Amor a la pintura

Per moltes i diverses raons m’entusiasma la pintura. Podria dir que em permet viatjar en el temps, que em proporciona una dosi important de bellesa o que frueixo amb el fet que darrera de cada tela s’amaguen petites o grans històries. Però, tot així, em resulta difícil explicar la vertadera raó de la meva afició. No sóc cap expert però, de mica en mica, he pogut acomplir un petit somni: visitar els millors museus del món. Em queden moltíssims en llista d’espera. Tan sols espero que el futur em dispensi grans passejades davant d’aquelles imatges que s’aferren amb força a la meva humil iconografia personal. Potser semblo una mica friky (sóc conscient) però trobar-me per primera vegada davant d’una pintura que he admirat mitjançant els meus apunts d’Història de l’Art  consisteix un motiu de plaer indescriptible. És llavors quan t’adones de la seva mida i de com s’insereix en l’imaginari del seu creador o d’artistes semblants. Els llibres et poden explicar moltes coses, però viure aquells instants de contacte amb una pintura que admires no resulta senzill d’explicar.

La pintura barroca holandesa (especialment Vermeer i Pieter de Hooch), el Pop Art, el Cubisme, l’Impressionisme, el Romanticisme alemany i l’art abstracte m’atrauen per sobre d’altres moviments. En un món dominat per la imatge, seria bo omplir les retines amb les altes quotes de plaer estètic que proporcionen els grans mestres. És també una oportunitat de girar l’esquena al lletgisme que satura determinades formes d’expressió.

A continuació ofereixo un petit vídeo que vaig editar com a homenatge a tres dels pintors que més m’agraden: Edward Hopper, Roy Lichtenstein i David Hockney.

Àlex Ribes

Quant a Àlex

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.