Mentir, mentim tots i totes

Mentim quan ocultant la realitat diem una cosa que sabem o sospitem és falsa (total o parcialment), tot esperant que el demés s’ho creguin.

Mentir implica un engany conscient i intencionat.

Mentir està en contra de la moral de moltes persones i està específicament prohibit en moltes religions.

Exemple de mentida (interessada en aquest cas)

Totes les mentides són iguals o n’hi ha unes de pitjors que altres? Hi ha mentides que de vegades han d’estar permeses?

Per exemple: mentir per protegir a una persona que és oprimida o maltractada per una altra està permès?

La tradició ètica està dividida, mentre Plató deia que si, Aristòtil, Kant i sant Agustí deien que no, que mai es pot permetre una mentida.

Hi ha casos especials:

Allò que coneixem com a mentida piadosa, una afirmació falsa proferida amb una intenció benvolent, que pot tenir com a objectiu el tractar de fer més digerible una veritat tractant de causar el menor dany possible.

En política trobem la falsedat dels governants destinada a preservar l’harmonia social.

Un altre cas curiós el presenta Peter Geach (un filòsof britànic, catòlic i amb unes idees un tant estranyes), en el seu llibre The Virtues, en el qual malgrat considerar que moralment està sempre prohibit mentir, aprova el que en diu les veritats enganyoses, com la de sant Atanasi, el qual mentre remava per un riu els homes que el perseguien li varen preguntar “on està el traïdor d’Atanasi?”, i ell els va dir “no està lluny”.

Harry Frankfurt (filòsof nord-americà), en el seu llibre On Bullshit, distingeix entre un mentider, aquell que vol amagar la veritat, i un bullshitter, aquell que es mostra indiferent davant la veritat, al qual no li importa si el que ha dit arriba a ser veritat.

Per exemple: un lladre de bancs que nega haver fer un robatori és un mentider; en canvi, un venedor de cotxes que, sense comprovar-ho primer, assegura a un client que el cotxe que li vol vendre solament té 10.000 Km, és un bullshitter. Al venedor no li importaria si el que està dient arriba a ser veritat.

Pinocho i el seu nas mentider

 Per acabar, veurem alguns exemples coneguts relacionats amb el tema:

Joseph Goebbels deia alguna cosa semblant a això:

  • Una mentida repetida mil vegades es converteix en una realitat.
  • Mes val una mentida que no pugui ser desmentida que una veritat inversemblant.
  • Mentiu, mentiu que alguna cosa quedarà.
  • Com més gran sigui una mentida més gent la creurà.

Clinton va negar haver mantingut relacions sexuals amb Mònica Lewinsky.

El trio de les Açores va utilitzar un argument fals per justificar la invasió d’Irak.

ZP ens va dir que no hi havia crisi i que el sistema financer espanyol era un dels més sòlids del món.

I…, no me’n puc estar de fer menció d’alguns dels passatges de la darrera conferència de premsa d’en Mou després de la supercopa d’Espanya. Allò de “no conozco éste”.

El tema és inacabable i no era la meva intenció, ni tampoc n’estic capacitat, fer una tesi sobrela Mentida. Solamentvolia escriure sobre el tema i deixar-lo molt obert per saber que en penseu:

  • Les mentides són totes iguals?
  • Hi ha mentides que són moralment acceptables?
  • Mentir és censurable?
  • És pecat mentir?
  • El bullshitter és un mentider?
  • La mentida piadosa és una mentida?
  • Les veritats enganyoses són mentides?
  • Ometre és mentir?
  • Una mitja veritat és una mentida?
  • Heu mentit alguna vegada?

Tomàs Ramos – http://trt2009.wordpress.com

Quant a

Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.

Tagged with: , , ,
Arxivat a Altres
8 comments on “Mentir, mentim tots i totes
  1. Oriol López ha dit:

    El problema de la mentida, a part de la dimensió ètica, és que costa molt de mantenir-la. Com es sol a dir: s’agafa abans un mentider que un coix.

  2. Tomàs ha dit:

    I com diu en Miki, mentir és molt cansat.

    Bé, és un tema extens i apassionant, ja que afecta tothom. Tothom ha mentit o ha experimentat l’experiència de que l’han mentit.

  3. Xavi Roca ha dit:

    Jo opino que la qüestió de la veritat/mentida sempre es redueix al mateix: si jo crec que dir la veritat o la mentida en una determinada situació em farà sentir BÉ doncs a llavors això és el que faig, o bé dic la veritat o bé manteixo. Al final tots ens movem per un sentiment i utilitzem la raó per arribar a aquest i això implica a vegades dir la veritat i a vegades dir mentides. Perquè només podem ser egosites i punt.

  4. Tomàs ha dit:

    Hola Xavi,

    Bé, el teu comentari explora una via que cap dels comentaristes a aquest post ha tocat (ni en aquest bloc, ni en l’altre que tinc de particular). És interessant i sincera la teva resposta.

    Dius d’utilitzar la raó per acontentar un sentiment, que a l’hora és el que ens guia a prendre una decisió que comporta mentir o dir la veritat per assolir un estat de benestar.

    És un camí ple d’anàlisi de situacions que el teu cervell ha de processar a una velocitat de vertigen. No se si jo seria capaç de tal proesa.

  5. Jordi Bonastre ha dit:

    El que és perillós (per a qui ho rep) no és la mentida sinó l’engany. Sovint van de la mà, però no sempre. Es pot enganyar sense dir mentides (per exemple, ocultant coses, manipulant, dissimulant, etc.) i és quan es fa més mal.

    Per contra, la mentida per sí sola, sobretot si és puntual, pot ser inofensiva o fins i tot, en algun cas, beneficiosa. Només quan es fa de forma compulsiva es converteix en un risc, però gairebé sempre més per a qui les diu que per a qui les rep.

  6. Tomàs ha dit:

    Vas més enllà del concepte mentida, del que parles és tant o més complex que del que jo parlo en el post.

    El que trobo pitjor d’enganyar és el fet de trair la confiança d’alou.

    Bé, de mentides n’hi ha de totes les classes i de tots els colors. Fins i tot com tu dius, en poder haver d’algunes d’inofensives o que en alguns casos produeixin efectes no perniciosos o fins i tot beneficiosos, el que passa és que s’han d’utilitzar com els medicaments, amb mesura.

  7. Olga Bru ha dit:

    Tothom hem mentit d’alguna manera de les explicades. La diferència està en quina mena. La mentida no deixa de ser un engany i per tant jo crec q reprobable. No obstant, la veritat pura a vegades no s’accepta o és més increïble q una mentida. Al ser humà ens costa veure les nostres pròpies mancances abans q la d’un altre. Per això a vegades és millor dir 1 de “piadosa” per no ofendre.

    Hi ha gent q en diu tantes q al final és difícil inclús per a ells mateixos enrecordar-se i fins hi tot se les creuen.Si pots enxampar-los és el millor moment q és pot passar!!

  8. Tomàs ha dit:

    Hola Olga,
    Certament i tal i com dius, tots hem mentit i en diverses formes i en contextos socials diferents.
    També és cert que el concepte “mentida” no és un concepte generalment entès per tothom de la mateixa manera. Tampoc tenim el mateix concepte moral al respecte de les diferents classes de mentides.
    És més fàcil veure les mentides en altres persones que no pas en nosaltres mateixos. Pel que fa als que de tant mentir ja no saben distingir si el que diuen és o no és cert, l’únic que podem fer tal i com dius és desemmascarar-los.
    Al respecte de les mentides piadoses, n’estic d’acord. El perill és anar mentint amb motius presumptament piadosos per d’aquesta manera seguir mentint.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: