Twitteritzat-Facebookejat

PSICÒLEG: Endavant, si us plau. Segui, segui.

ELL: Hola, bon dia.

PSICÒLEG: Perdoni, vostè es diu?

ELL: @bernat_com

PSICÒLEG: Perdó però… no ho entenc.

ELL: El meu nick és @bernat_com

PSICÒLEG: Bé… doncs… quin nom més estrany. Però… què puc fer per vostè?

ELL: Doncs… tinc un problema. I és molt greu.

PSICÒLEG: Un problema? I quin és el problema?

ELL: Error not found.

PSICÒLEG: Perdó?

ELL: Error not found. Vull dir… no sé la causa. O, millor dit, no sé com es pot solucionar. El fet és que sóc #community_manager.

PSICÒLEG: Sóc conscient que puc semblar una mica estúpid però és que no l’entenc.

ELL: #community_manager. Expert en xarxes socials. Twitter, Facebook, LinkedIn, Tuenti…

PSICÒLEG: Uf… doncs em sembla que no li puc ajudar perquè l’ordinador i jo no som molt amics.

ELL: Comparteixo foto mental d’aquest moment. ;-)

PSICÒLEG: Això deu ser una broma, oi? On és la càmera oculta?

ELL: LOL. No, no és cap #broma. El meu hashtgag, vull dir, problema és que em passo tantes hores enganxat a les xarxes que he canviat la manera de parlar.

PSICÒLEG: I per aquest motiu no l’entenc? Haver-m’ho dit abans!

ELL: aj, aj, aj. :-)))

PSICÒLEG: aj, aj, aj? Què se suposa que és això? S’està ofegant?

ELL: No, és la meva manera de #riure.

PSICÒLEG: I què he de fer jo?

ELL: No ho sé… xo tic molt angoixat! De fet, començo a tenir problemes sexuals. ;-)

PSICÒLEG: Sexuals?

ELL: Pateixo molts problemes de connexió si intento lligar. I tinc el router que m’explota.

PSICÒLEG: Doncs en lligar sí que no li puc ajudar. Perquè… què fa exactament quan es troba davant d’una noia que li agrada?

ELL: Li envio una petició d’amistat.

PSICÒLEG: I elles què fan?

ELL: No m’entenen. Bé, de fet, em bloquegen com a usuari quan les etiqueto en una foto mental d’elles despullades.

PSICÒLEG: I si alguna vegada… ja m’entén… acaba en el llit amb alguna noia… què diu vostè?

ELL: M’agrada.

PSICÒLEG: M’agrada? Això és del Facebook, oi?

ELL: Sí, xo he de confessar que trobo a faltar el #botó de no m’agrada perquè he estat amb alguna trending topic que…

PSICÒLEG: Doncs, no sé quin tractament podria fer. Suposo que abstenir-se d’entrar en qualsevol xarxa és impossible pel seu treball.

ELL: He pensat en actualitzar el meu estat però no sé com fer-ho. En realitat, no sé q em passa pel cap. I mira q tuitejo la meva angoixa amb tothom xo mai em retuitegen. No sé de què em serveixen tants seguidors.

PSICÒLEG: Potser necessita canviar el seu perfil.

ELL: El meu perfil? Bona idea! I què em suggereix?

PSICÒLEG: Pot crear un perfil fals i criticar a tothom.

ELL: Convertir-me en un troll? No, això mai. No suporto la gent que s’amaga darrera l’anonimat per enganyar.

PSICÒLEG: Bé… de fet… no sóc #psicòleg.

ELL: O_O

 

Àlex Ribes 

http://alexribes.wordpress.com/

 

Desconegut's avatar
Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
3 comments on “Twitteritzat-Facebookejat
  1. Maria Boix's avatar Maria Boix ha dit:

    Al pas que va, molts acabaran així!

  2. Oriol López's avatar Oriol López ha dit:

    La tecnologia impacta en la forma de comunicar-nos, encara que, per sort, sense arribar als extrems del cas del protagonista d’aquest relat.

  3. Molt bo el post… et felicito… tots tenim una mica el perill d’acabar així…. si no tens facebook o twitter sembla que ets un bitxo raro…

Els comentaris estan tancats.