El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que des de dalt d’un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d’aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a adormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Autor: Lluís Llach
Podeu escoltar la cançó anterior, País petit (1980), d’en Lluís Llach als seus discs Verges 50 (1980) i Ara, 25 anys en directe (1992). També al vídeo que trobareu a l’adreça següent, que correspon al seu concert de comiat al 2007 a Verges:
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
Fantàstic compositor i meravellosa cançó que sap dir tantes coses que més que escoltar-la s’ha de “sentir”.
Sí, crec sincerament que, tot i el reconeixement assolit, encara no se l’ha valorat prou.