M’agrada molt el programa El convidat de TV3, tot i ser conscient que la proposta té un punt de tafaneria. Ja ho van anunciar els seus responsables: surten els que sempre has vist, però com mai els has vist.
La ruptura de la línia que separa l’esfera pública de l’esfera privada potser no el diferencia d’altres formats televisius groguencs i sensacionalistes. Però hi ha molts menys punts en comú del que a primera vista podem pensar. En primer lloc, els personatges (o, millor dit, les persones). No són allà per uns minuts de fama, no volen aquell encisador moment que provoca ser el focus de totes les mirades, no volen la popularitat. Ja tenen tot allò pel que algunes persones somien. Però una altra diferència, més important encara, és que són persones amb discurs i amb un pensament elaborat (fins i tot Bojan em va sorprendre per la seva maduresa). L’Albert Om és un entrevistador extraordinari. Escolta i deixa parlar, dues obvietats que altres semblen oblidar quan volen aconseguir grans declaracions, fins i tot, quan plantegen tercer graus que produeixen una certa vergonya aliena.
L’atmòsfera que aconsegueix el programa és d’un intimisme meravellós, potser a contravent d’un llenguatge televisiu addicte a fer embogir els sentits amb llums discotequeres, músiques que bombardegen les oïdes o persones cridaneres que conviden a tancar la connexió neuronal amb la petita pantalla. En El convidat hi ha silencis, mirades, pauses… és la vida normal de persones a les que la popularitat ha distorsionat la seva imatge.
Tot i així, li trobo un problema. Recorden la sèrie Se ha escrito un crimen? En ella, sempre que l’amfitrió convidava a la Sra. Fletcher a la seva llar, algú moria. El cas és que l’Albert Om s’ha convertit en la nostra senyora Fletcher. Va destapar el cadàver de la relació entre Bojan i Guardiola, va provocar la mort de la imatge pública que tenia el Gerard Quintana i els xovinistes de sempre van assassinar la tolerància quan el Santiago Dexeus va parlar a la seva gosa en castellà.
Des d’aquí, proposo que l’Albert Om vagi de convidat a la casa de la protagonista de Se ha escrito un crimen. Serà una lluita titànica per saber qui serà el “cadàver”. Estic segur que tindrà molta audiència.
Àlex Ribes
http://alexribes.wordpress.com/
Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.
Des de la Mediterrània 
Segur que sí, que això faria pujar l’audiència.
Que no m’agrada aquest programa, el trobo d’allò més light, de perdre una hora davant la tv. I l’Albert Oms, fa unes entrevistes de pa sucat amb oli. Li falta tomata. I la majoria de personatges que entrevista no m’interessen gens.