“No te postrarás ante ningún otro dios, pues Yahvé se llama Celoso, es un Dios celoso. (Éxodo)”
[…]
“Yo, Yahvé, tu Dios, castigo la iniquidad de los padres en los hijos hasta la tercera y cuarta generación de los que me odian. (Éxodo)”
[…]
“Si no obedeces a la voz de Yahvé, tu Dios, él te herirá de tisis, de fiebre, de inflamación, de gangrena, de aridez. Desposarás una mujer y otro hombre la hará suya. Polvo y arena serán la lluvia de tu tierra. Echarás en tus campos mucha semilla, pero la asolará la langosta. Plantarás viñas pero no beberás vino, porque el gusano las devorará. Os ofreceréis en venta a vuestros enemigos como esclavos y esclavas, pero no habrá comprador. (Deuteronomio)
Durante seis días se trabajará, pero el día séptimo será sagrado para vosotros, día de descanso completo en honor de Yahvé. Cualquiera que trabaje en ese día, morirá. (Éxodo)
Quien blasfeme el nombre de Yahvé, será muerto. Toda la comunidad le lapidará. (Levítico)”
[…]
“Soltaré contra vosotros las fieras salvajes. Os azotaré siete veces más por vuestros pecados. Comeréis la carne de vuestros hijos, comeréis la carne de vuestras hijas. Desenvainaré la espada contra vosotros. Vuestra tierra será un yermo y vuestras ciudades una ruina. (Levítico)”
[…]
“¡Dios celoso y vengador, Yahvé, rico en ira! Se venga de sus adversarios, guarda rencor a sus enemigos. (Nahum)”
[…]
“No tengas compasión del pueblo de Amalec. Matarás hombres y mujeres, niños y lactantes, bueyes y ovejas, camellos y asnos … (Samuel)
Hija de Babel, devastadora: ¡Feliz quien agarre a tus pequeños y los estrelle contra la roca! (Salmos)”
Els textos anteriors corresponen a una selecció de textos bíblics que fa Eduardo Galeano a “Un papá que jamás ríe”, publicat dins del llibre “Espejos. Una historia casi universal” (2008). Podríem afegir-hi molts altres textos, com la coneguda “Ley del Talión”, “ojo por ojo, diente por diente” de l’Èxode. Amb unes consignes com aquestes, sorprén que encara haguem tingut tots plegats el sentit comú necessari per a no exterminar-nos mútuament.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
La religió és una bona manera de tenir controlada la gent. És ficar la por al cos amb mentides, em sembla (no ho recordo gaire) que mentir és pecat, per tant, si Déu és un pecador, quin exemple dóna? A mi m’haurien d’haver passat moltes d’aquestes amenaces, en especial la de morir si treballes en diumenge i, aquí estic. Que salvatge que és aquest Déu. Espero no trobar-me’l mai.
Aquest déu despòtic i venjatiu de la Bíblia no és el meu déu i em preocupa que encara hi hagi avui en dia molta gent que té aquest llibre com a guia de conducta i llibre de capçalera.
Quant era petit em digueren que la llegís, aleshores anava jo en una escola de capellans tristos i anticatalans, es deien “hermanus”, però de bons germans en tenien ben poc.
Vaig agafar aquest llibre i vaig començar a llegir…. La Bíblia… Bíblia?, començàvem be, a la segona paraula ja tinguera d’agafar el “Diccionario de la mala lengua Escanyola”…
“Dicese Biblia al libro de Dios, donde se nos iluminara sobre las gentes que debemos matar, las que debemos odiar y las que debemos despreciar”.
Vaig deixar aquell llibre al prestatge de la biblioteca d’aquella mena d’escola del diable i vaig marxar cap a casa tot llegint el “Mortadelo y Filemon”, al menys allà es fotien cada hòstia que treia fum, però mai es moria ningú i feia riure.
Oriol, tens raó. Encara hi ha gent que creu que es l’únic llibre que tindríem de llegir, però potser dintre d’uns anys les cremaran totes i les generacions futures no sabran ni tan sols que existí… el mal es que aleshores tindran de llegir L’Alcorà i serà molt pitjor, si cap.
Jo també prefereixo el “Mortadelo y Filemón”. Pel que fa a la referència a un hipotètic futur islamitzat, els racistes i els xenòfobs ens espanten amb aquesta visió, per enfrontar una hipotètica ‘comunitat cristiana autòctona’ amb una hipotètica ‘comunitat musulmana immigrada’, no caiguem en aquest parany. L’únic que els interessa és sembrar la discòrdia i el confrontament.
Quanta crueltat. Realment és un Déu venjador i gelós el que retraten a la pròpia Bíblia.
No deixa de ser molt curiós. Així i tot, als creients ja els hi està bé. Ells en gaudeixen d’aquest llibre que en diuen sagrat. Per alguna cosa serà!
Em fa calfreds la gent d’un sol llibre.
És llàstima que us quedeu amb uns quants textos extrets només de l’Antic Testament, i ningú faci referència al Nou Testament, on Jesús de Natzaret és una figura de concòrdia, de perdó i de solidaritat amb els més pobres i desvalguts. I fins i tot a l’Antic Testament trobareu tot sovint referències a la protecció a vídues i orfes, a l’acollida hospitalària al foraster, al deure de tractar tothom amb justícia… Fins i tot la llei mesopotàmica de “l’ull per ull”, que resulta aberrant per a la nostra societat, va ser un gran avenç en el seu temps, perquè establia unes regles allà on fins llavors només hi havia l’arbitrarietat dels poderosos que no havien hagut de respondre mai davant de cap justícia.
Cal desconfiar de la gent d’un sol llibre, sí… però sigui el llibre que sigui: jo he vist autèntics “devots” del Codi Da Vinci d’en Dan Brown o dels Caballo de Troya d’en J. J. Benítez!
I per acabar ja amb totes les memòries i records nefastos del passat i d’actuacions indignes de pobres persones que -fossin capellans o no- no eren certament gent religiosa, un apunt per a la reflexió: deia el teòleg Josep Vives que “només hi ha ateus de falsos déus”.
En tot cas, crec que estaràs d’acord amb mi que, si existís un déu, i aquest fos un déu bo, és impossible que la bíblia sigui el llibre revelat per aquest déu. Més aviat es tractaria d’una producció humana en la que han intervingut algunes persones no gaire bones.