Coses que no s’han de fer a l’agost

Fer vacances no sempre ens reconcilia amb allò que realment som. El temps lliure ens pot dur a la conclusió de que únicament el cessament de l’activitat laboral permet assolir les quotes de llibertat que ens nega la resta de l’any. Res més lluny de la realitat. Especialment si ho fem tots a l’hora. El turisme de masses ens imposa altres tipus de tirania que provoca una enveja encara més gran vers als grans milionaris que fan vacances quan els hi dona la gana (tot l’any?). Així, és fàcil deixar-se emportar per la sensació que realment tens pasta si pots evitar ser una ovella més controlada pels grans touroperadors. Però quan pertanys a la classe mitja les possibilitats s’escurcen. Sí… ja sé que hi ha destins exòtics molt econòmics on l’absència de turistes és el seu principal atractiu. Però el petit burgés que porto en el meu ADN se sent més tranquil si es poden trobar metges, restaurants o televisors on veure el Barça en un radi de menys de 10 kilòmetres. Et deixo que m’etiquetis com a pijo si vols, però no trobo res atractiu en el fet de ser devorat pels mosquits i les diarrees o menjar coses de les que no saps ni el nom. És clar, sempre pots anar a un país més “europeu” on surts de l’hotel pel matí sense tenir ni idea de per què has escollit aquella merda de lloc per fer turisme. Un cop has vist la seva bonica plaça amb les seves paradetes de fruita l’únic interessant que pots fer és suïcidar-te per penjar després la foto al Facebook. Ah, que un cop mort no ho podries fer? I al Twitter?

En definitiva, tot i saber que formes part de la gran industria turística, hi ha un seguit de coses que no s’han de fer a l’agost.

ANAR A PORT AVENTURA.-

Sí, és molt maco. I té molt èxit. I els catalans ens sentim molt orgullosos d’un parc temàtic tan potent. Però no vagis a l’agost. L’entrada d’adults és de 44 euros. Ja sé que és el preu de mercat de jugadors com Drenthe o Albiol però, tot i així, ho trobo molt car. Però això no és el més important. Un cop accedeixes al recinte, veus un panell on et diuen que si vols pujar a determinades atraccions t’has d’esperar prop de les dues hores. 120 minuts de sol, suor i sense poder seure per atraccions que no arriben als 2 minuts. Llavors agafes la calculadora mental i t’adones que en el teu poble, durant l’espera, t’hauries pogut pujar a unes quantes atraccions. Ei, que El tren de la bruixa té la seva gràcia!

PORTAR SANDÀLIES I MITJONS.

El ventall de possibilitats per dir-li a la resta del món que ets un guiri és molt ampli, però aquesta tendència estètica resulta definitiva. I més si els mitjons arriben a mitja cama. Dels barrets mexicans ja parlarem un altre dia.

PORTAR BERMUDES DE CUADRES I CAMISA DE CUADRES.

L’únic que aconsegueixes és semblar un efecte òptic. Aquesta recomanació es pot fer extensiva a les ratlles i als estampats.

ANAR A LLORET.

Estic segur que a l’hivern Lloret constitueix un indret molt maco on viure. Però a l’agost allò és un infern. Tots ho hem vist aquests dies per televisió. Aquells exèrcits de turistes culturals buscant art, patrimoni històric o alta gastronomia no pot ser bo. És que no pots ni trepitjar el carrer. És veure a un català i els anglesos, els italians i els francesos t’aturen amb la finalitat que els expliquis qui era Gaudí, Dalí o Víctor Català. A vegades, inclús, et demanen que recitis algun poema de Martí Pol. S’ha d’exigir a les autoritats que fomentin el turisme de borratxera i que el balconing sigui Patrimoni de la Humanitat. Està en joc el nostre model turístic.

VISITAR EL CENTRE DE BARCELONA.

Com bon Parc Temàtic, Barcelona també pateix aglomeracions. Visitar la nostra ciutat resulta complicat durant l’estiu. Però tot és qüestió d’imaginació. Per exemple, vols fer turisme esportiu? L’opció lògica és visitar el Camp Nou. Meeeeec!!!! Error. El que s’ha de fer és anar a Cornellà-Prat. L’Espanyol té un estadi molt maco i que paga la pena. No veuràs molts trofeus, però resulta realment acollidor. Recomano, això sí, no comprar la samarreta d’Osvaldo (tan sols si ets perico i col·leccionista).

En definitiva, agost és un mes difícil per fer vacances. Per aquest motiu, des d’aquí demano a les autoritats una setmana sense turistes. Set dies sense sandàlies amb mitjons, ferum de bronzejador, ni fans de la sangria catalana. Set dies per visitar els nostres museus o monuments. Set dies. T’ho imagines?

Àlex Ribes

http://alexribes.wordpress.com/

Quant a Àlex

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.