donaran una visió gens esbiaixada de la realitat. Unes càmeres que sols enfocaran als avalotadors.

No està bé, doncs, demanar la dimissió del Conseller, com no es despatxa a la dona de fer feines perquè sigui una mica barroera al passar l’escombra. La dimissió sols seria apropiada si, per exemple, es posés de manifest la seva incapacitat per a assumir els errors. No és aquest el cas, naturalment. Oi que no?

Ha fet bé, Conseller, de suprimir el codi ètic de la policia tot just arribat al Departament. Total, pel què serveix…. L’ètica és cosa de bonistes i flowerpowers i amb una porra a la mà fa més nosa que servei. I per cert, quedi clar que qui desprestigia injustament a la policia no és qui l’envia on no fa cap falta quan menys necessitat n’hi ha, sinó qui gosa criticar les decisions del Conseller. Digues que sí, Felip, fot-li canya!

Octavi Rodin

Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “La tomaquera com a arma de destrucció massiva
  1. Oriol López ha dit:

    Estiguem d’acord o no amb l’acampada a la plaça Catalunya, el que vam poder veure tots a les imatges sobre aquesta càrrega policial, em sembla injustificable. Si respondre amb violència a una acampada reivindicativa pacífica és propi d’un govern democràtic, no entenc la diferència entre democràcia i feixisme.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: