De vegades no som massa prudents a l’hora de definir les lectures que ens han entusiasmat. En el cas de 2666(Anagrama, 2004, 2008 en la col·lecció Compactes), del xilé Roberto Bolaño (1953-2003), potser la contenció seria injusta, perquè, sense cap tipus de dubte, ens trobem davant d’una de les grans obres literàries del que portem de segle XXI, una novel·la total, portentosa, d’una ambició i una execució, malgrat poder-se considerar inacabada, digna d’admiració i reconeixement. Un monument pòstum que ubica l’autor en la filera dels més grans creadors literaris.
Abans d’explicar el seu contingut, potser caldria fer cinc cèntims sobre la intrahistòria del volum: a punt de morir, Bolaño concep 2666 com un conjunt de cinc novel·les que havien de publicar-se successivament, una forma d’assegurar més ingressos als seus hereus. En acabant, però, editorial i hereus decideixen publicar les cinc parts de forma conjunta, un encert absolut atesa la complexitat de la trama i la interrelació entre les parts. Cadascun dels fragments podia haver-se editat de forma autònoma i hagueren generat cinc excel·lents novel·les. Amb la publicació unitària, tanmateix, es produeix un artefacte literari descomunal en fons i forma.
La novel·la de Bolaño basteix una trama d’una ambició galàctica on s’acaben conjugant dues històries centrals: la vida d’un enigmàtic escriptor alemany, Beno von Archimboldi, supervivent del front de l’Est durant la Segona Guerra Mundial, i els aberrants i massius assassinats de dones a la ciutat mexicana de Ciudad Juárez, Santa Teresa a la novel·la. Un projecte que Bolaño aborda amb precisió, erudició literària i vital, atenció als detalls i una escriptura brillant, entre la densitat i la claror expositiva. 1119 pàgines absorbents, farcides de personatges amb carn i ossos, amb brillants trames secundàries i una amplitud de registres (de la reflexió filosòfica o literària assenyada al toc d’humor agosarat) sorprenent.
Per moments, 2666 emana aromes que recorden la millor narrativa sud-americana del segle XX, els clàssics russos o alemanys o els intents més recents d’introduir l’assaig i el llenguatge periodístic entre les entranyes de la ficció. Una obra que podria haver estat parida a Berlín, Praga, París, Caracas o Lima. Una novel·la global, en un sentit ample. Una d’aquelles fites literàries imprescindibles, amb totes les lletres. Això sí, Bolaño selecciona els seus lectors: fanàtics dels bestsellers mantegosos, abstenir-se. O no: potser descobriran un altre univers.
Periodista independent i escriptor, amb dues novel·les publicades, "Si no ho dic, rebente" i "Els neons de Sodoma". També faig tertúlies de ràdio i televisió, guions i gestió de comunicació.
Des de la Mediterrània 
Bé, amb la passió que defenses i descrius el que ens presentes com una Novela (amb majúscula), no puc més apuntar-la per un proper futur.
Ja està bé dir en veu alta allò que ens ha agradat.
Gràcies Tomàs, no et penediràs.