Des de la fallida de Lehman Brothers al 2008, entre Europa i els EEUU han dedicat 2.300.000.000.000 Euros (2,3 bilions d’Euros), a rescats Bancaris.
D’aquests, quasi 1 bilió als EEUU i 1,3 a Europa.
Pel que fa a Europa, ens toca a uns 4.580 Euros per habitant.
El pufo era i és tan gran que ni aquesta ingent quantitat de diners ha servit per a que les entitats bancàries obrissin el crèdit a empreses i a particulars. Ha servit per a que es llepessin les ferides, i en alguns casos per a que invertissin per al seu benefici, per a pagar-se uns sous i unes primes de jubilació d’escàndol o per tapar forats insondables.
El préstec (perquè vull pensar que aquests 1,3 bilions Euros els acabaran retornant. Dieu-me il·lús), és tant gran que significa el 5,7% del PIB de tot el Món.
I un altre detall a destacar. Malgrat el que diuen anglesos i alemanys, si més no és el mite que circula, aquests diners no han anat a parar als països perifèrics (tal i com diuen a centre Europa en la versió més edulcorada de totes les escoltades), sinó que el 60% d’aquests 1,3 bilions d’Euros s’han destinat a sanejar bancs alemanys (Commerzbank, Bayerische Landesbank i Hypo Reale Estate) i bancs britànics (Northern Rock i Royal Bank of Scotland).
Amb aquesta quantitat, i segons estudis de Justícia i Pau, es podria eradicar 92 vegades la Fam del Món sencer.
Les coses com són.
Tomàs Ramos – http://trt2009.wordpress.com
Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.
Des de la Mediterrània 
Fet i fet, hi ha la sensació que els diners del rescat han servit per finançar el propi rescat. És a dir que els diners rebuts a un interès molt i mol baix (eren un rescat, al capdavall), hagin estat recol·locats a un interès més interessant en forma de crèdits als estats que s’han hagut d’endeutar per rescatar els bancs.
Hola Dídac,
Crec que els primers rescats es varen fer a poc més de l’1%. És a dir., això ja està en línea amb el que exposes.
El que expliques bé a ser una reutilització dels diners, en una operació en la qual els que no hi guanyem gaire som els ciutadans europeus.
Em sap greu dir-t’ho, però em sembla que ets un il.lús (espero, desitjo, anhelo… que sigui com tu dius i que aquests diners tornin). Que bé que viuríem sense bancs!
En aquest cas ens pot passar allò de que a més de pagar ens toqui rebre.
El sistema financer i bancari dels EEUU i d’Europa, en general, s’ha saltat totes les normes de bones practiques i totes les precaucions a l’hora d’operar amb diners aliens.
Se’ls hi va anar tant la ma que el forat és d’unes dimensions comparables a les d’un forat negre que s’ho va tragant tot amb una voracitat sense fi.
A mi em va cridar molt l’atenció del cas del banc Ing Direct d’Holanda, que, un cop ja havien tornat a l’estat part del que l’estat els havia injectat per reflotar-los, es volien apujar el sou alguns directius, i hi va haver moltes protestes i es va decidir que, mentre no acabessin de tornar tots els diners que devien a l’estat holandès, d’apujar-se el sou, res de res. Si ho comparem amb la situació a l’estat espanyol, on els diners pel que sembla s’han donat a fons perdut i, a sobre, ara s’han prestat a l’estat part d’aquests mateixos diners que l’estat els havia donat, però a un interès d’usura, em trec el barret davant dels holandesos.
És il•lustratiu això que expliques. El que ha passat a Espanya, si més no el que podem saber per la premsa, ha estat l’exemple d’una presa de pel d’una magnitud desconeguda fins ara.
Ens fan creure que tot això dels rescats, en el fons, és pel bé de tothom. Què el que no convé de cap manera és que el sistema bancari s’enfonsi ja que seria molt pitjor per a tothom. Doncs bé, que no s’enfonsi, però que treguin a tothom relacionat amb el sistema i que no hagi fet les coses com tocava i els substitueixin per altres persones que seran supervisades.
Veient les xifres sorprén descobrir que Europa ha hagut de gastar-se més diners que els Estats Units per salvar els seus bancs quan l’origen de tot aquest merder van ser dues o tres entitats bancàries dels Estats Units i les seves pràctiques poc honestes. Això és com si el veí decideix calar foc a casa seva i al final acaba cremant-se més casa nostra que la d’ell.
Sembla que tens raó. Els diners que s’està prestant als bancs per salvar-los va a bancs principalment alemanys i britànics que són els que han anat adquirint el deute de països com Grècia.
Jo crec que aquests “prestecs” no seran tornats, a hores d’ara ja deuen estar a la butxaca dels directius bancaris.
Els EEUU va començar tot, però en allà, la Reserva Federal, a més de poder emetre moneda, és la prestatària final, i compra deute públic americà a tota marxa. Igual passa a Anglaterra, al Japó i a la Xina. Solament és a Europa on això no és permès.
Aquest és un tema que s’ha de resoldre. Solucionaria una part dels problemes.
A Europa encara no s’ha fet net amb la crisi bancària. Encara hem de veure moltes coses que no ens agradaran, i que segurament encara ens constaran més diners.
Jo encara vull pensar que els crèdits són préstecs a retornar. Així i tot, després de tot el que hem vist, estic obert a creure’m qualsevol cosa.