Escriure és fer fotografies amb paraules. A vegades, aquestes et surten desenfocades, cremades o mogudes però són les teves paraules, les teves imatges. En certa manera et pertanyen, integren el teu patrimoni emocional i, tard o d’hora, totes les imatges que t’han arribat, acaben sortint amb la forma de noves imatges. Al final, acabes assumint que ets allò que mires.
Ofereixo a continuació un petit vídeo amb un recull de fotografies que integren un humil vocabulari d’allò que m’agrada. Moltes vegades la meva mirada s’aferra a punts on normalment no es mira. I és que m’agraden les ombres com a extensió del que no es veu directament a la fotografia, els reflexos, la llum que rebota en els cosos i en els objectes o la combinació casual de formes i línies. No són grans fotografies, ni tècnicament, ni pel seu contingut, però és la meva mirada i m’agradaria compartir-la amb tu, com abans he compartit altres imatges convertides en paraules.
Àlex Ribes
http://alexribes.wordpress.com/
Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.
Des de la Mediterrània 
Imatges doblement precioses: per la seva qualitat estètica i, sobretot, per proporcionar una mirada, única i singular, de les situacions quotidianes que descriuen.